Actualment les persones amb discapacitat auditiva o visual no poden ser testimonis en cap testament, llevat que siguin capaços d’escriure, com tampoc se’ls permet fer testament amb la màxima privacitat, ja que la llei els obliga a aportar testimonis.
Davant d’aquesta situació, el Govern ha decidit impulsar la modificació del Codi Civil de Catalunya per resoldre aquest problema i eliminar les discriminacions als testadors que tinguin una discapacitat visual o auditiva.
Amb aquests canvis normatius, Catalunya esdevindrà pionera a l’Estat espanyol eliminant les discriminacions en aquest àmbit
A finals del mes de juny passat el Consell Executiu va aprovar el Projecte de llei de modificació del Codi Civil de Catalunya per posar fi a aquesta discriminació.
Fins ara l’objectiu era protegir les persones amb discapacitat sensorial de possibles fraus i d’abusos de tercers. Però ara, amb l’evolució de les tecnologies i dels instruments a l’abast de les persones amb discapacitat auditiva i visual, les restriccions han quedat obsoletes.
El que abans protegia ara discrimina i vulnera la intimitat dels testadors
Els programes lectors de pantalla o els dispositius de línia braille per ordinador permeten superar les mancances sensorials i proporcionen una fiabilitat i seguretat jurídica equivalent a la de qualsevol persona sense discapacitat. Per tant, el que abans protegia ara discrimina i vulnera la intimitat dels testadors.
Amb aquest canvi normatiu, el Departament de Justícia atén tant la reivindicació de les persones amb discapacitat sensorial com una resolució aprovada pel Parlament el febrer de 2017 que va instar el Govern a impulsar els canvis legislatius necessaris per eliminar aquestes discriminacions.
El nou Projecte de llei, que s'ha de començar a tramitar al Parlament, també incorpora més sensibilitat en el llenguatge per lluitar contra l’estigmatització de les persones que tenen algun tipus de discapacitat. Amb aquest objectiu, se suprimeixen les expressions recollides en el Codi Civil de Catalunya que identifiquen les persones com a “sordes”, “cegues” o “mudes”, i se substitueixen pel terme “persones amb discapacitat sensorial, visual o auditiva”.
El Projecte de llei modifica quatre articles del llibre quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions. D’aquesta manera, s’alinea amb la Convenció de les Nacions Unides de 2006 de Nova York en matèria de drets de les persones amb discapacitat i amb la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. La iniciativa se suma a l’esmena del llibre segon del Codi Civil de Catalunya per protegir el dret a vot de les persones amb discapacitat, aprovada l’anterior legislatura.
Una comissió que introduirà la visió de gènere
El Departament de Justícia renovarà la Comissió de Codificació, tal com està previst en cada inici de legislatura, i ho farà plenament d’acord amb els criteris de paritat. Entre els objectius d’aquesta comissió hi haurà introduir la visió de gènere al Codi Civil català.
La Comissió de Codificació és l’encarregada de dissenyar, desenvolupar i revisar el dret civil propi de Catalunya. Totes les lleis que conformen el Codi Civil les ha elaborades la Comissió de Codificació, que està formada per experts juristes, com ara acadèmics, notaris, registradors i advocats de prestigi reconegut. La presidenta del ple d’aquest òrgan, que es renova anualment, és la consellera de Justícia, i el vicepresident és el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques.
El febrer de 2017 el Parlament va aprovar la Llei del llibre sisè, que deixava gairebé completada la regulació catalana del dret civil. Des d’aleshores Catalunya disposa d’un cos legal que regula la gran majoria dels aspectes propis de l'àmbit privat de les persones físiques i jurídiques. El Codi Civil català és norma d'aplicació principal i converteix el Codi Civil espanyol en una norma d'aplicació subsidiària a Catalunya.
Amb la col·laboració de:
