Dimarts 17 de juny, el gremi de llibreters de Catalunya van celebrar l'ofici a la Sala 62 del Paral·lel, a Barcelona. Era una entrega de premis a sis llibres de categories diferents, una gala que fa 26 anys que dura i premia llibres que no han rebut l'atenció que es mereixien. Enguany, les novel·les guanyadores són, en la categoria de literatura catalana, Només terra, només pluja, només fang (Edicions del Periscopi) de Montse Albets, i en la categoria estrangera Edèn (Club Editor), de la islandesa Audur Ava Ólafsdóttir, i Plovien ocells (editorial minúscula) de Jocelyne Saucier. També es premien les obres infantils nacionals i estrangeres, i l'assaig guanyador és La insubmisa de Gaza (editorial Eter) d'Asmaa Alghoul.
Aviat constato que tothom és llibreter o parent de llibreter, i que aquesta és una festa feta per ells i per a ells, un homenatge a l'ofici.
El llibreter de la Documenta Eric del Arco, president actual del gremi de llibreters, es passeja per l'entrada i es fa fotografies amb tothom, amb una corbata de llacet de colors i l’estil estrambòtic que el caracteritza: "Represento tots els llibreters de Catalunya, és un càrrec del gremi que dura tres anys. L'objectiu és recuperar llibres del 2024 que es mereixen tornar als aparadors i a les llistes de recomanats. Premiar un llibre que ja hagi tingut reconeixement no té sentit". A banda dels premis a les obres escrites, el gremi també concedeix guardons a una colla de llibreters veterans, entre ells el Pep Bernardas de la llibreria de viatges Altaïr i el Jordi Casellas de la llibreria que porta el seu cognom, a Lleida. Fa gairebé quaranta anys que s'hi dediquen. Bernardas va obrir llibreria al Raval que encara no tenia els 30 anys, i Casellas va créixer en un apartament que donava al magatzem de la llibreria familiar, fundada el 1914 pel seu avi. Ara que es jubila, diu Casellas, per fi tindrà temps per llegir; aquesta és una de les paradoxes del món del llibre, que ni tan sols els qui s'hi dediquen tenen mai prou temps per llegir. L’Eric del Arco em diu "no hi arribaré mai, jo, als trenta-cinc anys d'ofici". Es jubilarà abans.
Només terra, només pluja, només fang és la primera novel·la de Montse Albets, però porta tota la vida al sector, entre les bambolines de l'edició i els informes de lectura. Va ser llibretera durant quinze anys. "És una història que ja hem sentit explicar, la d'algú que torna a casa per buscar els orígens després d'una pèrdua molt gran. Parlo de maternitat. L'entorn rural i la natura tenen un paper molt important, però mentre escrivia la novel·la encara no havia llegit Solitud de Víctor Català; d'ella només n'havia llegit relats". Prop de l’autora hi ha el seu editor Aniol Rafel, d'Edicions del Periscopi, vestit amb una americana negra. És un home reservat, però pot estar content: aquest és el vuitè Premi llibreter que li concedeixen, i encara tenia una entre novel·la entre els llibres candidats a guanyar la categoria estrangera, La colònia d’Audrey Magee. Periscopi compta amb la confiança dels llibreters, i els lectors l’han catapultat com a l’editor independent en català de més èxit.
Les cadires tenen noms i cognoms, i els llibreters estan asseguts a primera fila, amb la consellera de cultura Sònia Hernández i amb el regidor de cultura de Barcelona, Xavier Marcé. No tinc cap racó on seure; un home amb barba blanca em diu "disculpa, aquesta cadira ja està ocupada, que ets del Club Editor?". Li responc que no, i veig que fins i tot el pis de dalt està ocupat de públic. Podria ser la Sala Apolo, totes aquestes sales són intercanviables. Em recolzo a la barra, encara no serveixen beguda. Em sorprèn que hi hagi tanta gent que no conec, molta més dels autors, editors i periodistes habituals. Aviat constato que tothom és llibreter o parent de llibreter, i que aquesta és una festa feta per ells i per a ells, un homenatge a l'ofici. M’admira la cohesió i la força del gremi, la influència que em sembla que tenen. Sona la música i Elisenda Roca surt a escena. Comença l'acte.
L’escriptor Jordi Puntí obre amb un pregó deliciós sobre l’edició en què els llibreters van premiar-lo per la seva novel·la Maletes perdudes, i explica com el guardó va fer revifar la novel·la —es publica tant, que després de dos mesos qualsevol llibre que no hagi tingut molt d’èxit pot quedar soterrat, i d’aquí que la feina de recomanar els millors llibres de l’any anterior, com fa el gremi, sigui rellevant per als autors. Puntí també apunta que a principis dels 2000 el gremi va premiar com a novel·lista estranger J.M. Coetzee, aleshores desconegut a Catalunya; dos anys després, el sud-africà va guanyar el Nobel. En definitiva, el premi llibreter és com un oracle que no es cobra amb diners, sinó amb prestigi. Puja a la tarima Mohamad Bitari, de l'editoral Eter: La insubmisa de Gaza d’Asmaa Alghoul s'ha endut el premi en la categoria d'assaig. Alghoul és una activista pels drets humans, i la meitat de la seva família és de Hamàs: “Aquest llibre ofèn tothom perquè critica l’ocupació israeliana sense passar per alt la qüestió de l’integrisme”. Palestí establert a Catalunya des de fa anys, Mohamad Bitari també és traductor del català a l'àrab. Emocionat, excusa la presència d’Asmaa Alghoul: no ha volgut molestar-la amb vídeos d’agraïment pel premi ara que Gaza està a punt de desaparèixer sota els bombardejos.
Oriol Canosa i la il·lustradora Cristina Bueno han escrit i il·lustrat Els germans corb (Bidi books), el llibre guanyador de la categoria de literatura infantil en català. La història és una versió alterada de l'aneguet lleig, un porc que neix en una família de corbs i que intenta aprendre a volar "a la seva manera". Canosa, que també ha fet de llibreter, em diu: "Els nens llegeixen molt més que els adults. Només un de cada tres adults llegeix, i encara no arriba a cinc llibres l’any. Això els nens s'ho peten”. La islandesa Audur Ava Ólafsdóttir apareix en pantalla. Sembla una fada, pel to de veu, la cabellera pèl-roja. Ens diu en anglès que escriu en una llengua que gairebé ningú entén, la solidaritat amb el català és instantània. Finalment arriba el torn de Montse Albets. La seva intervenció és sentida: “Gràcies per recomanar el meu llibre, que no és fàcil de recomanar. Per anar més enllà de les vendes i les tendències, i gràcies per nominar tres dones de generacions diferents [Albets, Marina Guasch, Teresa Ibars]. Gràcies per fer que no perdem el nord, que no perdem la independència i que, fins i tot, l’aconseguim algun dia”. Feia temps que no sentia ningú parlar de la independència, m'han vingut els records, mentre hi penso.
La demanda principal és que les biblioteques públiques comprin els llibres que adquireixen a través de les llibreries privades
Elisenda Roca fa broma sobre l’olor dels canapès que els treballadors del càtering han distribuït per la sala, els assistents perdem la concentració, ens ha agafat la gana. Però abans de deixar-nos menjar i beure, el gremi aprofita la presència de la consellera de cultura i del regidor per fer una reivindicació: insisteixen en la centralitat del seu rol i exigeixen més suport de les autoritats. La demanda principal és que les biblioteques públiques comprin els llibres que adquireixen a través de la llibreries privades, perquè "el sector del llibre no se sosté sol [...] avui celebrem el sector del llibre, però sobretot la cadena humana que la fa possible”. Aplaudiments de tota la sala, dalt i baix.