Billie Eillish ha exorcitzat els dimonis de l'adolescència i els ha convertit en una vintena de cançons, amb les que ha conquerit les 16.000 ànimes reunides aquest dilluns al Palau Sant Jordi de Barcelona per rebre aquesta nova icona posmilenial de fort i pertorbador caràcter.

Els qui creguin que per tenir personalitat cal arribar a certa edat no coneixen Billie Eillish, una californiana que amb només 17 anys desborda estil propi i ha sabut connectar amb tota una generació.

El seu ascens ha estat meteòric i una bona mostra d'això és la seva relació amb Barcelona. El mes de març passat Eillish tènia previst un concert a la sala Apolo que finalment es va haver de celebrar al Sant Jordi Club perquè el ritme de venda d'entrades va obligar a buscar un recinte més gran. El mateix ha passat ara, tan sols sis mesos després, i l'espectacle previst al Poble Espanyol s'ha celebrat en el molt més espaiós Palau Sant Jordi.

De moment, el seu públic són adolescents i joves nascuts entre 1995 i 2010, és a dir, el que es coneix com a Generació Z o posmilenial.

Els seus fans han arribat aquest dilluns a la tarda al Sant Jordi i han corregut cap a l'interior per no perdre's els salts sobre l'escenari d'una joveneta que vesteix roba ampla per no ser 'sexualitzada'.

Amb dos monyos, botes negres i samarreta i pantalons XL ha pujat aquest dilluns Billie Eillish a l'escenari del Palau Sant Jordi i ha iniciat el concert amb el principal èxit del seu únic LP: "Bad guy".

El disc es diu When we all fall asleep, where do we go? i és una recopilació de talls inquietants i ombrívols, que alternen melodies 'pop' i ritmes d'inspiració 'hip-hop' per recordar-nos que ser adolescent és una tortura.

Billie Eillish transmet amb talent aquesta tortura, però no es recrea lànguidament amb el seu malestar, sinó que més aviat el trepitja amb els seus salts i la seva forma desinhibida de ballar. Així ho ha fet en "My strange addiction" i "All the good girls go to hell". Més fosca s'ha mostrat en la seva interpretació de "Copycat", "When I was older" o "Ilomilo".

Però en tot moment i per damunt de tot ha brillat la personalitat d'aquesta artista, que prescindeix del desplegament de mitjans propi dels macroconcerts i es presenta davant del seu públic en un escenari senzill, sense parafernàlia, i amb l'únic suport de dos músics, un d'ells el seu germà Finneas O'Connell, coautor de moltes de les cançons.

Amb gairebé 32 milions de seguidors a Instagram i 19 milions de subscriptors a Youtube, Eillish coneix el seu potencial i busca el contacte directe amb els seus seguidors.