Tot a punt per donar el tret de sortida a l'Alternativa, el Festival de Cinema Independent de Barcelona, que enguany celebra els seus 30 anys omplint sales de propostes diverses i variades que aposten pel compromís amb el llenguatge cinematogràfic, la llibertat creativa i la realitat del món en què vivim. En aquestes tres dècades, el certamen s'ha mantingut fidel a la seva essència i al seu ADN, fent del festival un espai de celebració, però sobretot de trobada i reflexió per preguntar-se coses i trobar algunes respostes. La 30a edició de l'Alternativa tindrà lloc del 10 al 19 de novembre a diferents espais de la ciutat, tot i que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) tornarà a ser la seu central del festival, juntament amb la Filmoteca de Catalunya, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), els cinemes Maldà i Zumzeig i l'escola ECIB. A més, a Filmin es podrà veure en línia, del 15 al 28 de gener de 2024, part de la programació per un temps limitat.
I què s'hi trobarà aquest any entre la programació? Una desena de films competiran en la Secció Oficial de Llargmetratges Internacionals —tres d'ells són estrenes a casa nostra—, a més de sessions especials per compartir el visionat de diverses produccions amb un potent missatge darrere i alguna masterclass. La pel·lícula inaugural de l’Alternativa 2023 serà Fallen Leaves, d'Aki Kaurismäki, que ve de guanyar el premi FIPRESCI a la Millor Pel·lícula de l'Any, i altres films que s'hi podran veure són La imatge permanent de Laura Ferrés, guanyadora de la Seminci, Remember My Name, d'Elena Molina i distingida amb la Biznaga de Plata Premi del Públic a la darrera edició del Festival de Màlaga; i And the King Said, What a Fantastic Machine, d'Axel Danielson i Maximilien Van Aertryck. Entre els convidats d'aquest any hi haurà Tatiana Huezo, Nicolas Philibert, Laura Ferrés, Joao Rosas, Paloma Sermon-Daï, Harald Hutter, Oskar Alegria, Colectivo Negu, David Pantaleón o Jose Víctor Fuentes, entre altres cineastes. Aquí algunes de les propostes interessants per veure a l'Alternativa.
1. Fallen leaves, d'Aki Kaurismäki
Dues persones solitàries coincideixen per casualitat una nit a Hèlsinki i cerquen en l’altra el seu primer, únic i últim amor. El seu camí envers un objectiu tan digne es veu enterbolit per l’alcoholisme i perquè, sense conèixer els seus noms ni les seves adreces, perden els seus números de telèfon. La vida tendeix a posar obstacles als qui busquen la felicitat. Una tragicomèdia a l'estil del director finlandès que continua fidel a les seves obsessions i la seva estètica, i que és la continuació de la seva trilogia del proletariat.
2. Il pleut dans la maison, de Paloma Sermon-Daï
Després de Petit Samedi, documental programat a l'Alternativa 2021, Paloma Sermon-Daï s’estrena en el llargmetratge de ficció tractant els reptes en l’adolescència d’uns personatges al marge, retratats amb una sensibilitat pròpia de la no-ficció. La història es contextualitza en un estiu calorós i tempestuós; la Purdey, de disset anys, i el seu germà Makenzy, de quinze, es troben abandonats a la seva sort i miren de cuidar-se per si sols. Entre l’adolescència despreocupada, la duresa del pas a la vida adulta i el futur incert, hauran d’aprendre a donar-se suport mutu en el que sembla el darrer estiu de la seva joventut.
3. O estranho, de Flora Dias i Juruna Mallon
En el seu segon llargmetratge, Dias i Mallon porten a terme una àmplia evocació de la memòria brasilera fent ús de les eines del cinema experimental en un film de personatges, a través dels quals s’exploren temes com el genocidi indígena, la destrucció de la natura, el menyspreu envers les religions i l’explotació laboral. L’Aeroport Internacional de Guarulhos es troba en territori indígena. És una ciutat dins d’una ciutat, ja que cada dia el travessen centenars de milers de passatgers i hi treballen 35.000 persones. La pel·lícula segueix aquests empleats, com l’Alê, un treballador de pista la història familiar del qual es va superposar amb la construcció de l’aeroport.
4. El Eco, de Tatiana Huezo
El Eco és un poble remot del nord de Mèxic on la vida consisteix en les coses més elementals. Ser nen aquí és una experiència intensa en què intervenen des del primer dia la natura, els animals i les persones. Però també l'amor, la intimitat, la malaltia i la mort. I l'educació, si més no per a les noves generacions. L'autora transita cap a la cura de la terra, la criança i la sorpresa amb què els nens veuen el món. El Eco és un lloc, però també un aprenentatge. Una història sobre sentir vertigen davant la vida, sobre créixer al món rural.
5. Soc filla de ma mare, de Laura García Pérez
Un primer llargmetratge en què la cineasta busca reflexionar sobre la pròpia identitat a través de la reconstrucció dels records; un documental íntim sobre el seu passat que li serveix per reconciliar-se amb el seu present. Durant els seus primers anys de vida, Laura García Pérez va dir “papa” a la càmera. El seu pare passava gran part de l’any fora del país per feina, mentre la seva mare la gravava perquè ell la veiés créixer. Amb ella i la seva àvia, ara revisa aquells vídeos domèstics, així com fotografies de les quals ha desaparegut el pare i el diari que la seva mare va escriure en un centre psiquiàtric.