Morrissey, exvocalista de The Smiths, ha anunciat al seu web que ofereix al millor postor tots els seus interessos comercials vinculats al grup, des del nom fins a les cançons i gravacions, en considerar que és l’única via per “desvincular-se” dels seus antics col·legues.
Una llum que es va apagar fa anys
Sota el títol Un ànima en venda, el músic britànic detalla que l'operació inclouria "tots els drets exclusius" sobre "el nom The Smiths, tal com va ser creat per Morrissey"; l'art gràfic del grup; els drets de mercadotècnia; totes les cançons, en lletra i música; els drets de sincronització; tots els enregistraments i els drets contractuals per a publicacions.
Morrissey, de 66 anys, un artista, alguna cosa així com rèplica anglesa a Miguel Bosé, sempre polèmic i extravagant en els seus posicionaments, explica que està "esgotat de qualsevol i tota connexió amb Marr, Rourke, Joyce," amb referència al guitarrista Johnny Marr, el baixista Andy Rourke, mort en 2023, i el bateria Mike Joyce. "Ja n'he tingut prou d'associacions malicioses. Amb tota la meva vida he pagat les meves degudes obligacions cap a aquestes cançons i aquestes imatges. Ara voldria viure desvinculat d'aquells que no em desitgen més que maldat i destrucció i aquesta és l'única solució", afirma. "El repertori soc jo -ningú més- però implica comunicacions comercials que arriben a excessius extrems per crear temor i ressentiment any rere any. Ara he de protegir-me, especialment per la meva salut," afegeix el cantant, que fins i tot facilita un correu electrònic de contacte per a potencials inversors.
L'anunci es produeix un any després que Morrissey acusés Marr d'haver aconseguit "el control total de The Smiths" en registrar la marca de la banda. El guitarrista va replicar que ho va fer el 2018 per "protegir" el nom, en descobrir que no estava sota control de cap dels seus membres, encara que aquesta disputa sembla no afectar els drets d'autor que Morrissey ara assegura voler vendre. The Smiths, formats a Manchester el 1982, es van convertir en una de les bandes més influents del pop britànic dels anys vuitanta amb temes com This Charming Man o There Is a Light That Never Goes Out. La llum, tanmateix, fa molts anys que es va apagar.