El català de les Balears empra l'article salat (s), o sigui, es llibre, sa taula, ses onades, s'amic o inclús Vendré amb so cotxo (llevat de Pollença, vila situada a l'extrem nord de Mallorca, on diuen l'article literari (l) amb lleus adaptacions fonètiques).
(Cal matisar, però, que l'article salat també es troba en alguns pobles de la Marina, la comarca valenciana més propera a Eivissa, perquè van ser repoblats per mallorquins al segle XVII. També es troba a Cadaqués (Alt Empordà). Fins a finals del segle XX podia oir-se per tota la costa empordanesa, però avui ja no, i sols apareix en noms de lloc i d'establiments comercials i turístics. En altres llocs de Catalunya, l'article salat és un mer fòssil.
Ara bé: per a ser precisos, cal dir que, a les Illes, conviuen dos articles: el salat i el literari. Passa, però, que n'han especialitzat els usos. En la majoria de contextos, els illencs diuen l'article salat. L'article literari s'usa en elements de magnitud (el cel, la mar [pronunciat "mà"], la Terra), institucions (la Sala [la casa consistorial], la catedral [tot i que també pot dir-se sa catedral], la Seu [la catedral de Mallorca]), personatges religiosos rellevants (la Mare de Déu, el Dimoni), noms de vaixells (el Titanic), càrrecs unipersonals antics (el rei, el Papa de Roma, el bisbe, l'alcaid), unitats temporals (any, dia, les hores, setmana passada, setmana qui ve), els punts cardinals, molts noms de jocs (incloent-hi jugar al futbol) i expressions (anar com anell al dit, per l'amor de Déu!, fer una cosa a les bones o a les males, a l'enrevés o del revés, a l'emprompte, beure al gallet, a la fresca, valer la pena, pescar a l'encesa, posar fil a l'agulla, anar a la coix-coix). Pel que fa als noms de lloc, depèn de cada cas: sa Pobla (poble de Mallorca), es Llombards (poble de Mallorca), es Mercadal (poble de Menorca); però el Toro (muntanya de Menorca), punta del Ram (indret de Formentera), la Savina (indret d'Eivissa), la Marina (barri de Vila, Eivissa), la Miranda (indret de Cabrera).
La lògica d'usar dos articles definits
Utilitzar dos articles permet contextualitzar la informació. Per exemple, no és el mateix sa mà (el final de l'extremitat superior dels humans) que la mar [pronunciat en balear "mà"]. Josep Antoni Grimalt, professor de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears, posa exemples d'aquesta diferenciació: l'expressió pau a la Terra, dita a missa, és així perquè, si hom digués pau a sa terra, s'entendria que cal donar calma als camps de conreu, i no pas pau al conjunt de la humanitat. El mot fill du article salat; però parlant de Jesucrist es diu el Fill de Déu. I, en una rondalla, la Mare de Déu, passant prop d'una pomera, volia agafar una poma, però no podia haure-la perquè estava molt amunt. Llavors va manar a la pomera que abaixés les branques, i l'arbre va obeir. Els balears diuen ses branques de sa pomera; però, al reproduir les paraules de la Mare de Déu, li fan dir: Pomera, abaixa les branques, com pertoca al nivell de la Verge Maria.