Podem cuidar les dents de llet dels nostres fills amb les pautes més actuals en odontopediatria. Malgrat seguir-les escrupolosament des que comencen amb l'alimentació complementària (sol ser a partir dels sis mesos), és possible que els més petits tinguin càries a les seves primeres dents. Però a més, poden ocórrer més coses amb aquestes peces dentals. Responem amb dues expertes les tres preguntes més freqüents entorn de les dents de llet: què podem fer si se li'n trenca un, si presenta mossegada creuada i si té el fre de la llengua massa curt.
Els especialistes sempre ens podran ajudar
1. Què fer si al nen se li ha trencat una dent de llet
El traumatisme, sigui més o menys fort, sempre ha de ser valorat per l'odontopediatra. De vegades veiem una petita fractura que sembla insignificant, però a la radiografia s'observa una ruptura en l'arrel.. Si la fractura arriba a la dentina (la capa posterior a l'esmalt, a aquesta edat, de poc gruix), els bacteris de la boca puguin arribar al nervi i produir una necrosi. D'allà la necessitat de fer una visita d'urgència a l'especialista", afegeix Marès.
Si es vol recol·locar una dent trencada o caigut, cal netejar la peça amb aigua o sèrum sense fregar i agafar-la per la corona, no per l'arrel. L'ideal és que el nen guardi la peça a la seva boca, entre la seva saliva, però per a això ha de ser més gran. Si no és així, es recull la peça en una bosseta i es guarda en llet o sèrum fisiològic per mantenir-la hidratada, i es col·loca al seu torn dins d'una tassa d'aigua amb gel. El que més importa és el temps que es tarda a arribar a l'especialista.
Quan s'ha perdut una dent de llet, aquest no es pot recol·locar, però també cal anar a consulta per monitorar l'erupció de la dent permanent.
2. Què passa si el meu fill té la mossegada creuada
Quan les dents superiors queden posicionades per darrere dels inferiors en lloc del revés parlem de mossegada creuada. Es corregeix amb ortodòncia en adolescents, però és molt més fàcil de solucionar si es detecta a les dents de llet. Els factors hereditaris, els mals hàbits (succió del dit, ús excessivament prolongat del xumet o del biberó) poden ser en l'origen d'un problema de mossegades, i com abans es tracti, millor.
Existeixen diversos tractaments sense necessitat d'aparells; per exemple, amb rehabilitació neurooclusal, col·locant a la dentadura uns límits fets de resina (el mateix material que els empastaments).
3. Què faig si el meu nadó té el fre de la llengua massa curt
La dificultat per agafar-se al pit durant la lactància és una de les pistes que normalment posa en alerta. Quan la llengua es troba massa enganxada al terra de la boca, aquesta impedeix al nadó de realitzar els moviments necessaris per a la succió (i més endavant per parlar bé).
Si el pediatre troba sospites que el problema està en què el nen té un fre massa curt (anquiloglòssia), el solen derivar a l'odontopediatra perquè avaluï una possible intervenció. En nens grans pot alterar l'articulació del llenguatge. No és gaire freqüent, però són alteracions que s'han d'estudiar juntament amb el logopeda.