L'home és un animal social i tots som més o menys conscients que el contacte amb altres persones és important. Més encara després de viure l'experiència del confinament en el qual formes de contacte com a trucades, videotrucades, missatges o contactes a través d'aplicacions han estat més utilitzats que mai.
Tot i així, subestimem significativament quant n'importa en la nostra vida. En una investigació publicada en el Journal of Personality and Social Psychology es van realitzar una sèrie d'experiments amb prop de 6.000 participants, que van poder explorar com són de precises les persones en estimar quant aprecien en altres persones un intent de connectar-se, així com els factors que influeixen en l'esmentat nivell d'apreciació. Per a això, es van dur a terme diversos experiments.
En el primer, es va demanar a la meitat dels participants que recordessin l'última vegada que es va comunicar amb algú del seu cercle social només "perquè sí" o "per posar-se al dia", ja fos per telèfon, missatge de text o correu electrònic, després d'un període prolongat de no interactuar amb aquesta mateixa persona.
A la resta de participants, se'ls va demanar que recordessin una situació similar en la qual algú va contactar per qualsevol d'aquestes vies. Després, es va sol·licitar a tots que indiquessin, en una escala ascendent de l'1 al 7 el següent: el primer grup va valorar quant pensaven que havien agraït la comunicació els contactats. Al segon grup se li va demanar que valoressin el fet que s'haguessin posat en contacte amb ells.
Valoracions desiguals
Les persones que van recordar que havien iniciat el contacte, van pensar que el gest va ser clarament menys apreciat que aquells que van recordar haver rebut una comunicació. És a dir que els qui van contactar no van valorar en la seva justa mesura la importància que sí que va tenir per als que van rebre la trucada, el missatge o l'email.
En altres experiments, els participants van enviar una nota breu i un petit regal a algú del seu cercle social amb qui no havien interactuat en gaire temps.
Igual com en l'experiment anterior, als participants que van iniciar el contacte se'ls va demanar que qualifiquessin en una escala de 7 punts fins a quin punt pensaven que el destinatari apreciaria, se sentiria agraït i complagut pel contacte.
Després que es van enviar les notes/regals, els investigadors també van demanar als destinataris que valoressin de l'1 al 7 el nivell d'agraïment. Tots els experiments que es van dur a terme van mostrar que aquells que van iniciar la comunicació van subestimar en gran manera el que la van apreciar els destinataris.
El factor sorpresa
Els investigadors també van trobar una variable interessant que afecta quant apreciava una persona un contacte. Els experts van descobrir que les persones que van rebre la comunicació van posar més atenció que els qui van iniciar la comunicació en el factor sorpresa. I aquest enfocament en la sorpresa es va associar amb una apreciació més gran.
També van descobrir que les persones subestimaven més l'estima dels altres en ser contactats, a mesura que la comunicació era més sorprenent o quan els llaços socials entre els dos participants eren febles. Com més sorpresa, més gratitud.
Moltes persones perden el contacte i reprendre'l, després d'un període prolongat, pot causar preocupació, en pensar com es pot rebre aquest gest. Però aquestes troballes suggereixen que els receptors aprecien ser contactats més del que la gent pensa.
Potser, els resultats d'aquesta investigació podrien animar les persones que tenen dubtes en contactar amb aquesta persona que fa temps de la que no saben res, sabent que és molt possible que siguin millor rebuts del que pensen.