El dolor és un símptoma que totes les persones experimenten al llarg de la seva vida d'una manera diferent segons l'individu, això és degut no només que el dolor sigui completament subjectiu, sinó que són alguns els factors que intervenen en l'experiència personal d'aquest símptoma, entre ells podem destacar els aspectes psicològics del dolor.
Què és el dolor i per què es produeix?
Com avançàvem el dolor és un símptoma, a diferència d'un signe, els símptomes no poden avaluar-se per cap mètode extern ja que únicament formen part de la vivència subjectiva de la persona.
Encara així existeixen certes escales que permeten valorar el dolor d'una persona. Aquest tipus de test se sol utilitzar pels facultatius mèdics per prescriure antiinflamatoris i analgèsics de major o menor potència, segons el resultat del test realitzat.
El dolor es produeix a conseqüència d'un mal en el teixit. Aquest teixit pot ser el múscul (llis o esquelètic), les vísceres, els nervis o la massa òssia.
El dolor es produeix a conseqüència d'un mal en el teixit
Les causes són nombroses i molt diverses, poden anar des d'una contracció muscular fisiològica (com és el cas de la contracció de l'úter en la menstruació) fins a causes més greus com seria l'opressió d'altres teixits a causa d'un creixement tumoral.
Des d'una visió més global i integradora podem definir el dolor com un mitjà de comunicació del nostre organisme, això és molt fàcil d'entendre mitjançant un exemple senzill: si els músculs d'un corredor estan inflamats i pateixen alguna contractura a conseqüència d'un gran esforç, la via que té l'organisme per fer-nos saber que necessita descansar és un dolor localitzat en els bessons.
La percepció del dolor influeix en l'experiència individual
Un dels factors psicològics que més determina el dolor i la vivència del mateix és la manera en què ho percebem.
Percebre el dolor com a una cosa que cal tractar de forma immediata, o bé com un aspecte negatiu que ha de ser suprimit mitjançant l'ús de fàrmacs, augmenta el nostre malestar en experimentar aquest símptoma, augmentant també el grau de dolor.
En canvi, si percebem el dolor com un missatge del nostre organisme, entenent que en la majoria dels casos el dolor és simplement un avís que convida al descans físic o mental, l'experiència individual del dolor serà diferent i aquest es veurà disminuït.
Una cosa molt semblant succeeix quan el dolor s'acompanya d'un estat nerviós. Si davant del dolor experimentem símptomes de nerviosisme, hem de saber que aquest factor agreuja l'experiència enormement. Davant d'un cas de dolor muscular, el nerviosisme fa que alliberem certes substàncies que actuen contraient la musculatura, la qual cosa resulta completament contraproduent.
L'exercici aeròbic com a eina contra el dolor
Molt s'ha estudiat l'alliberament de neurotransmissors (substàncies que flueixen entre una neurona i una altra) associat a la pràctica d'exercici aeròbic. Durant la pràctica d'exercici aeròbic o de resistència una de les substàncies que s'alliberen en més grau són les endorfines, l'activitat de les endorfines al nostre cos permet augmentar el llindar del dolor.
El llindar del dolor és la intensitat mínima d'un estímul per provocar una sensació dolorosa, per tant, augmentar-lo significa adquirir una resistència més gran davant aquest símptoma, necessitant una intensitat més important de l'estímul per experimentar la sensació de dolor.