“Si algun dia pateixo alguna malaltia que no em permet expressar el tractament que vull rebre, qui decidirà per mi?” Aquesta pregunta inquieta a molta gent i, per això, cada cop són més les persones que opten per resoldre-ho registrant l’anomenat document de voluntats anticipades (DVA).
En aquests documents, es deixen per escrit les instruccions sobre els tractaments mèdics que desitgen rebre si una malaltia els impedeix expressar la seva voluntat
Les darreres dades disponibles del Departament de Salut de la Generalitat, corresponents a l’any passat, indiquen que en tot el 2017 es van registrar 9.251 documents, l’11% de tots els registrats fins ara. Això significa que ha augmentat encara més la tendència que se seguia des de l’any 2007, quan la mitjana de documents registrats era d’una vintena diària.
Des del juny del 2002, quan es va posar en funcionament el Registre de voluntats anticipades del Departament de Salut de la Generalitat, fins al 31 de desembre del 2017, s’hi han dipositat 84.139 DVA.
Per a determinats sectors de la ciutadania, la realització del document de voluntats anticipades ha deixat de ser un fet excepcional
Per sexes, el percentatge total de dones que han registrat un DVA continua sent significativament superior (67%) al d’homes (37%). Per edats, encara que les persones que fan i registren el DVA són majoritàriament persones grans, el 35% de les dones i el 37% dels homes que l’han dut a terme tenen menys de 60 anys. Pel que fa a la nacionalitat, el 83,55% de documents són de persones amb nacionalitat espanyola i el 16,45%, d’estrangeres.
Per demarcació, a Barcelona hi ha registrats gairebé el 78% de tots els DVA. A Tarragona, més del 8%; a Lleida prop del 4%; i a Girona prop del 10%. Barcelona, Manresa, Vic, Sant Cugat del Vallès i Girona són les ciutats amb més DVA registrats.
El DVA, en tres passos
1. Assessorament: És molt recomanable assessorar-se abans de redactar el document de voluntats anticipades. Es pot fer directament al vostre metge o metgessa o amb el personal d’Infermeria, entre altres.
2. Validació: El DVA s’ha de validar per garantir la identitat, la conformitat del titular, etc. Es pot validar davant d’un notari o amb la firma de tres testimonis majors d’edat, dos dels quals no poden tenir relació de parentiu ni patrimonial amb la persona titular.
3. Portar el document al centre sanitari: Un cop redactat i validat, el DVA s’ha de portar al centre sanitari on som atesos per tal que en quedi constància i perquè l’enviïn al Registre General del Departament de Salut de la Generalitat. Així, el DVA s’inscriurà en la història clínica del pacient, respectant les garanties legals de confidencialitat.
No hi ha un format fix de document, sinó diversos models. Un d’ells, l’elaborat pel Comitè de Bioètica de Catalunya, que es pot aconseguir al web canalsalut.gencat.cat o als centres de salut.
El pacient decideix
En un DVA es poden detallar diverses preferències en relació al tractament mèdic i assistencial. Un exemple habitual, són les voluntats expressades per les persones que no volen que se’ls prolongui la vida de manera artificial, de tal forma que no volen rebre tractaments de suport ni teràpies poc contrastades, o que expressen que no se’ls traslladi del lloc on resideixen en els seus darrers instants de vida. En els mateixos documents, es pot manifestar el desig de fer donació d’òrgans, i serveixen tant per orientar la pràctica respectuosa dels professionals sanitaris com per dissipar els dubtes i les angoixes dels familiars.
El Departament de Salut de la Generalitat vetlla perquè aquestes voluntats siguin conegudes i respectades
A l’espai digital La Meva Salut, s’hi troba informació personal de salut com diagnòstics, informes clínics o resultats de proves, així com el DVA, si s’ha registrat prèviament.
Des d’un punt de vista legal, la possibilitat d’expressar d’una manera anticipada i consignar la voluntat de com vol ser atès és un dels principals drets que la llei reconeix al ciutadà.
Segons un estudi recent, en la majoria de casos, el DVA va ser consultat i es van respectar les indicacions que hi figuraven; també es conclou que els pacients que disposen de DVA (si encara mantenen la capacitat per fer-ho) participen més en la presa de decisions, i aquestes són millor acceptades per l’equip assistencial.
Amb la col·laboració de:
