És igual on t'has llevat aquest matí. Has agafat el mòbil i has desbloquejat la pantalla. *Boom* LLUM. 23 notificacions. Primer missatge Has vist això? Link a un tuit descartable. Scroll. Scroll. Wake up honey! Mira entre les lletres tal i tal del teu teclat. Selfie. Un gat lliscant. COMPRI LES NOVES FUNDES DENTALS! Feel the rain on your— Link. Link. Perro Sánchez és un romàntic. Res o bala. Scroll. Scroll. Bipbipbipbip. Posposar. En els últims cinc anys els impactes en línia que rebem per segon s'han doblat. Només de publicitaris hem passat de rebre'n 3.000 al dia a 6.000. Així que el més normal és que la música que escoltem estigui cada cop més a l’altura d’aquest ritme frenètic, hipertrossejat, rejuntat i accelerat. I el disc de debut d’Arsa3, mami ençen la ñocla, n’és el clar exemple.
Membre de Els Cundits, i responsable de la festa Desacato Goblin, Arsa3 és el nom artístic d’un d’aquests espècimens en extinció a Barcelona, la millor botiga del món. Nascut i criat en el Born, va començar a tontejar amb la producció musical entre beats de hip-hop, mems MLG —mems de jugadors de Call of Duty on hi ha moltes imatges i sons simultàniament— i les ensenyances de Skrillex als 13 anys. Posteriorment, va anar a estudiar a Girona producció musical. I poc després, va tornar a la ciutat comtal, on gràcies a la pàgina de mems Attractive Smithers, va acabar creant comunitat i formant part de Els Cundits, un grup on humor, mems i nostàlgia es barregen d'una manera caòticament intel·ligent amb una base hÍperpop.
Una veu d'una generació
Ara, amb tan sols 22 anys, comparteix el que és la seva carta de presentació en solitari, Mami ençen la ñocla, de la mà de Primavera Labels. Un disc de nou temes hiperestimulats als quals et sents pràcticament obligat a reaccionar. Música exigentment online per ballar o entregar-se a l'absurd de l’ara. Entre reggaeton, balades, la superilla i un relat mig de broma mig naïf, aconsegueix plasmar moltes realitats que ens envolten. Si no la veu d’una generació, sí UNA veu d’UNA generació. Quedem en un lloc que bé podria ser part de l’univers del seu àlbum. En una sala envidrada d’un gratacel d’oficines, en un lloc que fa uns anys els hípsters anomenaven Barnifòrnia, però ara podria ser el decorat del videoclip de Trista a Miami de Maria Jaume. Procedim a resoldre tots els dubtes sobre un disc que també és un mapa mental infinit.
Primer que tot, però, és ñocla una paraula real o una incorporació al vocabulari de cuntalunya? “Un cop ja havia decidit fer servir aquest terme, vaig descobrir que és un tipus de cranc i que per Astúries també vol dir cony. Però per a mi no només és cony, si parlem de la part sexual del reggaeton. Per a mi, ñocla és qualsevol genital. És una paraula que em vaig inventar per denominar-ho tot i que sonés estrambòtic. Al capdavall, vull dir el mateix que et diria un reggaetonero però amb paraules molt més goofies. Al videoclip es representa com un slime vermell amb propietats com impossibles, un blandiblú no concret, però al mateix moment sensual. També va adquirir una mena de significat de cor i en dir mami ençen la ñocla t’ho estàs dient a tu mateixa. Com quan estàs destrempat i et dius mami ençen la ñocla, vinga ets una mare creadora, ençen la ñocla, activa’t, vinga, va, ¡tira pa’lante!”
D’aquesta invenció lingüística en fa més d’un any, quan va començar a treballar en aquest primer tema. La resta van seguir aquesta lògica musical i estilística. En el mapa d’idees que acompanya la presentació del disc, podem llegir Reggaeton 4D, però també Ada Colau i Collboni. Li demano, doncs, si podria explicar el gènere a aquests parell. Riu. “Crec que això seria força impossible. La idea de l'àlbum és agafar el reggaeton i portar-lo a terrenys on potser el mainstream no ha arribat, com la psicodèlia, melodies mig ridícules, d’altres com mig etèries. Ajuntar tota aquesta connotació de malianteo i sexual amb un aspecte més harmònic i de treball d’instruments que potser no va més enllà de la percussió.”
M’encanta aquesta sensació de no saber si és bo el que he fet. Proposar idees curioses musicalment. Utilitzar la broma com a excusa per introduir elements experimentals
El resultat en molts casos s’aproxima al que ell mateix descriu com un camí semblant al de la música concreta. És per això que trobem molts chops, loops i samples de videojocs. Un disc mentalment jugable, informal i que evoca noves sensacions a cada capa. A la coctelera de reimaginar el que ja s’ha fet se suma unes grans dosis d’humor. “M’agrada molt anar agafant coses de totes bandes, ser eclèctic. Pushear la broma, portar-la al màxim i arribar a un punt en el qual em pregunto, però això mola o no? M’encanta aquesta sensació de no saber si és bo el que he fet. Proposar idees curioses musicalment. Utilitzar la broma com a excusa per introduir elements experimentals.”
Asra3 és tan bo creant un univers oníricament en línia de la broma, que costa distingir si els seus col·laboradors: Azombike, Blanc Nua, Rikamichie, Catarata de Culos, Bunny, Lacitos, Voldo, entre d’altres, són reals o formen part d’una broma generada per IA. Riu i diu que en altres ocasions sí que havien sigut ficticis, però aquest cop son 100% reals. D’entre tots els noms, destaca Rebe, la gran fada i institució de l’underground amb qui fa cuna, un tema que prolonga l’univers de bedroom reggaeton que la cantant proposa en el seu últim disc. “No mentiré, vaig fer el beat pensant en el seu rollo. Em flipa el que fa. El beat sampleja la música dels crèdits d’un joc del Zelda, al qual jo no he jugat mai, però m’encanta. I li vaig passar a un col·lega que la coneixia i quan li va arribar al moment es va posar a gravar. I crec que funciona perfecte.”
Gaudint les superilles
En la llista de temes que serveixen per entendre a la perfecció el disc hi ha cambrer. “Volíem fer un tema de roll play de creure de luxe, amb cambrers servint-nos i fumant puros. Cada tema al final és una mica això, aquests petits roll plays en que creem personatges. Vaig començar amb unes barres i en Voldo, que és qui ha produït el tema, va fer un beat amb aquestes trompetes trencades. El resultat va sortir de llegir malament les barres i inventar sobre la marxa, però encaixa perfectament amb l’absurd i la decadència d’aquest luxe”. Però si hi ha un tema que destaca és superilla. ¿Colau enjoyer o sàtira? “Abans de fer aquest tema, per mi les superilles eren una guasa. Al compte de mems de Smithers se'n van fer alguns relacionats amb el mandat de la Colau, amb opinions polítiques trencades. Era una figura important, però sense ser mítica a la meva vida. Llavors vaig fer aquest beat amb les amigues de Catarata de Culos, un nou projecte amb què trec la meva part més femenina i em cunde. Un beat molt naïf, molt lleuger, molt guai. Vaig dir-me que havia de ser una cançó de gaudir. I em va venir la broma de la superilla. Vaig pensar que les superilles molen. Objectivament, com a vianant, estan guais. I m’agrada aquesta idea de pensar que algú ens escoltarà i ens odiarà per això, i al mateix temps algú serà superpartidari o un local enamorat de la ciutat. Mola aquest doble ganxo.”
És un molt bon disc per ballar. Per ballar o per aquells moments en els quals et vols prendre les coses de broma, fer uns riures. És un disc per passar-ho bé
M’explica entusiasmat que d’aquesta cançó hi haurà videoclip. No per la idea original que van tenir per fer-lo: anar per la superilla, i recrear els millors moments dels swaggers de l’Apple Store —història de Barcelona si em pregunteu—, sinó perquè gràcies a l’absurd turístic en què està submergida la ciutat, al videoclip s'hi van unir un grup de guiris de comiat de soltera amb samarretes I love Barcelona, amb turistes descarrilats que també volien sortir. “Al final no es tracta de fer una denúncia, sinó d'entregar-te a la visió naïf del guiri per poder gaudir del que quedi d’aquesta ciutat.”
Abans d'acomiadar-nos li confesso que el primer cop que vaig escoltar Mami ençen la ñocla estava treballant i vaig haver de parar la cançó per sobreestimulació. Necessitava saber quin era el millor moment per escoltar aquest disc. “Jo crec que és un molt bon disc per ballar. Per ballar o per aquells moments en els quals et vols prendre les coses de broma, riure una mica. És un disc per passar-ho bé. Jo almenys m’ho he passat molt bé quan el feia”. El més sensat, doncs, és anar a ballar-lo en directe a un Desacato Goblin. Malauradament per Catalunya, de moment només hi ha una pròxima data programada, el 24 de maig a la Sala Dabadaba de Donosti. Sempre ens quedarà pitjar el play mentre esperem encenent la ñocla.