Avui s'ha presentat la sèrie Comtes, que la Xarxa passarà entre els dies 27 i 30 de desembre, en prime time, a les 22h, a través de les televisions locals i Movistar +. Es tracta d'una recreació històrica de la vida dels quatre primers comtes catalans: Guifré el Pelós, Guifré Borrel, Sunyer I i Borrell II. La sèrie ha estat dirigida per Carles Porta (Segon origenTor), i ha estat escrita pel mateix Carles Porta i per Albert Sánchez Piñol (La pell freda, Victus i Pandora al Congo). Està integrada per quatre capítols, de 30 minuts cadascun; a cada un s'explica la història d'un dels comtes catalans. Més endavant se'n farà una adaptació radiofònica, per ser emesa a les ràdios locals. La sèrie també té una versió interactiva penjada a la web www.comtes.cat​.Rodatge 3

Rodatge de Comtes.

Ambiciós

Comtes és un producte audiovisual caracteritzat per la seva ambició. Francesc Pena, conseller delegat de la Xarxa de Comunicació Local, ha afirmat que la Xarxa va prendre amb molta il·lusió la proposta de fer una sèrie sobre els orígens del país. Carles Porta afirma que va tenir molt clar que Sánchez Piñol era la persona que es necessitava per col·laborar amb el guió, perquè és el millor especialista local en ficcionar la història. Piñol ha afirmat que més fascinant que els personatges, allò fascinenat és el marc en què viuen els personatges: "un dels pitjors llocs del planeta"; "narrativament són personatges d'allò més llaminer", segons Piñol, perquè viuen en situacions molt adverses.

Guifré el Pelós comtes

Guifré el Pelós. 

Fidelitat als fets

Comtes intenta ser el més fidel possible a la realitat. Recorre a l'assessorament de diversos historiadors especialistes en el període (Josep Maria Salrach, Francesc Xavier Hernández, Laura de Castellet, Stefano Cingolani, Dolors Bramon i Carme Muntaner) i intenta recrear els vestits, els paisatges, les cases i les armes medievals. La sèrie intenta trencar amb la visió d'una Catalunya dividida entre musulmans i francs i es planteja la complexitat de les societats locals, aliades a uns i altres, però sovint molt properes culturalment, i a vegades amb relació de bon veïnatge a desgrat de les fronteres polítiques. La sèrie pretén deixar ben clar què hi ha de realitat i de ficció en aquests personatges, per exemple, deixant clar que l'episodi de les quatre barres forma part del mite, o que els catalans com a tals no existien en aquell moment. Després de cada episodi a les televisions s'oferirà un debat amb experts que ampliaran la informació sobre els comtes i sobre el període. La sèrie es centra en els segles IX i X, des del moment en què Guifré el Pilós transmet el poder al seu fill (sense autorització del rei franc) i crea la nissaga dels comtes de Barcelona, fins a Borrell II, qui es declararà independent de l'imperi carolingi i consolidarà els comtats catalans com una entitat política separada.

Paral·lelisme

Porta i Sánchez Piñol han destacat els paral·lelismes existents entre aquesta època i l'actualitat. Tot i que han passat mil anys, Piñol apunta que hi ha episodis que fan pensa molt en la realitat d'avui en dia. I ha assegurat que "quan els poders que estan al Nord i al Sud de Catalunya es posen d'acord, el país pateix molt".

Rodatge comtes

Escena de Comtes.

Els actors

A la part dramatitzada de la sèrie, David Segú farà de Guifré I, Martí Salvat de Guifré Borrell, Pol Nubiola de Sunyer I quan era jove, Jordi Rodríguez de Sunyer I d'adult, Jaume Ulled de Borrell II i Anna Sabaté de Guineguilda. Carles Porta ha buscat actors desconeguts, perquè els personatges principals només estan presents a un episodi, i no volia que fossin actors "cremats" per la seva participació en sèries televisives o pel·lícules i que a la gent li costés identificar-los amb el seu personatge medieval. Però Porta es sent molt satisfet per l'equip i pels resultats obtinguts. El director ha advertit que queden molts comtes per descriure i apunta que li agradaria continuar la sèrie amb una altra tanda de capítols amb nous comtes. Està a l'espera dels resultats d'audiència de la sèrie, i de l'aparició de nous finançadors.

 

Foto de portada: Borrell II.