El mercat ho posa cada vegada més difícil perquè les editorials independents subsisteixin. Periscopi ha estat comprada per Grup 62, és a dir Planeta, i bo i que molts hem confiat en el criteri editorial de Periscopi durant anys i que entenem que aquesta mateixa confiança pot aplicar-se a la seva presa de decisions, la compra per part de Grup 62 és tan il·lustrativa del moment actual que es fa difícil no ser-ne espectador des d’un cert pesar. Ningú és ningú per a exercir de jutge davant d’una decisió com aquesta, que molts ja ens imaginem que deu haver estat complicadíssima de prendre. Però malgrat el respecte i la comprensió, certes adhesions i fusions parlen d’un mercat editorial cada vegada més concentrat en què els grans grups —amb cadenes de llibres pròpies i distribuïdores pròpies— fan més difícil una competència en condicions de moderada igualtat amb aquelles editorials independents que malden per salvar els mobles.
La compra per part de Planeta amoïna perquè obliga a fer un salt de fe del seu públic lector
Aquest Sant Jordi vaig entrevistar la Laura Huerga, de Raig Verd, i en vam poder parlar una estona. Em va explicar que “quan els grans grups compren aquestes editorials no només estan comprant una marca i uns fons editorials, estan comprant una imatge i uns valors” i que “crec que estem enmig d’un procés de canvis que encara no podem ni imaginar, i tampoc preveure’n les conseqüències que pot tenir sobre el que es publica i sobre com es publica”. Durant molts anys, Periscopi ha ofert un catàleg impecable. Servidora mateixa s’ha encarregat de ressenyar-ne algunes de les últimes publicacions a la secció de cultura d’aquest mateix digital. La compra per part de Planeta —que avui és Periscopi, i demà serà una altra editorial— amoïna perquè obliga a fer un salt de fe del seu públic lector. De tots els qui hi hem confiat fins ara per obtenir bon gèneru, vull dir. Amoïna perquè, tot i que no hauria de ser essencialment així, perdre independència pot traduir-se, en última instància, en perdre criteri i perdre la manera de fer que fins ara els ha garantit tants èxits. Suposo que, per això, la paraula més repetida per part dels qui segueixen els moviments al mercat editorial ha estat la de confiança amb la decisió presa entenent que era un pas necessari. I suposo que, per això, Periscopi ho ha explicat com una decisió presa per a garantir el manteniment de l’equip, de la línia editorial i de la identitat.
Es pot analitzar la decisió presa sense qüestionar-ne la necessitat, és clar. De fet, no he llegit ningú del món de la cultura —ni del món del llibre, concretament— que l’hagi qüestionada. Em sembla que tothom entén que la situació editorial actual es presta a aquesta mena d’operacions. Però entendre això no ha de voler dir, alhora, validar aquest sistema i desproblematitzar l’engrandiment de certs grups. De certs grups, m'atreviria a escriure, que a més a més van associats a una línia política o a un tarannà nacional concret. I de certs grups a qui no els preocupa en absolut que el mercat literari “català” sigui majoritàriament en castellà. Aquesta és la qüestió de fons: sense caure en el parany de responsabilitzar les editorials catalanes que es veuen abocades a l’absorció o la fusió, sense convertir-ho en un litigi entre quatre marques, s’ha de poder explicar que el sistema està adulterat d’entrada perquè els grans grups es facin encara més grans. I perquè ho facin nodrint-se d’aquells subjectes que contribueixin a netejar-los la imatge. I que contribueixin, en el fons, a dissimular-ne uns interessos que molt possiblement són els oposats dels qui compraven a l’editorial catalana independent en qüestió precisament perquè era una editorial catalana independent.
Per molt que Planeta mantingui la línia original i el criteri dels segells editorials que absorbeix, costa molt no pensar que la reducció de la pluralitat al mercat editorial no es traduirà, a la mitja o a la llarga, en una oferta literària més homogènia i en una mena de literatura en què el valor literari de les publicacions, bo i que encara pugui ser una prioritat, no en serà la principal. Una vegada més, es tracta d’una qüestió de fe. Tots els indicis, però, adoben una perspectiva prou pessimista de la cosa. I amb un sistema de crítica literària i de premis literaris petit, envilit i plegat als interessos d’aquests grans grups, es fa difícil pensar que el lector, de bona voluntat i volent fer d’activista, tindrà totes les eines al seu abast per a alimentar un criteri de consum que pugui intuir aquesta dinàmica i esquivar-la. Em sembla que, sense responsabilitzar Periscopi i des de la posició de voler entendre els motius de la venda, el paradigma actual es presta a fer una lectura crua de l’operació en qüestió, perquè l’operació en qüestió exposa les costures d’un entramat econòmic, polític i literari que, ara mateix, sembla que no hi hagi vies per a desballestar.