Quan les temperatures comencen a descendir, la ingesta de fruita fresca disminueix, sobretot, entre els més petits i la gent gran. Amb el fred, ve menys de gust menjar aquests aliments frescos i s'opta per plats temperats o calents. Les compotes elaborades amb les fruites de la temporada són una opció encertada i saludable per incorporar aquests aliments en la dieta de la família.
Les compotes elaborades amb les fruites de la temporada són una opció encertada i saludable
Aparell digestiu irritat
La compota és una manera diferent de consumir les fruites, potenciar alguns dels seus nutrients i gaudir del seu sabor més dolç i accentuat. La fruita cuinada s'assimila millor i, per tant, resulta una forma adequada de menjar-la quan es pateixen determinades malalties o trastorns.
Les irritacions de l'aparell digestiu, amb independència que l'òrgan afectat sigui l'esòfag (esofagitis o hèrnia de hiatus), l'estómac (gastritis) o l'intestí, originen una sèrie de símptomes, com la inflamació i el dolor. Aquestes molèsties obliguen a adaptar la dieta, tant en el tipus d'aliment com en la seva forma d'elaboració.
En el cas de les fruites, els cítrics -taronges, mandarines, aranges- estan desaconsellats perquè el seu contingut en àcid accentua les molèsties, igual com la pinya o el kiwi. Encara que la recomanació principal és provar la tolerància de forma individual, les fruites més aconsellades són les peces molt madures però no àcides, les rostides o les cuinades en compota. Es poden aprofitar les vitamines dels cítrics si mentre es cuina s'afegeix el mateix suc a la compota i es deixa reduir, perquè concentri el seu sabor dolç i s'emmascari l'àcid.
La compota es pot coure al líquid d'infusions digestives com la camamilla, la melissa, l'anís o la regalèssia, entre altres, en substitució de l'aigua. La infusió, a més del seu particular sabor, donarà al plat el valor afegit de les seves propietats digestives.
Masticació fàcil
La compota que s'elabora amb fruites rostides o cuites, en trossos sencers o aixafats, permet aprofitar els seus nutrients
Les causes que dificulten la masticació dels aliments són múltiples. La més comuna és la falta de dents en persones grans o amb dentadura postissa. Els problemes d'ennuegada amb trossos grans de fruita a causa d'errors de coordinació muscular en la masticació o a dificultats en el procés de deglució (disfàgia) són situacions que obliguen també a modificar la textura.
La compota elaborada amb fruites rostides o cuites, en trossos sencers o aixafats, augmenta el valor nutritiu del plat, més si es fan servir diferents fruites i s'afegeix suc, fruita seca i fruites dessecades -aquests dos últims triturats.
Missió doble: restrenyiment i diarrea
Per curar el restrenyiment, cal coure les fruites amb pell i afegir a l'elaboració fruites desseques i fruita seca, ambdós molt rics en fibra. La pruna seca és, amb diferència, la peça dessecada que més fibra conté (16 g de fibra per cada 100 g de porció comestible), seguida de les orellanes d'albercoc (13,7 g), els de préssec (13 g) i la figa seca (11 g). El valor afegit de les prunes passes és, a més de la fibra, altres components laxants com el sorbitol i derivats de la hidroxifenilxantina.
Aquest conjunt s'associa amb la fibra per estimular els moviments intestinals, accelerar el trànsit i corregir el restrenyiment. Un remei eficaç per a aquest molest símptoma és elaborar la compota només amb fruites dessecades. El seu poder laxant per l'abundant fibra, així com la seva concentració de sucres i calories, obliga a prendre-la en petites dosis, més aviat com a acompanyament, en lloc de com a plat principal.
Si es desitja l'efecte contrari, és a dir, contrarestar la diarrea, la compota s'ha d'elaborar només amb fruites pelades i madures. Es donarà preferència a peres i pomes, que es poden barrejar amb codony. Són fruites imprescindibles per la seva qualitat astringent, atesa la seva riquesa en fibra soluble (pectines i mucilags) i en tanins.