He preguntat a algunes de les editorials independents en català quines són novetats literàries tenen preparades aquesta tardor. La majoria les podreu trobar a la Setmana del Llibre en català, que començarà el 19 de setembre amb activitats de tota mena al voltant del llibre. Us he fet una tria parcial de novetats, és a dir: els llibres que voldria llegir jo i que són d’editorials independents en català. Els grans grups editorials en català també tenen preparades propostes interessants, i també ens n'anirem parlant, però de moment us animo a fixar-vos en el pot petit (on hi ha la bona confitura).

Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe

  • Comencem per la notícia grossa. Tenim una nova novel·la de Toni Sala, autor català apreciat pels lectors més selectes: Escenaris. L’autor va impressionar-nos amb Persecució, i no esperem menys d’aquesta nova obra protagonitzada per un fill de bacallaners. En sabem poques coses, però el fragment de dalt ja apunta maneres. Tindreu el llibre el 3 de setembre a les llibreries. També publiquen Amanida barrejada de la periodista nord-americana Nora Ephron, un recull d’articles sobre fantasies sexuals, el cas Watergate i les reines dels concursos de bellesa.

Cerdó fa deu anys que va publicar novel·la per última vegada, i aquesta vegada viatja a Mallorca i ens presenta un protagonista a qui s’acaba de morir la mare

  • Marc Cerdó torna amb Una llum submergida, la seva tercera novel·la. Cerdó fa deu anys que va publicar novel·la per última vegada, i aquesta vegada viatja a Mallorca i ens presenta un protagonista a qui s’acaba de morir la mare. Entre els papers de la difunta, el fil fill escriptor hi trobarà un llegat literari, cartes i dietaris que no s’esperava.  A banda d’aquesta tercera novel·la de Cerdó, Club Editor obrirà la tardor amb una novetat de Joan Lluís-Lluís, l’autor de referència de la Catalunya Nord, i també farà el que acostuma a fer: recuperar llibres catalans: el 10 de setembre es publicaran les Cartes des dels camps de concentració de Pere Vives, que era company d’Agustí Bartra i de Joaquim Amat-Piniella, famós per la seva novel·la colossal, K.L. Reich. 

Pere Pena, un mort de gana que fa versos i viu a la Girona de la postguerra de successió, poc després del 1714

  • El dimoni abans de nosaltres de Daniel Genís Mas és la història d’en Pere Pena, un mort de gana que fa versos i viu a la Girona de la postguerra de successió, poc després del 1714. D’entrada el veiem que es fica amb problemes per anar-se’n al llit amb la dona promíscua d’un jueu adinerat. Daniel Genís Mas també és el fundador del Biblionauta, el portal de literatura fantàstica en català. El publiquen els mestres del gènere en format paper, l’editorial Males Herbes.

Si en el passat va escriure una defensa aferrissada del canibalisme, Pijuan ara ens vol convèncer d’anar sempre Pel carril del mig

  • Albert Pijuan treu novetat en una de les seves línies, la de l’assaig de ficció. Si en el passat va escriure una defensa aferrissada del canibalisme, Pijuan ara ens vol convèncer d’anar sempre Pel carril del mig, publicada a la Segona Perifèria. Aquesta editorial també ens presenta una candidata al Pulitzer 2025, una història de noies boxejadores d’una nova promesa de l’escriptura ianqui (ja se sap que el títol és sempre un perill, però us ho dic així perquè ens entenguem): Cop de llum, de Rita Bullwinkel. La casa també reedita Viladesac, una novel·la empordanesa de Damià Bardera, autor i professor de filosofia que segurament us sona per la seva croada contra el sistema educatiu actual. 

Barreja entre eròtica, policíaca, psicològica... Una bogeria. Un retrat dels homes dels 80”. 

  • Cambra de bany, de Joaquim Soler i Ferret és una novel·la estrambòtica que just fa 40 anys que es va publicar. L’autor, que si fos viu tindria 85 anys, va guanyar el Premi Bertrana amb aquesta obra. L’editor de Cap de Brot, descriu Cambra de bany així: “barreja entre eròtica, policíaca, psicològica... Una bogeria. Un retrat dels homes dels 80”. 

El llibre inclou un pròleg de Marina Porras, una gran lectora i admiradora de Faulkner

  • Els invictes de William Faulkner amb la traducció d’Esther Tallada, ja consolidada com a veu del gran autor nord-americà en català. Ambientada a la Guerra Civil americana, Els invictes narra les vicissituds d’una família del sud dels Estats Units atrapada entre l’esclavisme antic i la incertesa del món (també violent) que ve. El llibre inclou un pròleg de Marina Porras, una gran lectora i admiradora de Faulkner –us recomano sentir-la al capítol sobre Faulkner que va fer al pòdcast L’illa de Maians amb el també autor de la casa Bernat Dedéu. Els invictes el publica Edicions de 1984, que aquest setembre també publicarà Amb la ràbia al cos, de Sorj Chalandon. L’autor, Chalandon, és un tunisià francès i un periodista de raça que ha cobert conflictes al Líban, Iran, Iraq, Somàlia i Afganistan. Amb la ràbia al cos està ambientada a França, en concret a un centre penal per a menors. 

Literatura catalana ambientada al Marroc? Això és una novetat remarcable

  • Què en diré del dia d'avui, una novel·la de Youssef El Maimouni. L’autor va créixer a Coma-ruga i fins ara només havia publicat en castellà, però ara ho fa en català per primera vegada, amb una obra ambientada a Tànger. Literatura catalana ambientada al Marroc? Això és una novetat remarcable. L’esperem amb candeletes. El publica l’editorial JANDÉ, que sestà obrint camí amb la literatura escrita pels fills de la immigració a Catalunya. Surt el 18 de setembre. 

Com altres compatriotes seus, Istrati va deixar Romania per fer vida literària a França i en francès.

  • Quan surti el sol de Panait Istrati. La novel·la és d’un autor romanès d'origen grec que tinc pendent: com altres compatriotes seus, Istrati va deixar Romania per fer vida literària a França i en francès. És fill de Brăila, una ciutat del Danubi. La novel·la Quan surti el sol va d’un romanès jove que emprèn un viatge de les ribes del Danubi fins a Alexandria; ho fa amb un home gran, també romanès, que li demana que l’acompanyi a Egipte per retrobar-hi la seva filla. La traductora del francès en aquesta edició de Cal Carré és l’Anna Casassas, que porta més de mitja vida d’ofici. 

Aquest és un assaig contemporani elevat a la categoria de clàssic popular, ara en català

  • La fi de l’amor de la francesa Eva Illouz per fi es podrà llegir en català, cortesia de la traducció de l’editorial Eumo. Aquest és un assaig contemporani elevat a la categoria de clàssic popular, i si ja l’heu llegit i no el voleu tornar a llegir sí que us recomano el còmic de Liz Strömquist, No siento nada (només en castellà, aquest). Eumo té una altra novetat curiosa: publicaran un assaig del filòsof lleidatà Joan Garcia del Muro. 

L’editorial Godall ens concedeix la gràcia de llegir Pasolini en versió bilingüe friulà català les poesies friulanes de Pasolini traduïdes per Eloi Creus

  • Si Pasolini desperta passions allà on va i on se’l llegeix, anuncio al públic català que el poeta italià era en realitat originari del Friuli, una terra amb una llengua pròpia que era la llengua materna de Pasolini, el friulà. L’editorial Godall ens concedeix la gràcia de llegir en versió bilingüe friulà-català les poesies de Pasolini, traduïdes pel també reconegut traductor Eloi Creus. L’editorial Godall també ens presenta un còmic de la canadenca Catherine Gauthier, Em sembla que no en tindré; la protagonista de 37 anys i ja us podeu imaginar que la cosa va de tenir o no tenir fills. Aquesta qüestió, tan tractada els últims anys, també l’explora una mica la Núria Busquet Molins a Fam, la seva primera novel·la (abans la coneixíem, sobretot, com a traductora).  Busquet publica amb Periscopi, que fa poc que ha quedat fora del sector independent per aixoplugar-se sota Edicions 62.

Aquest setembre podrem llegir una novel·la palestina de l’autora Maya Abu al Hayyat, i també tenim novetat de l'algeriana Nina Bouraoui

  • Aquest setembre també podrem llegir una novel·la palestina de l’autora Maya Abu al Hayyat, nascuda al Líban. La publica Èter edicions, que va endur-se un dels premis Llibreter per l’assaig La insubmisa de Gaza d’Asmaa Alghoul, periodista musulmana i liberal que narra 30 anys de vida a la Franja, entre l’ocupació israeliana i l’integrisme de Hamàs. I ja que parlem de literatura escrita per dones del món àrab, una de les novetats de tardor en català la signa Nina Bouraoui amb Tots els homes per naturalesa volen saber, una novel·la sobre el desig i la violència ambientada a Algèria. Bouraoui té un parell de novel·les més en català, les dues a l'editorial Les Hores: Ostatges i Mirada prohibida.