Qui més qui menys sap que l'article salat es diu a les Illes (es nin, sa nina, s'al·lot, ses pedres, amb so cotxo). Hi ha qui creu que això és una cosa exclusiva baleàrica, si bé també es troba a la costa empordanesa (a Begur, al Baix Empordà, hi ha la platja de sa Tuna). Tanmateix, antigament a Catalunya s'ha dit l'article salat de manera general. Com ho sabem? Doncs gràcies als noms de lloc, que contenen formes fossilitzades de l'article salat.
La toponímia ens mostra formes antigues de la llengua
Així, al Moianès, sobre un cingle des d'on es veu la plana de Vic, hi ha el poble de Collsuspina. El Diccionari català-valencià-balear porta aquesta citació en llatí de l'any 1107: A colle qui dicitur spina usque ad terminum Gerundensis comitatus, o sigui, des del coll que en diuen Espina fins al límit del comtat de Girona. Per tant, en català antic devia dir-se coll s'Espina, i d'aquí l'actual Collsuspina. Una altra mostra és la serra de Collserola, que separa Barcelona del Vallès. A l'edat mitjana, es veu escrit alguna vegada coll de la Erola. Per tant, la gent també devia referir-s'hi com coll s'Erola. Un tercer exemple és el campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, situat al barri de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. El Llibre de les grandeses de Tarragona de Lluís Ponç d'Icart (segle XVI) s'hi refereix com Sant Pere de les Salades. Per tant, molts devien dir-ne també ses Celades. Igualment, Santiga (ermita i nucli de Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) apareix escrit en llatí, en un document de l'any 983, com Sancta Maria Antiqua. Per tant, segurament la gent en deia s'Antiga.
El cas de la muntanya d'Escornalbou (el Baix Camp), on hi ha el castell-monestir del mateix nom, és curiós. Algunes obres apunten que és un derivat del verb escornar 'llevar, trencar el corn'. Però els toponimistes Ramon Amigó i Enric Moreu-Rey consideren que és la fossilització de l'expressió es corn del bou, ja que la muntanya té forma triangular i contrasta amb la majoria de muntanyes de la rodalia, amb altiplans.
Un fenomen general
Més exemples? La població de Sant Martí Sarroca (l'Alt Penedès), és a dir, sant Martí sa Roca, ja que l'església i el castell d'aquest poble es troben al capdamunt d'un penyal des d'on es veu la plana penedesenca. I així tantes altres localitats, com Sarroca de Bellera (el Pallars Jussà), Sant Llorenç Savall (el Vallès Occidental), Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat), Vilalba Sasserra (el Vallès Oriental), Sant Feliu Sasserra (el Bages, històricament el Lluçanès), Sant Martí Sesgueioles (l'Anoia, històricament la Segarra; és una reducció de ses Esglesioles), Sant Just Desvern (el Baix Llobregat), Sant Climent Sescebes (l'Alt Empordà), Sant Quirze Safaja (el Vallès Oriental)... afegim-hi Sarral (la Conca de Barberà), en realitat sa real, és a dir, la vila del rei; i la subcomarca osonenca del Collsacabra (també dita Cabrerès).