Comença a ser un clixé, però resulta que és veritat: ara mateix, la d’Apple és la plataforma que té una millor oferta de sèries de producció pròpia. Estrena menys que les altres, però selecciona amb més criteri, i per això proporcionalment la qualitat és superior. Una bona prova és que quan penses en les millors sèries d’aquest 2022 te’n surten unes quantes de les seves. I la darrera a presentar candidatura és Encerrado con el diablo (curiosa interpretació del Black Bird original), una crònica negra basada en fets reals que revalida un altre tòpic, aquest segons el qual les minisèries són actualment més sòlides que els productes amb vocació de llarg recorregut.
📺 'Stranger Things' remata la (bona) feina
Fer-se amic d'un assassí en sèrie
Encerrado con el diablo és la història d’un jove acusat de narcotràfic, Jimmy Keane, a qui se li ofereix la possibilitat de commutar la pena si accepta traslladar-se a una presó de màxima seguretat per fer-se amic de Larry Hall, un presumpte assassí en sèrie. L’objectiu? Que Hall li expliqui on es troba enterrada la seva darrera víctima per així poder construir una acusació en condicions contra ell i mirar de saber, d’una vegada per totes, a quantes noies ha matat. La trama, però, no es redueix al que passa dins del centre penitenciari (admirable, per cert, com els responsables de la sèrie defugen les convencions del melodrama presidiari). El guió va mostrant com es va arribar a la detenció de Hall, els intents de les autoritats per reunir més proves i les conseqüències de la reclusió del protagonista per a la seva família més immediata.
Un thriller addictiu
A Encerrado con el diablo s’hi nota la mà del seu creador, guionista i productor executiu, l’escriptor Dennis Lehane. L’autor de Mystic River és tot un expert en la radiografia criminal més basada en les ambivalències dels personatges que no en els cops d’efecte argumentals i també en la construcció d’atmosferes en què s’hi barreja la sensació d’inquietud (quan no directament de terror) amb un treballadíssim costumisme. Aquesta sèrie no és una excepció. Per una banda, és un magnífic retrat d’éssers que viuen en els seus respectius abismes, ja sigui perquè han esdevingut un monstre, com en el cas de Hall, o bé perquè s’han vist abocats a conviure-hi, com és el cas de Jimmy; i per l’altra, és un thriller addictiu i molt ben narrat que sap mantenir la tensió (tot el procés d’acostament de Jimmy a Hall, que s’articula a partir de subtileses) i juga molt bé amb les ambigüitats del relat.
Comiat televisiu de Ray Liotta
Encerrado con el diablo es va tornant un apassionant tractat sobre l’horror i com afecta la nostra percepció de la realitat. Si mereix ser al podi de les grans sèries de 2022 és perquè funciona a tots els nivells, des de la banda sonora de Mogwai fins a les interpretacions d’uns Taron Egerton i Paul Walter Hauser en estat de gràcia. També és el comiat televisiu del gran Ray Liotta, en un paper esfereïdor que s’apodera de la pantalla cada cop que entra en escena.