Coincidint amb el Dimecres de Cendra, el mític grup irlandès U2 ha llançat material nou després de gairebé una dècada sense cançons originals, un EP (Extended Play) —un format musical intermedi entre un senzill i un àlbum complet— anomenat Days of Ash (Dies de Cendra), que conté sis cançons de caràcter polític i un so de rock cru. Els quatre integrants de la banda (Bono, The Edge, Adam Clayton i Larry Mullen) no han pogut quedar-se indiferents davant aquests temps convulsos i han recuperat la crítica política i contestatària del seu àlbum War, de 1983, lluny de les produccions de records autobiogràfics i nostàlgics dels seus treballs més recents com Songs of Innocence (2014) i Songs of Experience (1917). El mateix Bono ho ha definit així: “Són cançons de rebel·lia i consternació, de lament. Les cançons de celebració vindran després, hi estem treballant ara… perquè, malgrat tota l’atrocitat que veiem normalitzada cada dia a les nostres petites pantalles, no hi ha res de normal en aquests temps bojos i esbojarrats, i hem de plantar-los cara abans de poder tornar a tenir fe en el futur. I els uns en els altres”, ha dit a la revista Propaganda, la revista oficial històrica del club de fans d’U2, que ha reviscut ara com edició digital lligada al llançament de l’EP.
L’estil musical de Days of Ash, segons els experts, és de rock postpunk amb guitarres potents de The Edge, percussió intensa de Larry Mullen Jr. i lletres directes de Bono sobre crisis globals. Inclou elements d’himnes contestataris i tocs experimentals, com en col·laboracions amb Ed Sheeran i Taras Topolia a Yours Eternally. Consta de sis pistes, cinc cançons noves i un poema, que aborden i s’inspiren en tragèdies reals i conflictes globals, com “obituaris sonors” i cadascuna aborda una història específica de pèrdua i resistència, des de l’assassinat de l'ICE (agents antiimmigració dels Estats Units) a Renée Good, o la guerra d’Ucraïna fins al conflicte palestí, Cisjordània i el fonamentalisme religiós. Bono contextualitza l’EP, que té una durada de 23 minuts com aquest lament rebel, el precursor “obscur” abans que arribin les cançons més de celebració de l’àlbum més “carnavalesc” que sortirà a finals del 2026. Però, de què parlen cadascuna de les sis cançons que inclou l’EP Days of Ash?
American Obituary: És un tribut a Renée Good, l’activista nord-americana de 37 anys, mare de tres fills, assassinada per agents de l’ICE en una protesta a Minneapolis. Good havia sortit de casa amb el seu vehicle quan els agents federals, desplegats en el marc d’una operació d’aplicació de polítiques d’immigració, van envoltar el seu cotxe i un agent li va disparar diverses vegades, causant-li la mort. Una elegia folk de protesta sobre migració que inclou versos com “Renée Good, nascuda per morir lliure”, “mare americana de tres fills”, “una bala per cada fill, ja ho veus”, “930 Minneapolis. / Profanar la felicitat domèstica. / Tres bales esclaten, tres nadons són besats. / ¿Renée la terrorista domèstica?”.
The Tears of Things: Cançó inspirada en el llibre que porta el mateix nom, del frare franciscà Richard Rohr, que explora la compassió en temps de violència. Imagina un diàleg entre l’artista, Miquel Àngel, i la seva escultura, el David (el pastor bíblic), rebutjant convertir-se en Goliat per combatre la violència en Orient Mitjà, com el conflicte palestino-israelià, i qüestionant la fe, la guerra santa i l’opressió. Bono aborda el sofriment humà universal —de l’Holocaust ("sis milions silenciats") a la ràbia continguda en "gàbies"—, diferenciant la fe vulnerable del fanatisme que justifica atrocitats. Bono canta sobre dubtes espirituals, identitat dividida ("no hi ha nosaltres sense ells") i alliberament universal: "Tothom és la meva gent / Deixa anar el meu poble". (Everybody is my people / Let my people go).
Song of the Future: La tercera cançó de l’EP és un homenatge directe a Sarina Esmailzadeh, una jove iraniana de 16 anys assassinada per forces de seguretat iranianes el 2022 durant les protestes del moviment "Dona, Vida, Llibertat". La lletra reflecteix l’esperit lliure i desafiant de Sarina, que va alçar un cartell tota sola, però, alhora, representava molta més gent. La seva figura es converteix en un símbol d’esperança juvenil davant l’opressió. Tot i que el règim va sostenir que es tractava d’un suïcidi, U2 denuncia la violència i la brutalitat de l’Estat. “Sarina Sarina. És la cançó del futur, que sona al meu cap. He de saber, he de trobar una manera d’arribar-hi, ella aguanta el cartell, tota sola, tota sola, però no sola, Sí, no estem sols”.
Wildpeace: El quart tema és un poema musicat del poeta del poeta israelià Yehuda Amichai (adaptat de l'original hebreu), llegit per la cantant nigeriana Adeola i amb música de U2 i Jacknife Lee. Contrasta la pau forçada ("espases en arades, segells oficials") amb una pau lleugera com escuma blanca o flors silvestres que arriba sobtadament per necessitat del camp. Toca la maduresa cruel ("sé matar"), el joc innocent del fill amb una pistoleta i el crit perpetu dels orfes, com un relleu que no cau.
One Life at a Time: La quinta cançó està dedicada a Awdah Hathaleen, un activista palestí no violent, pare de tres fills i professor, assassinat per un colon israelià a Cisjordània el juliol de 2025. El títol prové d’una frase dita per Basel Adra (cofundador i director del documental No Other Land, guanyador de l’Oscar el 2025) al funeral d’Awdah: "Una vida a la vegada", transformada per Bono en un "suggeriment existencial" sobre canviar el món.
Yours Eternally (ft. Ed Sheeran & Taras Topolia): La sisena i última pista és una col·laboració amb Ed Sheeran i Taras Topolia (líder de la banda ucraïnesa Antytila, soldat i amic de Bono), presentada com una "carta des de la guerra" a la seva dona i la seva família. Reflecteix la perspectiva d'un soldat al front ucraïnès, parlant de resistència emocional ("No dormis"), somnis de llibertat, companyonia en el caos i bellesa trobada enmig del pols ("Som a la mateixa carretera"), acabant amb crits en ucraïnès "Volia, volia" (Vull, vull) com a clam de vida. És un himne de perseverança amorosa en temps de guerra, rebutjant el remordiment i afirmant "Yours eternally" (Teu eternament), contrastant bromes compartides i fe cega amb la pols perseguida i glòria invisible d'un món millor.