Arriba a les llibreries Cap de nosaltres tornarà (Club Editor, amb traducció de Valèria Gaillard), un llibre en què Charlotte Delbo explica les seves vivències als camps de concentració nazis. Es publica coincidint amb els 75 anys de l'alliberament del camp nazi d'Auschwitz, i recull en un sol volum dos de les novel·les clau de Delbo sobre la seva estada als camps: Cap de nosaltres tornarà  i Un coneixement inútil.

Una dona de teatre esquerrana contra Hitler

Charlotte Delbo (1913-1985), una escenògrafa francesa descendents d'immigrants italians pobres i membre del Partit Comunista, era una apassionada de la literatura i el teatre. Des de molt jove escrivia poesia, tot i que no s'han conservat els seus textos d'aquella època. El 1940 quan era a Brasil, fugint del nazisme, va decidir tornar a París, on hi havia restat el seu marit que militava a les xarxes clandestines de la Resistència, de forma molt activa. Charlotte va sumar-se a les activitats d'oposició a l'ocupació, i el 1942 ella i el seu marit van caure en mans de la policia. El marit va ser afusellat i ella va ser enviada primer a un presidi francès i més tard a Auschwitz i a Ravensbrück (on també va estar internada Neus Català).

Al cor del mal

No se sap exactament perquè, Delbo, juntament amb 229 d'altres dones militants de la resistència, van ser enviades al camp d'Auschwitz i a Ravensbrück. Quan els aliats van alliberar el camp, tan sols en quedaven vives 49. Pot semblar molt poc, però en realitat, dades les condicions d'empresonament, en van sobreviure moltes. Maria Bohigas, l'editora del llibre, apunta que l'alt nivell de supervivència es va derivar de l'alt nivell de solidaritat existent entre les dones, un aspecte que és omnipresent a Cap de nosaltres tornarà.

Recordar i explicar

Diuen que Charlotte Delbo, quan va sortir del camp de concentració, va pretendre continuar fent allò que feia abans, dedicar-se al teatre. Però no va ser capaç de seguir la seva vida com si res, i va ingressar a un sanatori d'ex preses polítiques a Suïssa, on va estar-s'hi un llarg temps, sota supervisió mèdica. Al sanatori hi va escriure la seva obra sobre la seva estada als camps nazis. No sabem si va reescriure-la posteriorment o no, però hi ha constància que va trigar 20 anys a publicar-la (sembla ser que el detonant de l'edició d'aquests materials inèdits va ser una trobada de les supervivents del camp, 20 anys després de sortir-ne). A desgrat que aquest llibre va estar parat durant dues dècades, Delbo no va abandonar mai la vida intel·lectual: va continuar escrivint i dedicant-se a la militància política, tot i que des de postures molt crítiques amb el Partit Comunista Francès. De fet, va publicar llibres sobre les dictadures espanyola, portuguesa i grega, i sobre la guerra d'Algèria. Paral·lelament, es va dedicar a escriure teatre, la seva gran passió.

Reflexions de supervivent, en clau femenina

Luis Solano, de Libros del Asteroide, l'editorial que publica el llibre en castellà, ha volgut destacar que aquest "és un llibre escrit des del nosaltres", un nosaltres femení. Una de les claus de la trilogia és que recull testimonis de dones molt diferents que a la sortida del camp també van reconstruir vides molt distintes. Cap de nosaltres tornarà, segons Bohigas, té una lectura terrible, perquè posa de manifest una realitat horrible que no ens és aliena: "Vulguem saber-ho o no, som descendents de l'experiència dels camps", explica l'editora. El llibre de Delbo conté grans dosis de violència i explica un món horrible en què fins i tot desapareix l'horitzó del temps: el més imprescindible al camp era sobreviure un dia més. Però al costat del retrat de la inhumanitat, Bohigas ressalta la lliçó contínua d'humanitat: l'ajuda entre les internes per evitar que les més febles es deixessin morir, la solidaritat de les dones amb els homes interns, les representacions d'obres de teatre al camp o fins i tot la fascinació per un simple bany al riu o per la visió d'una tulipa. "Hi ha una part de la persona que és indestructible i Delbo t'ho recorda" explica Bohigas...

Editar Delbo el 2020

Maria Bohigas afirma que continua essent difícil publicar Delbo avui en dia, perquè "Auschwitz genera rebuig entre els lectors" per la seva duresa (i especialment en el cas de Delbo, que pot ser tremendament contundent). Per això, Club Editor va decidir publicar en primer lloc La mesura dels nostres dies, el tercer volum de la trilogia Auschwitz i després, perquè era el més optimista, el que parlava de la recuperació després del trauma. Ara, amb els lectors ja captats per a la prosa de Delbo, Bohigas ha apostat per publicar els dos primers volums de la trilogia, en un sol tom. Bohigas, ara per ara, dona per closa la seva tasca com a editora de Delbo, perquè "ja s'ha publicat el millor de la seva obra en català". "Ara tocaria portar-la als escenaris", explica l'editora, que reivindica la necessitat que el seu teatre també es conegui. I ha apuntat que si bé descarta en principi publicar les seves obres de teatre, perquè no és la seva especialitat, no descarta editar alguna de les biografies que s'han fet d'ella, "perquè té una vida apassionant". Maria Bohigas vol deixar, sobre tot, que Cap de nosaltres tornarà és molt més "que un testimoni de l'horror nazi" perquè a Delbo li movia el donar a conèixer l'horror, però també fer una obra maca, potent. "Llegir els grans intel·lectuals que van sobreviure als camps és llegir filòsofs", explica l'editora, defensant la necessitat de recuperar l'obra de Delbo.