Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya, coordina els recursos que fan possible treure’ns del damunt onze milions de tones anuals de deixalles i residus, dels quals s’intenta reciclar el màxim possible amb l’objectiu final de “residus zero”. “L’economia serà circular o no serà” assegura amb convicció. Està satisfet pel que s’ha fet en 25 anys, des de la famosa campanya del “capità Enciam”, quan només es reciclava el 2 per cent dels residus i hi havia 2.000 abocadors il·legals, però encara hi ha deures per fer.

Per incentivar a la població responsable, la futura “Llei de prevenció i gestió de residus i ús eficient dels recursos de Catalunya”, que està en marxa, preveu implantar la taxa justa. Aplicant l’smart city amb el contenidor porta a porta i un xip que s’actuarà amb una targeta o el telèfon mòbil, un ciutadà que recicli bé pagarà en funció d’un barem, i el que no ho faci, pagarà més. “Mirarem que en cinc o set anys es pugui implantar aquest sistema a tot el país”.  

El confinament motivat pel coronavirus ha canviat el comportament ciutadà. Els catalans hem continuat reciclant, hem generat menys brossa, entre altres coses perquè no hi ha hagut turisme ni Setmana Santa. Però ha hagut també un canvi d’hàbits al no anar a bars i restaurants, per tant, menys residus orgànics... “Notem que s’ha consumit més vidre pel vi i les cerveses que prenem a casa, i també per les conserves en pot de vidre; en paper i cartró ha caigut la recollida i ha pujat molt la d’envasos, que aquestes setmanes representa un 19 per cent. Lo bo és que generem menys residus, reciclem més i per tant ha sigut una experiència interessant”.  

S’han popularitzat un altre tipus de residus, que són les mascaretes i els guants, del que hem de fer un ús molt racional: al contenidor de resta, no al d’envasos. I no llençar-les al carrer. “Pesa poc i és molt vistós”.

A Catalunya, el 2018 s’havia reciclat a nivell municipal un 42 per cent, quan enguany hauríem d’arribar al 50 per cent. En residus industrials s’està en un 80 per cent, ja fa anys que fa bona la feina perquè optimitza molt bé el cost. Hi ha una borsa de subproductes que connecta a tres mil empreses, de manera que el que per a una empresa és un residu per a una altra és un substitut de matèria primera. I en la construcció, quasi la meitat de les runes es reaprofiten, per fer camins o, per exemple, per l’ampliació del Port de Barcelona. “Els catalans som d’una mentalitat molt aprofitadora”.

La campanya #joimpulsotalent permet fer aportacions econòmiques per apadrinar talent d'una forma molt senzilla, ara i aquí.