Barcelona és una ciutat feta de capes, de veus i de memòries que s’entrecreuen. Les seves novel·les més representatives han sabut copsar-la com un personatge viu, contradictori i ple de clarobscurs. De la burgesia decadent al lumpen, de les veus femenines a les més marginals, de la ciutat mítica a la quotidiana, aquesta selecció de nou títols dibuixa el que podríem anomenar la Gran Novel·la de Barcelona.
Les 10 millors novel·les sobre Barcelona
1. Vida privada (1932), de Josep Maria de Sagarra
Una dissecció ferotge de la burgesia barcelonina dels anys trenta. Sagarra retrata sense pietat els costums, les hipocresies i els excessos d’una classe social que veu com el seu món s’enfonsa. Amb un estil àgil i punyent, la novel·la combina crònica social i retrat psicològic, convertint Barcelona en escenari d’una decadència inevitable, on els salons i les festes amaguen ruïnes morals i familiars.
2. La plaça del Diamant (1962), de Mercè Rodoreda
Considerada una de les grans novel·les catalanes del segle XX, explica la història de la Natàlia, la Colometa, atrapada entre la Guerra Civil, la postguerra i una vida marcada per la submissió. Rodoreda escriu amb una prosa lírica que converteix el barri de Gràcia en espai universal, símbol de resistència i dolor. Barcelona hi és un lloc ferit, però també l’escenari on batega la supervivència més íntima.
3. Últimas tardes con Teresa (1966), de Juan Marsé
Marsé enfronta dos mons irreconciliables: el de Teresa, noia burgesa universitària, i el del Pijoaparte, jove immigrant que somia amb ascendir socialment. Ambientada al Carmel i a Sarrià, la novel·la dibuixa una Barcelona plena de contrastos, entre la precarietat dels barris perifèrics i l’opulència dels salons benestants. És una història d’amor impossible i un fresc social d’una ciutat dividida.
4. Ramona, adéu (1972), de Montserrat Roig
Tres generacions de dones barcelonines protagonitzen una narració que reflecteix la història recent del país: de la guerra i la postguerra fins a la societat urbana dels setanta. Roig combina memòria, crítica social i reivindicació femenina en una novel·la coral que respira la ciutat des dels interiors domèstics fins a les places. Barcelona hi és vista amb ulls de dona i esdevé espai d’opressió però també d’esperança.
5. Los mares del Sur (1979), de Manuel Vázquez Montalbán
Peça clau de la sèrie Carvalho, aquesta novel·la detectivesta retrata la Barcelona de la Transició. L’investigador descobreix les ombres d’una ciutat que vol modernitzar-se però arrossega corrupció, desigualtats i misèries morals. Amb una prosa irònica i crítica, Montalbán ofereix molt més que un cas policial: un retrat social d’una Barcelona en transformació, plena de promeses i decepcions.
6. El día que murió Marilyn (1979), de Terenci Moix
La novel·la ens transporta a la Barcelona del Raval, als seixanta i setanta, plena de joves marginats, somiadors i rebels que busquen la seva pròpia identitat. Moix combina memòria personal i ficció en un retrat vibrant d’una ciutat popular, contestatària i llibertària. La seva prosa pop i sentimental converteix Barcelona en escenari d’iniciació vital, amb Marilyn Monroe com a icona de llibertat i desig.
7. La ciudad de los prodigios (1986), de Eduardo Mendoza
Una de les novel·les més emblemàtiques sobre Barcelona. Segueix Onofre Bouvila, un jove murri i ambiciós que arriba a la ciutat a finals del segle XIX i, a base d’enginy i oportunisme, ascendeix enmig d’una urbs que es transforma amb les Exposicions Universals. Mendoza barreja sàtira, història i fresc social per retratar la Barcelona del progrés i la misèria, convertint-la en protagonista absoluta del relat.
8. El día del Watusi (2002), de Francisco Casavella
Trilogia monumental que segueix la vida de Fernando Atienza, un antiheroi que recorre la Barcelona del tardofranquisme fins als Jocs Olímpics. Casavella descriu amb humor, crueltat i tendresa una ciutat convulsa, plena de corrupció, ambicions i supervivents. El seu estil torrencial reflecteix el caos i la vitalitat d’una Barcelona subterrània i contradictòria, convertida en símbol d’una època.
9. Taxi (2017), de Carlos Zanón
Un trajecte per la Barcelona contemporània a través dels ulls d’un taxista que es mou pels barris, les nits i els racons més variats de la ciutat. Zanón converteix el taxi en un mirador privilegiat per entendre les tensions urbanes: la solitud, la fragmentació social, les relacions humanes precàries. La ciutat és protagonista silenciosa, amb una mirada dura però alhora tendra i poètica.
10. Simón (2020), de Miqui Otero
Novel·la d’iniciació i d’aprenentatge que recorre quatre dècades de vida barcelonina. Des de l’Eixample fins als bars, les festes i les perifèries, Otero construeix un fresc vitalista on la ciutat acompanya el creixement del protagonista. Barcelona hi apareix com un espai d’oportunitats i desenganys, de mites i de quotidianitat, amb la memòria personal i col·lectiva barrejades en un relat emocionant.