Entre el massís del Garraf i Montjuïc, i el congost de Sant Andreu de la Barca al nord, es troba el delta del Llobregat, format per una extensa plana de 98 km2. Per la naturalesa dels materials que el formen, té una capa d’aigües subterrànies, l’anomenat aqüífer, que ha proporcionat la transformació de l’agricultura i ha facilitat l’ús humà intensiu, convertint-la així amb una de les zones agrícoles més riques de la Mediterrània.

Els espais naturals del delta destaquen pel seu valor ecològic, paisatgístic i la biodiversitat que l’integra

El delta del Llobregat es va començar a formar fa 18.000 anys. Només en fa uns 2.300 que el nivell del mar es va estabilitzar i, així, es va iniciar la formació del delta actual, amb contínues transformacions degudes a l’equilibri entre el mar, la terra i les variacions del riu.

40.EspaisNaturalsdelRiu ArxiuConsorci

A partir del segle XV, el territori va ser ocupat de forma contínua: primer amb l'agricultura de secà i després amb la de regadiu, seran les activitats econòmiques dominants fins que al llarg del segle XX deixin pas a la indústria i activitats terciàries.

El delta actual és un espai transformat per l’acció humana. Les diferents etapes viscudes han deixat empremta al mateix territori, un fet que l’ha convertit en un conjunt de paisatges ben diferents: espais naturals, conreus, zones urbanes, industrials i serveis, xarxa viària i ferroviària i infraestructures com el port i l’aeroport.

Nèstor Urios, tècnic del consorci dels espais naturals del delta del Llobregat, detalla que el tret distintiu és que “hi trobem estanys, maresmes, pinedes litorals i platges naturals, amb una gran diversitat d’aus. Tot enmig de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a les portes de la gran ciutat”.

41.EspaiNaturaldelRemolarFilipines Maresma del Remolar Filipines ArxiuConsorci

El marge dret del riu Llobregat acull les restes d’aiguamolls litorals, algunes platges i pinedes i també, algunes zones agrícoles i humanitzades. Pel que fa al marge esquerre, aquest es va transformar ràpidament i, avui en dia, gairebé no hi queden terrenys naturals ni agrícoles.

El delta del Llobregat conserva un dels aiguamolls més importants del país

El Consell de les Comunitats Europees va declarar el delta com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) a més de 900 hectàrees, que estan protegides com a Xarxa Natura 2000 i, d’aquestes, prop de 500 hectàrees són Reserva Natural Parcial. Una declaració deguda a la varietat d'hàbitats presents d'interès europeu i a la riquesa faunística i botànica de la zona que cal preservar.

28.EspaisNaturalsRiu ArxiuConsorci

Els espais naturals del delta del Llobregat són una xarxa d’espais protegits que pertanyen als municipis del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat. Es troben situats al costat de camps de conreu, envoltats d’algunes de les infraestructures més importants del país i a prop de les principals ciutats metropolitanes, per aquest motiu, en sorprèn la gran diversitat biològica que hi contenen. 

És un indret on les condicions d’observació de flora i fauna són excepcionals

04Autor TurismeBaixLlobregat

La flora i la fauna del delta

La diversitat i la singularitat de la vegetació deltaica, ve explicada per factors com la barreja d’aigües dolces i salades, els terrenys sorrencs i argilosos i la inundació ocasional o permanent. És un espai que acull exemples significatius de la vegetació dels aiguamolls i dels sorrals costaners, així com algunes àrees de pineda litoral de pi pinyer sobre dunes.

Entre les plantes superiors, s'han citat recentment 1.056 espècies, 629 de les quals han estat trobades dins les àrees protegides.

1.Agró Roig ArxiuConsorci

Un dels trets característics del delta del Llobregat, és l’avifauna que l’integra, ja que és un punt estratègic dins la ruta migratòria de la Mediterrània occidental que uneix Europa i Àfrica. És per aquest motiu, que el delta va ser declarat ZEPA, perquè acull importants poblacions d’ocells d’interès comunitari prioritari.

En destaquen les poblacions nidificants de camesllargues, corriols camanegres, corriols petits i cabussets. Hi nidifiquen espècies de distribució molt restringida a Catalunya, amb una o dues úniques zones de cria al país. En són exemples el bec d’alena, la perdiu de mar, el xatrac menut i l’ànec blanc. 

3.Ànec Blanc Tadorna tadorna ArxiuConsorci

El delta del Llobregat acull 3 de les 15 espècies en perill crític d’extinció a Espanya: el bitó, la baldriga balear i l’àliga pescadora

D'aquestes 15 espècies en perill crític d’extinció a Espanya, 7 més hi han estat citades o són presents en forma de migració al delta. A banda de les espècies en perill crític, es poden trobar tàxons en estat de perill, vulnerables i també quasi amenaçats.

És destacable la població autòctona de tortugues de rierol i de fartets, un petit peix endèmic dels aiguamolls litorals de l’oest del Mediterrani. Als sorrals costaners és habitual trobar-hi la població de l’escàs sargantaner petit.

8.Fartet ArxiuConsorci

Pel que fa a mamífers, en destaca la població de ratpenats, no tan nombrosa com anys enrere. Espècies migradores com el ratpenat de Nathusius i altres espècies crien en els massissos del voltant i utilitzen el Delta com una zona d’on poden obtenir l’alimentació necessària per a la seva supervivència.

Quins espais es poden visitar?

Dins el perímetre i l’àrea que engloba el delta del Llobregat, existeixen cinc espais diferents que són visitables i interessants per descobrir. 

31.EspaisNaturalsdelRiu Itinerariexterior EdificiSemàfor ARxiuConsorci

Aquests són:

- Els espais naturals del riu Llobregat: Situats al marge dret del tram final del riu Llobregat, presenten una gran diversitat de flora i fauna. Engloben els principals paisatges del delta: jonqueres, prats humits, pinedes, canyissars, platges i estanys litorals (Cal Tet i Ca l’Arana).

- El Remolar - Filipines i la platja de Viladecans: un dels espais naturals més emblemàtics. S’hi observen ocells aquàtics, com els bernats pescaires, els corbs marins, ànecs, fredelugues o martinets. Inclou l’estany del Remolar, la maresma de les Filipines, la riera de Sant Climent, la pineda de Cal Francès i una part de la platja de Viladecans.

29.MaresmaEsapaiNaturalRemolarFilipines ArxiuConsorci

- La pineda de Can Camins i la platja del Prat: la pineda de pi pinyer creix sobre les antigues dunes de la platja i construeix un magnífic espai per a una gran diversitat de flora i fauna. És un espai costaner d’elevat valor biològic molt escàs al país.

- Les basses de Can Dimoni: un conjunt de tres llacunes a la zona agrícola de Sant Boi de Llobregat que constitueixen un espai interessant per la biodiversitat que hi acullen. 

30.BassesdeCan Dimoni bassa ArxiuConsroci

- L'estany de la Murtra i la pineda de la Maiola: l'estany de la Murtra (entre Gavà i Viladecans), ha recuperat part de la seva vegetació típica. És l'hàbitat d'espècies com el martinet menut, el blauet i el corriol petit. La Pineda de la Maiola (Gavà), conserva exemples de pineda sobre dunes litorals i jonqueres interdunars. És l'hàbitat de diferents espècies d’aus forestals.

Quan és el millor moment per visitar-los?

El tècnic del consorci dels espais naturals del delta del Llobregat, Nèstor Urios, recomana fer la visita “des de setembre fins al maig, perquè com està en una de les principals rutes migratòries d’ocells entre Europa i Àfrica, permet observar la tardor i la primavera una gran quantitat d’espècies”. Assegura que “les aus utilitzen aquests espais com a punt de repòs i alimentació en la seva migració”.

Urios concreta que “a la primavera, una part d’aquestes aus trien el delta del Llobregat com a lloc on nidificar i també a l’hivern el delta del Llobregat és un espai interessant com a refugi per a moltes aus”.

01Autor TurismeBaixLlobregat

Urios explica que una de les experiències més apreciades per part del públic, tant familiar com fotògrafs o ornitòlegs, és l’observació de les aus des d’algun dels aguaits especialment preparats per això. “La possibilitat d’observar gavines corses nidificant, algun bitó sobrevolant els estanys o flamencs reposant al riu, amb la ciutat de Barcelona al fons, sorprèn aficionats i especialistes”.

“La vegetació, i en especial les orquídies són un altre dels reclams del delta. En general és el paisatge de les maresmes, de les llacunes plenes d’ànecs o de les platges naturals amb vegetació que s’enfila per les dunes el que més sorprèn”, defineix el tècnic del consorci.

09Autor ArxiuConsorci

El mateix tècnic recomana que si es vol visitar el parc, “hi ha diversos espais condicionats amb itineraris diferents per ser visitats. Dos d’aquests disposen de torres-mirador i aguaits que permeten observacions molt properes d’aus: els espais naturals del Riu i El Remolar – Filipines”.

“Els espais naturals del riu tenen 5 km d’itineraris que permeten gaudir d’una gran varietat d’ambients naturals, inclosa la mateixa desembocadura del riu. És un espai on els canyissars i frondosos tamarius s’enlairen per sobre dels nostres caps i ens fan oblidar la proximitat de la ciutat”.

Urios detalla que “a l’estany del Remolar els recorreguts són més curts, i en pocs metres ens trobarem amb aguaits que sovint permeten l'observació i fotografia d’una espectacular quantitat d’ocells. Si el temps ho permet, aquí podem finalitzar la visita amb un bany a la platja”.

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya

Generalitat2