La reincorporació a la rutina després de les vacances, el descens de les temperatures i, sobretot, la reducció de les hores de llum, són responsables de la sensació de tristesa que embarga algunes persones amb l'arribada de la tardor. Hi ha qui resulta més sensible a aquests canvis i pateix símptomes depressius, irritabilitat i una necessitat més gran de consumir dolços. És el denominat Trastorn Afectiu Estacional, una entitat encara poc coneguda i escassament diagnosticada.
Es considera que a prop d'un 5% de la població pateix Trastorn Afectiu Estacional, més conegut per les seves sigles angleses com SAD (Seasonal Affective Disorder). Les dones són més propenses que els homes a patir-lo, així com les persones que viuen en països amb menys hores de llum solar. Els símptomes són similars als de la depressió, encara que es desenvolupen de forma més lleu. Són habituals els canvis en l'estat d'ànim, amb certa tristesa, irritabilitat i falta d'interès per les activitats habituals.
L'afectat sent que té menys energia i capacitat de concentració, sobretot a la tarda, així com un desig més gran per consumir aliments dolços, com la xocolata, amb el consegüent augment de pes.
Entre malenconia i depressió
Els símptomes depressius són sovint lleus o moderats, encara que en pacients amb problemes depressius previs poden ser més importants. No totes les persones amb aquesta afecció experimenten tots els símptomes. És possible que el nivell d'energia sigui normal, però el desig exagerat de dolços sigui intens.
Es creu que aquesta variació està relacionada amb una alteració del ritme circadiari que provoca canvis a l'hipotàlem i la secreció de melatonina, hormona que participa en una gran varietat de processos, com el ritme de son-vigília i els estats d'ànim. Una de les característiques més rellevants de la melatonina és la seva variabilitat al llarg del cicle de 24 hores, així com la seva resposta a canvis en la il·luminació ambiental, de manera que es produeix en més proporció en la foscor i, per tant, s'incrementa quan els dies són més curts i amb menys llum. Aquests nivells majors de melatonina provoquen somnolència diürna i apatia.
En els mesos freds s'entén com a lògic i normal cert grau d'apatia i reducció de l'activitat, símptomes similars als de la depressió
Una altra homòloga, la serotonina, també juga un paper en la comprensió d'aquest trastorn. Coneguda com «l'hormona del benestar», els seus menors nivells en els mesos de tardor i hivern contribueixen a sentir certa ansietat, així com ànim depressiu. Aquesta alteració afectiva, per norma general, es relaciona amb l'arribada dels mesos freds, encara que els qui treballen moltes hores en oficines amb poca llum natural poden experimentar símptomes tot l'any. De la mateixa manera, algunes persones més sensibles també poden notar canvis en l'estat d'ànim durant els dies ennuvolats.
Llum per combatre els símptomes depressius
En considerar-se que la reducció en les hores de llum és el factor determinant de l'afecció, s'ha teoritzat que una teràpia lluminosa podria ser efectiva per combatre'l. En els mesos de tardor i hivern, la reducció de l'estimulo lluminós és dràstica, ja que una habitació normal està il·luminada amb entre 150 i 200 luxis, mentre que el sol intens d'estiu és de 100.000 luxis. D'aquesta manera, segons l'opinió dels experts, una aportació suplementària de llum podria tenir un efecte preventiu o terapèutic.
Nombrosos estudis donen suport a l'ús de la fototeràpia per combatre el SAD i, en la majoria dels casos, són efectius i no es registren efectes secundaris. No obstant això, poden sentir-se mals de cap i oculars, així com mareig i vòmits en alguns casos. Una alternativa a la fototeràpia, proposada fa poc, és l'ús d'un aparell que simula el fer-se de dia, de manera que s'encén a una determinada hora i puja d'intensitat de llum així que avança el dia, de forma gradual.
Consells per evitar el SAD
Una sèrie de mesures poden ajudar a evitar el trastorn afectiu estacional o la seva recuperació: disminuir el consum de cafeïna i alcohol, així com els apats copiosos, per millorar el descans nocturn; en la mesura possible, procurar dormir durant les hores de foscor i evitar els llums intensos durant la nit. D'altra banda, es recomana aprofitar al màxim les hores de llum natural per realitzar activitats a l'aire lliure.