L’evolució de la llengua catalana no és resultat tan sols d’unes dinàmiques internes de la societat de Catalunya, ni del conjunt de la comunitat lingüística, sinó que en gran part es deu als efectes derivats de transformacions de caràcter global. Contrarestar-ne aquests efectes depèn més de l’actuació de les institucions estatals i internacionals que de les catalanes, tant per l’àmbit global d’aquestes transformacions com per les facultats i recursos de què disposen les institucions respectives per a gestionar-les.
La situació de la llengua catalana en el marc europeu es pot considerar una autèntica anomalia. No sols no hi ha cap llengua de característiques semblants al català en termes demogràfics i de dinamisme sociocultural que no sigui oficial a la Unió Europea —és la novena llengua més parlada—, sinó que hi ha 11 llengües demogràficament menors que hi són oficials —búlgar, croat, danès, eslovac, eslovè, estonià, finès, letó, lituà, irlandès i maltès; i aquestes últimes són oficials al seu estat al costat de l’anglès, sense que això hagi impedit que Irlanda i Malta n’aconseguissin l’oficialitat a la Unió.
Perquè el Pacte Nacional tingui el màxim consens i suport, el Departament de Cultura organitza taules rodones temàtiques i territorials sobre la situació de la llengua i convida persones i entitats a participar-hi
Imatge de les Rambles de Barcelona / Foto: Martijn Vonk - Unsplash
Les conseqüències d’aquesta situació per a la llengua catalana no se circumscriuen en les limitacions dels ciutadans, les organitzacions i els representants de la nostra àrea lingüística a l’hora de participar normalment en les activitats institucionals de la Unió. La falta de reconeixement oficial de la llengua catalana a nivell europeu comporta dificultats concretes d’accedir als fons i programes europeus de contingut lingüístic, educatiu o cultural —que en canvi són accessibles a països tercers—. Però encara hi ha conseqüències més greus en la mesura que hi ha disposicions legals europees que restringeixen l’oficialitat territorial del català, com les relatives a l’etiquetatge (que només és preceptiu en les llengües oficials de la UE).
Set experts acadèmics han fet l'informe Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana amb l’objectiu que serveixi com a punt de partida dels debats
És molt difícil que una comunitat lingüística amb tants parlants com la catalana pugui superar la minorització si no aconsegueix un reconeixement igualitari i un suport inequívoc com a llengua plenament oficial en els estats i els marcs internacionals en què s’inscriu.
El procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua convida tota la societat catalana a definir les prioritats per assegurar la pervivència del català i el respecte als drets lingüístics dels catalanoparlants. Aquesta iniciativa també ha de servir per dissenyar els instruments i institucions necessaris per aconseguir un estatus igualitari i no subordinat per a la llengua catalana que deixi el seu futur en mans dels qui la parlen i l’estimen. Qui vulgui participar-hi, trobarà la informació de com fer-ho a la pàgina web del Pacte Nacional per la Llengua. Sobre el català, parlem-ne avui per parlar-lo demà.