El dibuixant Lluís Juste de Nin presenta aquests dies una novel·la gràfica, Andreu Nin, seguint les teves passes (Edicions del Ponent). L'obra constitueix una defensa del llegat del revolucionari català, parent llunyà del dibuixant. La novel·la és fruit d'una llarga investigació: el dibuixant no només ha consultat la bibliografia disponible sobre Nin i ha recorregut als especialistes, sinó que també ha recollit testimonis sobre la seva vida entre diferents parents del biografiat. I ha posat al descobert una història fascinant: "Si d'aquí no en surt una pel·lícula m'emprenyaré", diu en broma.

El llegat de Nin

"El llegat que va deixar Andreu Nin és d'una vigència impressionant", assegura Juste de Nin. "Andreu Nin deia que la justícia social és indestriable de l'alliberament nacional". El dibuixant afegeix que, per desgràcia, encara hi ha una esquerra catalana, supeditada a l'espanyola, que no admet que per haver-hi alliberament s'ha de respectar la voluntat del poble. I recorda que totes les sensibilitats de l'esquerra catalana es poden sentir reflectides en el pensament de Nin. "Jo no sóc comunista, però respecto molt les idees de Nin, perquè ell pensava al 1936 i ara som al 2016". Però argumenta que el revolucionari tenia molta raó en una cosa: "Dictadura, ni la del proletariat".

Andreu Nin deia que la justícia social és indestriable de l'alliberament nacional

Juste de Nin, en la seva novel·la gràfica, fa un itinerari detallat per la vida del revolucionari català, tot i que evita l'ordre cronològic

Una vida en temps agitats

Andreu Nin (1892) va deixar el seu el Vendrell natal per estudiar magisteri. En els seus temps d'estudiant va entrar en contacte amb els republicans nacionalistes i amb la CNT, ja que tot i no ser anarquista, estava convençut del potencial mobilitzador del sindicalisme. Va sobreviure a un atemptat contra ell de pistolers a sou de la patronal, a un bar de la plaça Bonsuccés de Barcelona. Nin va marxar el 1921 a Moscou com a delegat de la CNT en vista a la integració d'aquest sindicat a la Internacional Sindical Roja. Allà va enamorar-se d'una bellesa russa, Olga Tareeva Paulova, que havia estat ballarina al Bolxoi. Va casar-s'hi i van tenir tres filles trigèmines, però una va morir ennéixer (més tard es va morir una altra de les trigèmines i van tenir una altra filla). Nin va ingressar al PCUS, però ben aviat va començar a criticar l'autoritarisme de les autoritats soviètiques. A Moscou va rebre una delegació presidida per Francesc Macià, que intentava obtenir suport militar per iniciar accions armades contra la dictadura de Primo de Rivera. Tot i que va intentar ajudar a Macià, no van tenir sort. Més tard Nin va viatjar per Europa, amb documentació falsa, en un intent d'enquadrar internacionalment els sindicats. A França va ser empresonat durant mesos.

Per la revolució contra Stalin

Després de la mort de Lenin, Nin va prendre partit clarament per Trotsky i contra Stalin. Advocava per la "revolució permanent" i criticava els privilegis de la jerarquia del PCUS. "Stalin no era comunista, només era stalinista", segons Lluís Juste de Nin. Andreu Nin fou apartat del PCUS i per sobreviure es va veure obligat a fer de traductor. Trotsky, el protector de Nin, fou expulsat del país. Nin va intensificar les seves relacions amb Joaquim Maurín, un comunista català disconforme amb l'estalinisme. En aquest temps, marginat de la política, per guanyar-se la vida a Moscou, va traduir al català Crim i càstig de Fiodor Dostoievski. Finalment a l'agost de 1930 va ser expulsat de la URSS. Gràcies a la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, va poder tornar a Catalunya.

La revolució catalana

A Catalunya es va dedicar a traduir els clàssics russos al català. Però no va abandonar la política. Nin va donar suport a la proclamació de l'Estat Català per part de Macià el 14 d'abril de 1931. Juste de Nin destaca que Andreu Nin ho considerava "l'acte més revolucionari produït per aquelles dates". El setembre de 1935 Nin i Maurín van decidir crear el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), revolucionari i anticentralista. Això va suposar el trencament de Nin amb Trotsky, qui defensava que els revolucionaris havien d'entrar al PSOE i fer-lo canviar el rumb. A l'esclatar la guerra civil, el POUM de seguida va organitzar les pròpies milícies i Nin es va incorporar a la conselleria de Justícia de la Generalitat, en una mostra del suport del seu partit a la República. Però els agents stalinistes van intentar boicotejar al POUM, a qui acusaven de traïdors. Nin va ser tret de la conselleria i en una remodelació del govern el POUM va ser exclòs d'aquest.

La mort de l'heroi

Al maig de 1937, en plena guerra civil, els anarquistes i els militants del POUM es van enfrontar als comunistes i a les forces lleials al govern espanyol i a la Generalitat. Els anarquistes i els poumistes van ser derrotats. I poc a poc es va anar posant en marxa la campanya contra els líders del POUM, dissenyada per la NKVD, la policia secreta russa (l'antecedent del temut KGB). Juste de Nin, que havia militat al PSUC, destaca que en aquesta campanya hi va participar gent que ell havia admirat molt, com Santiago Carrillo o La Pasionaria. El 7 de juny Nin va ser detingut en una operació il·legal, duta a terme per agents soviètics i membres de les forces de seguretat espanyoles. Va ser conduït a Madrid i d'allà a Alcalá de Henares. Se'l va torturar perquè signés una falsa confessió de complicitat amb els feixistes. Malgrat les tortures s'hi va negar. Finalment el 20 de juliol el van treure del xalet on el tenien tancat. El van conduir a Perales de Tajuña, el van executar i van enterrar el seu cadàver a la vora del camí. Mai no s'ha trobat el seu cos.

On és Nin?

Els militants del POUM van omplir els carrers de Barcelona amb pintades demanant pel parador del seu líder. Els estalinistes responien amb pintades a sota de les del POUM: "ON ÉS NIN? A BURGOS O A BERLÍN". Andreu Nin va ser acusat repetidament de traïció. Es deia que s'havia fugat de la zona republicana i s'havia passat a l'enemic, i fins i tot s'argumentava que el POUM sempre havia estat al servei del feixisme. Més tard, debilitat per la repressió, els altres líders del POUM van ser jutjats i condemnats. Per aquelles dates, Orlov, l'espia d'Stalin responsable de l'assassinat de Nin, s'escapava als Estats Units, temorós que la repressió soviètica acabés per enxampar-lo (no s'equivocava, molts dels seus companys van ser executats).

La vida familiar

Lluís Juste de Nin és parent llunyà de Nin. I ha estat especialment interessat en seguir la vida familiar de Nin. Ha aconseguit localitzar les seves nétes. I a través d'aquestes i de documents diversos, ha aconseguit anar esbrinant la història de la vídua de Nin i de les seves filles, les altres víctimes: es van veure obligades a fugir de Catalunya i a viure amagades durant molt de temps (fins i tot revela que les vídues de Nin i de Trotsky van trobar-se en una ocasió a Coyoacán, a Mèxic).

L'injust oblit

La implicació de destacats personatges de l'esquerra espanyola en la desaparició i assassinat de Nin va suposar el seu bandejament durant dècades. Juste de Nin considera que en aquests temps que es valora tant la memòria històrica, i que l'esquerra reclama gestos a l'Església i a l'Estat, les forces d'esquerra no han fet prou per reconèixer els seus errors i per recuperar la figura de Nin, i recorda que fins el 2013 les cendres de la seva esposa, Olga Taeereva, no van poder ser dipositades al Vendrell, com ella volia. I al final de la novel·la gràfica es fa constar que fins 2013, 36 anys després de les primeres eleccions democràtiques, el Parlament català no va fer un homenatge al lluitador del Vendrell.

El dibuix com missió

Lluís Juste de Nin havia militat al PSUC durant la dictadura. En aquell temps feia dibuixos per la revista del partit i signava com El Zurdo. Més endavant va passar per Nacionalistes d'Esquerra, i col·laborava amb materials del partit i a diverses revistes amb la signatura Esquerrà. A partir d'aquest moment, mai no ha abandonat la seva sensibilitat nacionalista i d'esquerres. A partir del 2004 començà a publicar novel·les gràfiques de contingut històric, perquè té clar que "la història interessa a tothom, però és difícil que la gent compri llibres d'història". En canvi, creu que es pot fer pedagogia amb un mitjà com la novel·la gràfica, que arriba als joves i als no tan joves, i que té un gran impacte, gràcies a la seva presència a les biblioteques. Ell afirma que "només escriuré història de Catalunya o de temes relacionats amb Catalunya".

Una vida en dibuixos

Lluís Juste de Nin es dedica professionalment al món de la moda, però dedica moltes hores al dibuix. Va ser l'autor de la famosa Norma, la icona de les polítiques de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya als anys vuitanta. Té una desena d'obres publicades. La primera, Els Nin. Memòries a llapis d'una família catalana, feia un repàs per la història de la seva família, i de forma breu descrivia la figura d'Andreu Nin. Més tard ha publicat diverses obres d'història de Catalunya en què adapta una novel·la molt coneguda (de Thatckeray, de Dumas, de Lampedusa...) a un període determinat de la història del país. Tota la seva obra és en blanc i negre, i amb uns extens quadres de text que complementen i aclareixen el contingut dels dibuixos. La novel·la gràfica, com pedagogia al servei de la història i del país.