10 anys sense Amy Winehouse: la vida de la gran diva del soul en 5 capítols

Amy Winehouse no volia ser cantant. Ho va confessar en una entrevista amb la revista Rolling Stone. Era molt, molt jove quan va veure la pel·lícula American Graffitti, tot un clàssic del cinema dirigit per George Lucas abans d'endinsar-se en l'univers de La Guerra de les Galàxies, protagonitzat per Richard Dreyfuss, Ron Howard i Harrison Ford. Una extraordinària oda a l'american way of life dels anys cinquanta del segle XX i els seus dinners i jukebox. Fascinada per aquella iconografia, durant la seva infància Amy Winehouse va fantasejar amb ser una cambrera sobre patins, com el paper interpretava l'actriu Jana Bellan a la pel·lícula. 

L'àvia Cynthia molt probablement va ser la persona més important i influent en la vida d'Amy Winehouse. Va ser ella la primera en adonar-se del talent artístic de l'Amy i la que va insistir els seus pares dia rere dia perquè la matriculessin a una escola de teatre. Finalment, els pares la van portar a la Sylvia Young Theatre School, un prestigiós centre a l'est de Londres del que han sortit alguns dels intèrprets britànics més aclamats. La van fer fora just abans de graduar-se per mal comportament. Temps després ingressaria a la BRIT School, una escola exclusiva per a joves talents artístics. Va compartir aules amb Leona Lewis, Jessi J o Adele, entre altres. També la van expulsar. 

Amy Winehouse va formar el seu primer grup quan només tenia 10 anys juntament amb la seva millor amiga de la infància Juliette Ashby. Es deien Sweet'n'Sour i eren alguna cosa així com una innocent versió de Salt-N-Pepa​. De fet, el hip hop, abans que el soul i el jazz, va ser el primer gran amor musical d'Amy Winehouse, sent el rapper de Nova York Nas un dels seus grans ídols. Una casualitat que, a més a més, tots dos van néixer el mateix dia: el 14 de setembre. Un amor per Nas que Amy Winehouse va exterioritzar en 'Me & Mr. Jones' (Nasir bin Olu Dara Jones és el nom real de l'MC nord-americà), tema inclòs en el seu segon disc, el sublim Back to Black (2006). Poc després, Amy col·laboraria fent les segones veus en el tema de Nas 'Cherry Wine', que veuria la llum un any després de la mort de la cantant.  

Amy Winhouse va debutar discogràficament l'any 2003 amb Frank, àlbum on ja presentava la seva candidatura a gran diva de la música soul, R&B i jazz. Tot va esclatar tres anys després amb l'aparició del seu segon disc, Back to Black, una obra mestra de principi a fi de la qual ja s'han venut més de 16 milions d'exemplars arreu del món. Una obra sublim modelada a partir de singles totals com 'You Know I'm No Good', 'Love Is a Losing Game', 'Tears Dry on Their Own' o la mateixa 'Back to Black'. Però si hi ha un tema que exemplifica la popularitat i dimensió d'aquesta obra és 'Rehab'. Sobre ella, Mark Ronson, productor i mà dreta d'Amy Winehouse, explica que un dia tots dos anaven caminant per SoHo quan Winehouse va començar-la a cantar. Cinc minuts més tard ja tenien la cançó sencera. Una melodia que va sorgir de forma improvisada per acabar erigint-se en un dels temes definitoris d'inicis del segle XXI. 

Amy Winhouse sempre va sentir una admiració especial per Carole King, una de les compositores i intèrprets de pop més rellevants i influents del segle XX. Seves son composicions que formen part de l'imaginari musiclal popular com "(You Make Me Feel Like) A Natural Woman", que va popularitzar Aretha Franklin; 'The Loco-Motion', que va arribar a les llistes d'èxits de la mà de Little Eva; 'Will You Love Me Tomorrow', cotó de sucre sonor que va escriure per a The Shirelles. Justament Winehouse va retre tribut a Carole King enregistrant aquest tema, versió que es pot trobar en l'àlbum pòstum Lioness: Hidden Treasures. Amb tot, la seva cançó favorita de l'autora de Tapestry (un dels àlbums firmats per una dona més important de tots els temps) és 'So Far Away', el tema que va sonar en el seu funeral.