Si avui és divendres, tornem a tenir un bon grapat de novetats discogràfiques per posar banda sonora a les nostres experiències vitals. Del jazz evocatiu del trompetista israelià Avishai Cohen al rock clàssic amb espècies mediterrànies de Xarim Aresté, passant pel house de Diplo, el rap i trap de Flashy Ice Cream o el pop dels retornats Catarres, us seleccionem els 10 discos que no podeu deixar d'escoltar aquest cap de setmana.
Per aquelles curiositats de la vida, en el món del jazz avui regnen dos intèrprets amb el mateix nom: Avishai Cohen. Un és un contrabaixista superlatiu. L'altre, que és el que avui ens ocupa, un trompetista sublim. Ho demostra a Naked Truth, un disc evocatiu nascut d'una jam session en què tots els membres del quartet de Cohen treballen per l'equip sense deixar de brillar individualment.
Si parlem de Band of Horses les coses no poden ser més que grans o molt grans, com el seu nou disc, Things Are Great. Des de Seattle, i després de sis anys de silenci creatiu, la banda de Ben Bridwell reapareix per oferir una nova classe magistral d'indie folk i americana (aquella etiqueta que algú va crear per definir la revisió de la música country des del prisma de l'indie rock).
Deixebla de grans dames del gènere com Betty Carter, Ella Fitzgerald, Nina Simone o Billie Holiday... La guanyadora de diversos premis Grammy Cécile McLorin Salvant és una de les veus més mesmeritzants del jazz actualment. Tonalitats de vellut amb què torna a acaronar-nos els sentits amb la seva nova entrega, Ghost Song.
Nom capital per cartografiar la música electrònica en les darreres dues dècades, Diplo suma un nou capítol discogràfic a la seva trajectòria. El seu àlbum homònim també és probablement la seva referència més accessible. Un treball en què destaquen les col·labos d'amics i companys de gremi com Busta Rhymes, Jungle, o Kareen Lomax, en què el productor nord-americà exhibeix el costat més comercial del seu mostrari de beats house.
En un món abocat al col·lapse, Els Catarres han reaparegut amb Diamants, un disc que bé podria considerar-se un tractat sobre l'optimisme i la felicitat. 11 temes en què s'allunyen definitivament d'aquell folk mestís que practicaven en els seus inicis per dibuixar-se com una banda de pop sense por de jugar amb sons com l'electrònica.
El tàndem sabadellenc Flashy Ice Cream es reivindica definitivament com un dels noms preponderants de la nostra escena urbana amb el seu nou llarg, Hangover. Enregistrat a mig camí entre Catalunya i Londres, Pol Giancana i Sneaky Flex se situen al capdavant del contingent rap/trap nostrat amb un àlbum majúscul en què exploren el seu vessant més fosc i experimental.
Després de dos anys d'absència, Namina, una de les veus més colpidores de la nostra escena musical, reapareix amb Un udol. La cantautora catalanobrasilera defineix la seva nova entrega com un treball de renaixement. 12 temes on trobem composicions pròpies i versions modulades en les formes del pop, el blues, la música brasilera, el folk i el jazz. Una delícia gourmet.
Nom imprescindible per traçar la història del rap en català, Senyor Oca retorna a l'actualitat amb Portals. Seguint amb l'evolució iniciada referències enrere, el nostre rimador favorit parteix del rap per apropar-se cada vegada de manera més insistent als paratges sonors de gèneres adjacents com el dub o el drum&bass.
Fans de Kate Bush, Joanna Newsom, Joni Mitchell... ja teniu nova cantautora favorita: Tamara Lindeman o, el que és el mateix, The Weather Station. De fet, Lindeman no és una nouvinguda. Ben al contrari, How Is It That I Should Look at the Stars és el seu sisé elapé. Un treball, que com el seu anterior i sublim Ignorance (2021), va enregistrar en pocs dies durant les primeres setmanes de la pandèmia. Indie folk delicat i sedós. Acords on la melangia es torna una dolça condemna.
Ànima lliure i ja figura de culte del nostre ecosistema sonor, el sempre imprevisible, i per això fascinant, cantautor de Flix Xarim Aresté, amplia el seu mostrari fonogràfic amb Ses entranyes. Aresté va entrar a l'estudi amb la idea de gravar una sola cançó, i en un dia i mig va enregistrar, en directe i sense cap altra xarxa de seguretat que l'acompanyament de la seva nova banda, tot un disc. Un àlbum que beu del rock clàssic via Black Crowes i Rolling Stones i flirteja amb el jazz més lliure sense perdre essència mediterrània. Discàs!