Berlín (llavors capital del III Reich), 2 de gener de 1936. Fa 90 anys. L’organització governamental Kraft durch Freude ('Força a través de l’Alegria'), més coneguda per l’acrònim KdF, posava fil a l’agulla per a tirar endavant el seu projecte més ambiciós: la construcció de la macrociutat de vacances Prora, a l’illa de Rügen —a la costa alemanya del mar Bàltic. Prora, pensada com una gran instal·lació balneària, havia de ser el gran centre de vacances de la classe obrera alemanya, que, per primer cop, podria accedir a un model de sojorn que, fins llavors, només havia estat a l’abast de les classes burgeses. Però aquest era, realment, el propòsit del règim nazi alemany amb aquest macroprojecte?
Què era, en realitat, la KdF?
La Kraft durch Freude era una organització governamental creada pel règim nazi alemany el 1933. De fet, seria una de les primeres organitzacions que crearia el Partit Nazi poc després de guanyar les eleccions que el van conduir al poder (1933). Però la KdF no tenia una vida autònoma, depenia del Deutsche Arbeitsfront ('Front Alemany del Treball'), el sindicat únic del règim nazi alemany, fundat el 10 de maig de 1933, després de la il·legalització de tots els sindicats. Hitler havia situat, al capdavant del Deutsche Arbeitsfront, Robert Ley —cap d’organització del Partit Nazi des del 1932— i Bodo Lafferentz —cap de l’Organització d’Empleats Alemanys, el sindicat nazi abans que Hitler arribés al poder, i creador del Volkswagen Escarabat.
Quin era l’objectiu de la KdF?
La missió que es va encomanar a la KdF va ser la creació d’una nova societat a partir dels valors que predicava el Partit Nazi: l’enfortiment de l’orgull nacional i de l’esperit comunitari. A través dels seus programes d’oci, no només havia de crear mesures destinades a millorar l’energia dels treballadors, el rendiment laboral, amb un claríssim objectiu orientat a la productivitat econòmica, sinó que també havia d’impulsar un escenari que ho fes creïble (una progressiva desaparició de les desigualtats socials a partir d’un model general de vacances). En conseqüència, l’oci esdevenia un instrument importantíssim al servei d’aquest objectiu i, per tant, havia de ser controlat per l’Estat.
Què va ser Prora?
El macroprojecte Prora consistia en la construcció d’un gran edifici de més de quatre quilòmetres de llarg, situat en paral·lel a la línia de la costa, en un espai verge a cent metres escassos de la sorra de la platja. Aquest macroedifici podria allotjar fins a 20.000 hostes en torns setmanals, però, fidels a l’objectiu de la KdF, l’arquitecte Clemens Klotz va dissenyar 5.000 habitacions idèntiques: totes amb la mateixa superfície (5 metres de llarg per 2,5 metres d’ample) i hi encabien dos llits dobles (un per a la parella i l’altre per als fills), un armari i un rentamans. I totes amb vistes al mar Bàltic. La cuina, el vàter o les dutxes eren, a propòsit, comunitàries, i estaven distribuïdes pels passadissos de les diferents plantes d’aquell macroedifici.
Què va passar amb Prora?
El règim nazi alemany mai no va arribar a posar en funcionament el macroprojecte Prora. L’1 de setembre de 1939, Hitler ordenava la invasió de Polònia i provocava l’esclat de la II Guerra Mundial (1939-1945). Feia tres anys que s'hi treballava, però les obres no estaven completades i l’esclat del conflicte va modificar les prioritats del règim nazi. Els treballadors de Prora van ser transferits a l’armamentista Vergeltungswaffen, que fabricava les anomenades armes de represàlia (míssils que es feien servir per a bombardeigs a gran distància), i el valor de vacances associat a orgull i comunitat va ser substituït pel de guerra. Els treballadors alemanys considerats “homes útils” serien enviats al front i mai no coneixerien Prora.
El sòrdid destí de Prora
No obstant això, aquell projecte no va restar en l’oblit. El conflicte mundial consumia totes les energies de l’Alemanya nazi i el règim de Hitler va reconvertir el projecte Prora. Durant la fase central de la guerra —i coincidint amb els atacs aeris aliats sobre el nord d’Alemanya—, la part habitable de Prora (dos dels vuit edificis, conclosos abans de l’esclat del conflicte) va ser habilitada com a refugi civil de la població bombardejada de les ciutats d’Hamburg, Lübeck i Rostock. Poc després (1944), seria destinada a residència del personal de Luftwaffe (l’aviació militar alemanya). I el 1945, després de l’ocupació soviètica de la part oriental d’Alemanya, seria transformada en una acadèmia militar de la desapareguda República Democràtica Alemanya.