Gran diva de la música negra, una Alicia Keys pletòrica ha mesmeritzat la nit d'aquest passat dijous 30 de juny els 8.000 seguidors entregadíssims que s'han reunit al Palau Sant Jordi de Barcelona. La cantant i pianista nord-americana ha arribat a la capital catalana, nou anys després d'haver-la visitat per última vegada amb el tour 'Freedom', fent escala dins de la seva gira mundial 'Alicia + Keys World Tour', cicle de concerts (que dilluns recalarà a Madrid) amb què està presentant els seus dos darrers treballs d'estudi Alicia (2020) i Keys (2021).

La millor versió

Sofisticada però sense resultar sobredimensionada, contingudament exultant, així ha aparegut Alicia Keys sobre un esenari del Palau Sant Jordi en què l'esperaven una banda conformada per una corista, un guitarrista, un baixista, un teclista i un bateria. Formació bàsica però sobradament eficaç per mostrar en directe la millor versió del seu repertori. 

Alicia Keys ha plantejat el seu concert en Barcelona dividit en tres actes. En el primer d'ells, etapa de l'espectacle en què s'ha focalitzat especialment en els seus dos darrers treballs fonogràfics: 'Net King Cole', 'Truth Without Love', '3 Hour Drive'..., la cantant de Harlem ha mostrat la seva faceta més pausada, per estones ensucrada.

alicia keys   palau sant jordi  carlos bagglieto
Alicia Keys ha tornat a Barcelona 9 anys després de la seva última visita. Foto: Carlos Baglietto

Un estat mental

Les pulsacions han anat augmentant a partir del segon acte de la vetllada, moment en què Keys s'ha endinsat en els paratges més infecciosos del seu decàleg. Aquesta fase de la vetllada que ha culminat amb una versió del tema 'My Boo' d'Usher, City of Gods (Part II) o la seva oda a la ciutat de Nova York 'Empire State of Mind (Part II) Broken Down'. 

Ja res podia anar malament. Exultant, Alicia Keys ha convertit l'últim acte del seu concert a Barcelona en una caixa de ressonància dels seus grans èxits. Així, un rere l'altre, el recite olímpic barceloní ha estat l'amplificador de hits inapel·lables com 'Girl on Fire', 'Superwoman', 'No One', per acomiadar-se amb la imprescindible 'If I Ain't Got You'.