La salut és el resultat de l'equilibri entre cos i ment. Per aquesta raó, cada vegada es dona més èmfasi als aspectes psicològics, tant en la salut com en la malaltia. S'ha evidenciat que les persones que se senten felices i contentes són menys vulnerables al desenvolupament de malaltia cardíaca coronària, comparades amb els qui tendeixen al pessimisme, la depressió o a sentir-se desgraciades. En aquest article s'explica per què tenir una actitud positiva allarga la vida i, en cas de malaltia, ajuda a reforçar el sistema immunitari, un aspecte que s'ha de tenir en compte, sobretot, durant el període de recuperació d'algunes malalties.
Emocions i salut de la mà
Sentir-se feliç i ser entusiasta és un punt a favor contra el risc de desenvolupar malaltia cardíaca
És evident que les emocions influeixen en la salut. D'una banda, les positives ajuden a resistir dificultats i faciliten la recuperació després d'una malaltia. Per un altre, les negatives, com l'hostilitat, la ira, l'estrès, la depressió o la tristesa fan les persones més vulnerables davant el desenvolupament de determinades malalties. Ara, per primera vegada, s'ha demostrat la relació inversament proporcional entre malaltia cardíaca coronària i emocions positives.
Per arribar a aquest argument, el Centre de Salut Cardiovascular Conductual de la Universitat de Colúmbia, a Nova York (EUA), va avaluar el risc de malaltia cardíaca en 862 homes i 877 dones, que van seguir durant 10 anys, i van analitzar els símptomes de depressió, ira, preocupació i grau d'expressió positiva. Les conclusions, publicades a la revista European Heart Journal, són clares: sentir-se feliç i ser entusiasta és un punt a favor contra el risc de desenvolupar malaltia cardíaca. Tanmateix, els experts insisteixen que per realitzar recomanacions falten encara més assajos clínics que ho corroborin.
Controlar la ira
Malgrat que alguns estudis ja apuntaven que moments àlgids d'estrès podien provocar mort sobtada en persones en risc, un estudi recent publicat a la revista Journal of the American College of Cardiology assegura que enfadar-se provoca tals canvis en l'activitat elèctrica del cor, que es podrien predir futures arrítmies ventriculars letals i, en conseqüència, parades cardíaques sobtades, sobretot en pacients amb alteracions cardíaques prèvies, com són els qui porten un desfibril·lador automàtic implantat.
Especialistes de la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale (EUA) van sotmetre a un test d'estrès 62 pacients amb desfibril·lador automàtic i antecedents de malaltia coronària o cardiomiopatia dilatada. En aquesta prova se'ls preguntava per alguna situació recent en la qual haguessin manifestat molt enuig o irritabilitat. Es van analitzar els registres d'electrocardiograma i es va seguir durant 37 mesos als pacients per establir quin d'ells tenia arrítmies que era necessari interrompre amb desfibril·lació.
L'estudi va concloure que les emocions fortes incrementen l'excitació del sistema nerviós simpàtic (relacionat amb situacions d'emergència i amb la resposta de lluita o fugida, inhibeix el tracte digestiu, dilata les pupil·les i accelera la freqüència cardíaca i respiratòria) i que els pacients a qui s'induïa l'enuig tenien més probabilitats d'experimentar arrítmies.
Els especialistes suggereixen, per tant, que els assajos d'electrografia, juntament amb nous test d'estrès mental, podrien ajudar a seleccionar millor els pacients amb arrítmies que es poden beneficiar de la implantació d'un desfibril·lador i de l'ajuda d'un professional que ofereixi eines per a un millor maneig del mal humor.