Hi ha dies en què les borses donen una volta sobre si mateixes, encara que el món giri a tota velocitat. Ahir l'Ibex va tancar pràcticament com va obrir, malgrat que un esdeveniment major es produïa a Europa, a saber, les manifestacions i les vagues iniciades des del matí contra la reforma laboral a França. Això és, que França, el país més immobilista d'Europa, es mou. "I puore si muove": és el que deia Galileu i desitjava Draghi. Que les reformes acompanyessin la seva política monetària expansiva en la zona euro.

Ho havia demanat el president del BCE en vista de l'escàs seguiment que a París tenia la reforma laboral llançada a Itàlia per Mateo Renzi, denominada Jobs Act, i a Espanya per la ministra Báñez, amb magnífics resultats. Que França es negués a fer reformes mostrava, segons el Bundesbank, que la relaxació monetària inhibia l'aplicació de reformes. I França era el país recalcitrant per excel·lència. Doncs bé, entrem en una altra fase.

En conseqüència: el BCE té avui més capacitat "per fer el que sigui necessari", com li agrada dir a Draghi, per posar en marxa el creixement en la zona euro. La batalla deslliurada ahir d'Hollande i Valls contra la CFDT i el seu propi partit s'està discutint ara als bancs centrals europeus, i a Frankfurt.

De les mateixes, les compres de bons alemanys com a valor refugi es van aturar, amb la qual cosa la prima de risc espanyola es va reduir a 132,90 punts bàsics. Wall Street va estar atent a aquest moviment, així com a l'evolució del petroli, comprovant que les reserves iranianes que s'haurien d'abocar sobre el mercat, rebaixant la seva cotització, hauran d'esperar que normalitzin les seves operacions de liquidació de venda en dòlars, divisa amb què han perdut connexió i han de recuperar. De moment, Teheran s'acontenta a amenaçar Israel a llançar nous míssils sense trobar-se encara amb cap resposta.

A l'Ibex, va ser un gran dia per a Inditex en mostrar que el 2015 el seu benefici va augmentar un 15% i que en el primer trimestre del 2016 segueixen el mateix camí. Al tancament, les perspectives prèvies continuaven dominant. Avui hi podria haver novetats.