Què va passar realment l'11 de setembre de 1714? Què hi has més enllà del mite per a tots ja conegut del setge de Barcelona o de noms com Rafel de Casanova o Antoni de Villarroel? Per què Catalunya es va acabar quedant sola defensant la seva causa de manera heroica? L'historiador Marc Pons posarà llum als aspectes menys coneguts de l'Onze de Setembre en un seminari virtual a través de Zoom el proper divendres 4 de setembre a les 12.00h. L'acte és exclusiu per a subscriptors d'ElNacional.cat i amb capacitat per 15 persones.

Les autoritats catalanes capitulen la rendició de Barcelona. Gravat dels combats de l'11 i 12 de setembre de 1714, obra de Jacques Rigaud (1750). Font Cartoteca de Catalunya.

La guerra va tenir dues fases clarament diferenciades. Una primera (1705-1713) en la qual les classes dirigents catalanes tenen un projecte molt ambiciós: convertir Catalunya en el motor de les Espanyes. Per aquest motiu els cal un rei (l'Habsburg) que reforci el regim foral i garanteixi, tanmateix, que els catalans podran accedir als càrrecs de l'administració hispànica colonial. Després hi ha una segona fase (1713-1714), on la retirada de la coalició internacional austriacista canvia totalment el sentit d'aquell conflicte. Els representants polítics catalans (la conferència dels Tres Comuns) voten la resistència a ultrança contra la rendició capitulada (75 a 45), malgrat que el país ja està parcialment ocupat pels borbònics. Es reactiva, aleshores, l'equip diplomàtic per a que les antigues potències austriacistes (sobretot Anglaterra i Àustria) acceptin Catalunya com un soci político-comercial, és a dir, com una plataforma territorial peninsular per a reobrir la guerra en un futur. Va ser l'opció de resistir a ultrança, doncs, més aviat una estratègia política que confiava en un bon resultat que no pas un acte de rauxa i patriotisme?

Si vols participar en el col·loqui, pots inscriure-t'hi enviant un correu a club@elnacional.cat fins el dijous 3 a les 12.00h del migdia.