Aleix Sarri i Camargo (Barcelona, 1985) és llicenciat en Biotecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i té un màster en Relacions Internacionals per l'IBEI. És membre de l'executiva nacional de Junts per Catalunya com a responsable de Relacions Internacionals. Fa més de quinze anys que treballa d'assessor polític, sempre vinculat al Parlament Europeu. De fet, va ser assessor a la cambra europea amb Ramon Tremosa i el mateix Carles Puigdemont i es va donar a conèixer al públic quan, en un debat de TV3 per a les eleccions europees del 2019, Sarri va abandonar el plató en senyal de protesta perquè la Junta Electoral Central va vetar Puigdemont, Junqueras i Comín, aleshores candidats, de participar del debat. Ara, ha escrit un llibre que parla de la història del seu país, pàtria i nació: Catalunya. 'Ànima de república' (Comanegra) relata la història de la corona Catalanoaragonesa des dels últims dies de vida de Martí l'Humà fins a la desfeta de 1714 com una crònica de política catalana d'aquells tres segles que descriu com un procés de lluita entre les institucions catalanes i una monarquia castellanitzada. De fet, aquest diumenge a les 12 hores a La Setmana presenta la seva obra amb en Gerard Furest.
Sarri, biotecnòleg de formació, té tres punts d'inflexió per decidir d'escriure aquest llibre: L'arribada del president Puigdemont i el Govern a l'exili i li sorgeix la pregunta: "Quants cops havia passat allò?". El segon moment és quan comença a llegir un llibre que el marcaria de forma "decisiva" L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, de Josep Benet, on es recull tot un seguit de prohibicions del català des del segle XVIII. I, finalment, el tercer moment és quan es troba a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat i comença a llegir sobre Pau Claris. "Em vaig fer la pregunta de quants cops hi havia hagut exili i presos polítics a Catalunya i em vaig adonar que no tenia resposta", explica Sarri en declaracions a El Nacional.cat. Sarri assegura que amb el llibre la relació entre Catalunya i Castella "no ha estat mai normal". "Recullo molts casos de repressió al llarg de la història, però que vol mirar una mica allò que som com a país", explica Sarri.
El dirigent de Junts per Catalunya també explica com Catalunya ha estat "dividida" històricament, però ho considera un comportament com totes les nacions del món al llarg de la seva història. "No és una característica que ens faci especials. En canvi, sí que hi ha una cosa que ens fa especials, que és aquesta mirada cap a nosaltres mateixos, aquesta mentalitat republicana que d'alguna manera va apareixent sempre al llarg de l'estat, ja sigui en la conquesta de drets polítics socials, com en la lluita per l'alliberament nacional", afirma Sarri, que considera que aquests tres segles d'història sobre Catalunya no han estat tan explicats com la guerra de Successió.
Una nació moderna
Sarri reivindica com Catalunya, entre el 1400 i el 1614, té mecanismes de control legal per nacionalitzar persones, per intentar controlar que el Govern de la Generalitat defensi les lleis catalanes o que el 1599 crea un advocat de pobres que defensi el primer torn d'ofici. "És extraordinari. O sigui, a la Catalunya del segle XVI hi havia escoles gratuïtes. Hi ha casos a Mataró o Igualada en els quals el mateix municipi ofereix al mestre diners a canvi que facin classes gratuïtament a rics o pobres", explica un dels homes de confiança de Carles Puigdemont. "Tot això no ens ho han explicat. No ens han explicat que Catalunya era un Estat dins de la monarquia hispànica i, per tant, dins d'un entorn confederatiu", remarca Sarri, que subratlla que les lleis de Castella no pintaven res a Catalunya.
Sarri també parla del concepte del "pactisme" en la política i institucions que ja venien del segle XV. "En podríem dir contractualisme, que es basa en aquesta idea que la lleialtat de la comunitat política de Catalunya envers el cap d'Estat", explica Sarri. "És una idea que a Catalunya ja existia al segle XIV-XV. Un dels majors intel·lectuals de l'Estat història que, per desgràcia no fan estudiar a les escoles", diu Sarri, referint-se a Francesc Eiximenis, que va estudiar a Oxford o a la Sorbonne de París. "Va teoritzar en aquell moment el que els anglesos van trigar tres segles, que és que si el sobirà viola de forma sistemàtica les lleis de la terra, la comunitat política té dret a posar a aquest sobirà", explica. Per tant, Sarri explica en el llibre una Catalunya "molt moderna" ideològicament, molt avançada institucionalment.
Conflictes sobre competències, una cosa ja antiga
Un altre dels elements dels quals parla Sarri són els conflictes competencials, que, de fet, han estat sobre la taula durant tota la història de Catalunya i no només aquests últims 30 anys. "La relació entre Catalunya i Castella s'explica a través d'això. El segle XV és un segle de pèrdua de control català de la Corona d'Aragó i amb què una cultura política castellana es va introduint al capdamunt de la Corona a través del rei i la seva cort", explica el biotecnòleg que assegura que, en el moment en el qual passem a compartir rei, el conflicte és "constant". De fet, per això explica el cas de Joan Granollacs, com el primer exiliat, així com d'altres represaliats que van anar a la presó. "Hi ha una constant i un bucle sense fi de violacions constitucionals i de lleis catalanes", insisteix Sarri, posant d'exemple que la Generalitat neix a partir d'un intent d'invasió de Castella a la Corona d'Aragó.
Sarri recorda com Castella va intentar canviar el nom del País Valencià amb el nom de "Nueva Castilla". "Una institució tan important com la Generalitat no és que es creixi simplement per recaptar impostos, sinó per defensar el país d'aquesta invasió de Castella, per defensar el Corona Aragó. Acaba desapareixent per culpa d'una invasió franco-castellana, que és la de Felip V", narra Sarri, recordant que la cultura política castellana neix al segle XIII creient que és "hereu" de la monarquia visigòtica. De fet, Aleix Sarri també posa el focus en el factor demogràfic, militar i econòmic, que va tenir un gran pes en la relació entre Catalunya i Castella, ja que els castellans eren vuit cops més que els catalans demogràficament.
"La primera vegada que es diu háblame en cristiano és a Montserrat"
El dirigent juntaire també posa sobre la taula el paper de l'església catalana i castellana, així com del Vaticà, en la història de Catalunya, fins al punt de ser clau en el Compromís de Casp. "Joan I, germà de Martí l'Humà, es vol casar amb una noia en contra del que vol el seu pare, Pere Cerimoniós. Un cardenal aragonès, depenent d'Avinyó i que acaba sent papa (Benet XIII), l'ajuda", comença explicant Sarri, que explica com el papa Benet XIII construeix tota una intriga diplomàtica perquè a Casp es decideixi que hi hagi un rei de la Corona d'Aragó que sigui a favor d'Avinyó, en comptes del papa de Roma -en aquells temps hi havia dos papes-. Finalment, acaba sent Ferran d'Antequera, de Castella. "El tema de l'església encara és més profund. Una de les primeres coses que passa quan al segle XVI comença a haver-hi una voluntat bastant clara de domini sobre Catalunya per part de Castella és el control a l'església catalana", explica Sarri.
De fet, recorda com, amb Ferran el Catòlic, Montserrat va ser depenent de Valladolid i durant un segle hi va haver abats castellans a Montserrat, el 1482. "Els monjos castellans assetgen lingüísticament els monjos catalans", assegura Sarri, que recorda com el 1585 hi ha una revolta política a Catalunya contra aquest domini castellà de Montserrat. "La primera vegada que es diu háblame en cristiano és a Montserrat", narra. Finalment, acaben acordant que cada tres anys hi haurà un monjo català, i al cap de tres anys castellà. "Hi ha moments en què més de la meitat dels bisbes a Catalunya al segle XVI i el segle XVII són castellans", insisteix Sarri, que el conflicte entre l'església catalana i la castellana porta que Pau Claris, com a canonge, acabi sent president de la Generalitat.
Pel que fa al paper de la burgesia, Sarri considera que s'ha anat perdent "capital humà" al llarg de la història de Catalunya. "Hi ha una pèrdua el 1652 quan Barcelona cau, perquè part de la burgesia barcelonina havia donat suport a l'opció francesa", explica Sarri, que també posa el 1714 i la Guerra Civil espanyola com a altres dates en les quals la burgesia perd capital. "Hi ha un exili de milers de catalans que marxen a Mallorca, Nàpols o Viena, i fins i tot acaben fundant una colònia que es diu Nova Barcelona", afirma. "Els herois o els grans personatges de la història de Catalunya sempre han sigut advocats, metges, menestrals o pagesos. I representen aquest esperit català de participació de les classes mitjanes. Cap al 1700, la meitat de tots els elegits per dirigir Barcelona eren advocats o metges, i això és extraordinari", explica Sarri.
Discurs d'optimisme
Finalment, comprant-ho amb aquests tres segles d'història, Sarri nega que Catalunya estigui en els pitjors moments en l'actualitat, malgrat reconèixer una crisi. "Vam estar molt a punt d'aconseguir el somni de moltes generacions de catalans i hi ha una frustració", opina Sarri, que recorda que l'any 1714 Catalunya va ser envaïda per tropes borbòniques i hi ha milers de persones que són represaliades, exiliades o que han mort. "Crec que la història de Catalunya és la història d'un poble que s'aixeca, que ho torna a intentar, que té l'esperit del sant tornem-hi, que té un esperit de constància i de pervivència i d'amor a la seva identitat i defensa de les seves llibertats", insisteix.