El diumenge 21 de desembre del 1980, a la vila de Burlington (Carolina del Nord, EUA), una comunitat de gent decent, treballadora, cristiana i molt tocada del bolet que es fan dir Truth Tabernacle Church, celebren un judici on Pare Noel seu al banc dels acusats. Bé, qui s’asseu és un ninot de drap enorme, panxut i barbat vestit de vermell. Allà llegeixen els càrrecs dels quals acusen Santa Claus —dit ‘Satan Claus’ pels membres de l’església—: abús infantil, enaltiment de l’alcoholisme, falsedat documental, suplantació d’identitat de Sant Nicolau amb agreujant de disfressa, delictes contra la llibertat de consciència per incitar a l’adoració de falsos déus, robatori a mà enguantada del Nadal a Jesucrist… coses per l’estil. Ningú declara en defensa del Pare Noel. Un cop declarat culpable i pronunciada la severa sentència, els puritans arrosseguen l’home de palla fins a l’arbre més proper i el pengen d’una branca sota la perplexa mirada d’una dotzena de nens del barri.
Aquest episodi real serveix a l’escriptor de culte i comediant Robert Anton Wilson per repassar l’evolució del mite de Pare Noel al llarg de la història i concloure que, per una vegada, els fonamentalistes tenen raó: és un criminal
Aquest episodi real (que guarda inquietants analogies amb l’afusellament i crema d'un wicker man d’en Carles Puigdemont a les festes d’una localitat sevillana) serveix a l’escriptor de culte Robert Anton Wilson per repassar l’evolució del mite de Pare Noel al llarg de la història i concloure que, per una vegada, els fonamentalistes tenen raó: no només té ascendència pagana, també una història familiar més aviat criminal. Va deixar-ho escrit poc abans de morir a l’article “Santa’s Crimes Against Humanity”, i la seva argumentació ve a ser la següent:
Com va assenyalar l’antropòleg Weston La Barre al seu clàssic Ghost Dance: The Origins of Religion (1970), hi ha restes del culte a un déu-os primordial des d'Amèrica del Sud fins a Amèrica del Nord, i al pol nord avall fins a la majoria d'Europa i Àsia. Aquesta deïtat apareix en pintures rupestres del sud de França datades amb carboni l’any 30.000 aC. Mil·lennis més tard, podem trobar-lo (o trobar-la, ja que és de gènere fluid) sota la disfressa d’Àrtemis, d’Arduina i el rei Artús, desemmascarats gràcies al treball detectivesc d’etimòlegs que identifiquen l’arrel indoeuropea ard (os). Després, les petjades a la neu del déu ursí recorren els contes de fades arreu d'Europa i Àsia, i d’aquestes narracions a la cultura pop. La majoria dels folkloristes reconeixen ‘el caníbal del bosc’ com una relíquia humanitzada del déu os. En algunes parts d'Europa, el Pare Noel conserva rastres del seu passat antropòfag: es diu als nens que, si són bons, els hi donarà regals, però, si es porten malament, se’ls menjarà (un comportament similar al del Robot Santa Claus de la sèrie Futurama). En efecte, el Boogie Man o l’home del sac són, també, d’ascendència ursina. Una variació és el llop de la Caputxeta Vermella. Una altra, el brillant psiquiatre caníbal d’El silenci dels anyells. WTF??!! El Pare Noel és Hannibal Lecter?? Doncs sí.
El llibre demostra no només que no avancem, sinó que anem cap endarrere en molts aspectes: QAnon, el Pizzagate, els microxips de Bill Gates a les vacunes, els seguidors de Donald Trump assaltant el Capitoli…
Aquest raonament al·lucinat és un exemple del geni i figura de Robert Anton Wilson, RAW pels amics, el nostre protagonista d’avui. Robert Anton Wilson (1932-2007) va ser un futurista, escriptor, orador, comediant, ontòleg de la guerrilla, mag psicodèlic, psicòleg quàntic, portaveu dels illuminati, savi taoista o, com a ell li agrada descriure’s, místic agnòstic. Sigui com sigui, una de les figures centrals de la cultura psicodèlica i alternativa dels últims 50 anys. Novaiorquès d’ascendència irlandesa, va treballar com a editor adjunt de la revista Playboy entre 1965 i 1971, quan va abandonar el lloc per fer-se escriptor a temps complet. I qui s’hagi endinsat en l’obra d'Anton Wilson estarà d'acord que figura entre els més grans escriptors de la història recent, encara que els garants de la “cultura seriosa” no el reconeixeran per tractar temes tan poc “legítims” com les drogues, els extraterrestres o les teories de conspiració. Una altra de les facetes memorables de Robert Anton Wilson va ser la seva relació amb el discordianisme, de la qual va ser nomenat Papa. Es tracta d’una religió satírica que rendeix culte a Eris, deessa grecoromana de la discòrdia, revelada a Greg Hill, el seu fundador, l’any 1957 per un ximpanzé interestel·lar. També va ser la primera persona a rebre marihuana mèdica a l'estat de Califòrnia, i la seva filla la primera a ser criogenitzada per a poder reviure-la en un futur. Fins i tot va gravar un disc de comèdia i un altre de punk rock, i, si l’any 2006 residies a Califòrnia, podries haver-lo votat a les eleccions a governador com a representant del Guns And Dope Party (Partit de les Armes i la Droga).
El seu article nadalenc era només l’excusa per abordar la biografia de l’autor (junt amb Robert Shea) de la Trilogía ¡Illuminatius!, recentment publicada per l’editorial catalana Orciny Press, que ha tret a la llum la primera traducció comme il faut d’aquest llibre de culte de l’any 1975. Aquesta obra, que el seu gran amic Timothy Leary va qualificar de “més important que l’Ulises” de Joyce, satiritza la paranoia estatunidenca de les conspiracions de societats secretes. No obstant això, gran part del joc al voltant de les produccions literàries de RAW consisteix precisament a sembrar la llavor del dubte en el lector sobre què és real i què no, traçant estranyes teories alternatives a partir de fets històrics. Els iniciats no angloparlants a l’obra de RAW ens havíem hagut de conformar amb les versions pobrament transcrites que circulen per la xarxa. “Existia una traducció apòcrifa feta per l'argentí Guillermo A. Mazzurchelli, que és el gran divulgador en castellà del discordianisme —m’explica l’Hugo Camacho, traductor i editor del llibre—. És la que tots els aficionats hem llegit; fins avui no n’hi havia una altra. El meu treball va ser el de contactar amb ell i demanar-li permís per a reescriure la seva traducció tot comparant-la amb l'original.” La nova edició, a més, fa justícia a aquest monumental conte de fades per a paranoics: l’enquadernació de cartoné i la piràmide amb l’ull que tot ho veu vigilant les cantonades de les 728 pàgines d’aquest 3-EN-UNO literari (El ojo en la pirámide, La manzana dorada + Leviatán) que, com el famós oli multiús, lubrica amb eficàcia els mecanismes cerebrals dels lectors conspiranoics.
Portada d’un llibre més important que Ulises. Foto: Orciny Press
“El llibre demostra no només que no avancem, sinó que anem cap endarrere en molts aspectes: QAnon, el Pizzagate, els microxips de Bill Gates a les vacunes, els seguidors de Donald Trump assaltant el Capitoli… Quant a conspiracions, fa que un llibre escrit als 70 sigui més vigent que mai. Internet ha amplificat les teories de la conspiració. I ¡Illuminatius! ajuda a entendre com funciona un cervell conspiranoic pel procediment de ficar-te dins d'ell i veure com la paranoia es fa real”, segueix l’Hugo. Quan li explico que el pretext per parlar avui del llibre és l’article sobre l’origen caníbal de Santa Claus escrit pel seu autor, l’editor esclafa a riure. “Ha! ha! ha! Existeix una conspiració de dretes anomenada ‘War on Christmas”, que afirma que existeix un complot per acabar amb el Nadal. No s'esmenta en el llibre, perquè és molt posterior a la seva redacció, però aquí tens un altre forat per on caure.”
Trump va cridar a boicotejar a Starbucks, criticant l’empresa no pel seu infame cafè, sinó perquè els dissenys de tasses de temporada emfatitzen el clima hivernal o l'harmonia social per sobre de les felicitacions de Nadal
Efectivament, per poc que hom busqui a la xarxa es trobarà amb un batibull d’extravagants teories esperonades per Donald Trump i Bill O'Reilly, un presentador de Fox News, i seguides per una caterva de conservadors. Un grup, l'American Family Association, publica la llista anual ‘Naughty and Nice’ (els hi recorda a l’“has sigut bo aquest any?” de Santa Claus/Hannibal Lecter?) per castigar les empreses que, creuen ells, estan “censurant el ‘Nadal’”. “Hi ha forces seculars al nostre país que odien el Nadal perquè la paraula en si és un recordatori de Jesucrist”, diuen al seu web. “Volen eradicar qualsevol cosa que recordi als nord-americans el cristianisme.” Trump va cridar a boicotejar a Starbucks en un míting a Illinois, criticant l’empresa no pel seu infame cafè, sinó perquè durant diversos anys els dissenys de tasses de temporada emfatitzen el clima hivernal o l’harmonia social per sobre de les felicitacions de Nadal.
No podem saber que pensaria Robert Anton Wilson de ‘la Guerra del Nadal’, però sí que va deixar escrit un lúcid pronòstic de futur: “La Guerra Final serà entre el gos de Pavlov i el gat de Shrödinger”, en una metàfora de les diferents tipologies d’éssers humans. Qui guanyarà, el gos mecanitzat de la civilització alienada o el gat dels múltiples universos possibles? El gos-màquina o el gat Tao?… Els que pengen d’un arbre un ninot del Pare Noel o els que pensem que la millor manera de celebrar el solstici és formar un cercle amorós i emborratxar-nos com a bons pagans?