El periodista i novel·lista Miquel Molina Muntané publica Alerta Barcelona. Adiós a la ciudad autocomplaciente (Los Libros de Vanguardia), una obra en que explica la necessitat de definir un model urbà que va funcionar durant algun temps però que mostra clars signes d'esgotament. Molina apunta que és necessari un gran acord sobre el model de ciutat que tingui en la cultura un dels seus puntals i qüestiona les polítiques d'Ada Colau, ja que no aconsegueixen una reconversió global de Barcelona, perquè tenen poc contingut cultural.

MIQUEL MOLINA

Barcelona com a solució

Molina creu que és imprescindible trobar un model que generi consens i que pugui ser atractiu tant per als que pensen en Barcelona com a capital catalana com els que volen que sigui una gran metròpoli espanyola. I fins i tot apunta que les propostes concretes consensuades per a la ciutat poden ser una via de resolució del conflicte polític català. Molina creu que l'eix cultural pot ser clau en aquest àmbit. Però afirma que una de les claus de l'evolució urbana és l'autoestima que tinguin els ciutadans. Només així es pot atreure i alhora exportar talent.

Un altre turisme

Molina apunta que Barcelona ha de dissenyar estrictament el model turístic que vol, i que ha d'atreure un turisme respectuós i exigent. En cas contrari, pronostica que la ciutat acabarà essent "un parc temàtic". Creu que és imprescindible promoure una estratègia cultural que integri al màxim als ciutadans, però que alhora ajudi a atreure un turisme amb uns estàndards més alts. Molina aposta per acollir esdeveniments globals on es difonguin valors barcelonesos com la tolerància, el pacifisme i la igualtat.

BarnaMad?

L'autor d'Alerta Barcelona considera que en un temps en què les grans ciutats solen estrènyer llaços, és imprescindible que Barcelona i Madrid s'apropin més, i proposa que coorganitzin algun esdeveniment esportiu o cultural. Molina és conscient que en aquests moments és difícil un canvi de model, perquè la relació entre els catalans i la resta d'Espanya està "enverinada". Però considera que aquest mateix problema obre la porta a noves solucions per a conflictes preexistents creats per "anys de desídia col·lectiva".