"Llaminadura o entremaliadura" cridarem a viva veu aquest cap de setmana una vegada i una altra. Halloween ja és aquí i amb ell un llaaaaaaaarg, molt llarg pont per gaudir, un cop ja haguem sortit pel barri a espantar els veïns i les veïnes, i aprovisionar-nos de llaminadures com si estigués a punt d'esclatar un conflicte nuclear i ens haguéssim de passar les pròximes quatre dècades tancats en un búnquer a pany i forrellat, gaudir de les millors sèries de por que ens ofereixen les diferents plataformes de visionat per streaming. Aquesta és la nostra selecció de títols si el que voleu aquests dies és regalar-vos una bona marató terrorífica.
La versió televisiva de la popular saga cinematogràfica no ha tingut l’atenció que es mereix. Preserva l’essència de l’original, amb un assassí emmascarat molt cinèfil que mata homenatjant els grans clàssics del gènere. És tan tensa com divertida, perquè és conscient del que l’espectador espera d’ella i se’n riu dels clixés i les expectatives. I s’ha de dir que la identitat de l’assassí no és gens predictible, que ja té mèrit. La segona temporada encara és millor que la primera.
El creador de la saga Paranormal Activity, Oren Peli, és l’instigador d’aquesta sèrie injustament cancel·lada sobre una expedició a l’Amazones que, tot buscant un documentalista perdut, acaba trobant-se amb una amenaça sobrenatural que regala uns quants ensurts. Està rodada amb l’estètica del “found footage” i sap construir escenes que et fan mossegar les ungles. El català Jaume Collet-Serra és un dels directors de la sèrie.
Aquesta minisèrie francesa de Netflix és efectista i tramposa, però dona un mal rotllo considerable i compta amb un esperit maligne que, quan l’acabes de veure, t’acompanya uns quants dies. És la història d’una novel·lista que s’adona que els seus relats de terror es fan realitat i torna al seu poble natal per plantar cara a una maledicció del seu passat. Plena de referències a la literatura i el cinema del gènere, té un curiós repunt irònic, però el millor és la seva capacitat per fer-nos saltar del sofà en el moment que menys t’ho esperes.
Una sèrie que esprem, potser més del necessari, les idees de Jordan Peele a pel·lícules com Get Out o Us, sobre una família afroamericana que se’n va a viure a un barri molt benestant i molt blanc de Los Angeles i descobreix que una força sobrenatural ha decidit fer-los la vida impossible. Metàfora del racisme estructural a la societat nord-americana, té una virtut que no és tan freqüent: fa por, i sovint més amb el que insinua que no amb el que mostra. I conté una escena realment esgarrifosa, d’aquelles que et fa apartar la mirada.
En la línia de les grans sèries antològiques del gènere, aquest recull d’històries per a no dormir és una síntesi de les fixacions del terror asiàtic. Com acostuma a passar amb aquests experiments, alguns episodis tenen més qualitat que altres, però en general sap atrapar-te amb unes narracions d’atmosferes asfixiants que exploren els orígens de les pors més arrelades a les societats orientals. Firmada per directors de diferents països, el millor capítol és el primer, 'A Mother’s Love'.