En el dia a dia és fàcil que ens ocorrin certes coses que ens facin sentir malament, que ens inoculin una certa quantitat d'ansietat o que ens recordin experiències estressants que van una vegada i una altra a la nostra consciència.
Davant d'aquest tipus de vivències... com aclarir la ment? En aquest article veurem alguns consells que facilitaran aquesta transició d'un estat mental agitat i marcat per l'ansietat a un altre en el qual hi hagi una calma més gran i, en general, una millor disposició a actuar de manera constructiva sense centrar l'atenció en allò que ens pertorba. A nivell general, aquests 4 són àmpliament acceptats com a positius:
Aclarir la ment no sempre és fàcil per a moltes persones
1. Si pots, veu al lloc més tranquil disponible
Aquest primer pas és important, ja que permet que al "soroll" que ja hi ha al nostre cap no se li afegeixi més soroll real provinent de l'exterior. Sotmetre's a molts estímuls alhora no és la millor idea a l'hora de calmar la ment, ja que dificulta el control voluntari del focus atencional.
Així doncs, dirigeix-te a una habitació tranquil·la o a un espai natural obert en el qual regni la calma, si pot ser un prat ampli per no tenir a prop obstacles visuals que et puguin fer sentir l'existència de possibles amenaces (una cosa poc realista però que, quan experimentem ansietat, podem arribar a pensar amb relativa facilitat).
Els llocs tranquils ens ajuden a aclarir la ment
2. Comprèn la causa del teu malestar
Aquest és un primer pas que permet organitzar els pensaments de manera que les teves creences i opinions sobre ells formin un "tot" més o menys coherent. Davant de la incertesa tendim a assumir que ocorreran les situacions més terribles i negatives, però expressar de manera més racional i sistematitzada el que creem ajuda a descartar algunes d'aquestes pors, si bé normalment no tots.
Així doncs, aquest és un primer pas per localitzar aquelles creences que poden estar afectant el que sentim en aquell moment, l'arrel del fet que necessitem calmar la ment ja que hi ha una cosa que ens fa sentir malament.
Per fer aquest pas més fàcil, pots escriure en un full de paper el que creus que sents. Amb unes quantes línies n'hi haurà prou, però en alguns casos sentiràs desitjos d'allargar-te més de manera espontània. Si és així, dedica'l el temps que creguis necessari i tingues en compte que res del que estàs escrivint no té per què ajustar-se al que realment passa: simplement és una descripció de com et sents en aquell moment.
Després, valora si hi ha aspectes d'aquesta descripció que sonin clarament poc realistes. Una cosa que pot ajudar-te és imaginar que el que llegeixes li ha passat a una altra persona: tindria sentit per a tu tot el que s'explica?
D'altra banda, si creus que el motiu pel qual has entrat en aquest estat d'ansietat no es basa en vivències concretes sinó que té a veure amb una mica més primari i intuïtiu (el fet d'haver vist un vídeo en el qual hi ha molta violència, l'aparició de pensaments intrusius que et fan recordar una imatge que no t'agrada, etc.) salta't aquest apartat, ja que en aquest cas l'arrel del problema no és fàcil de verbalitzar ni té per què basar-se principalment en creences.
3. Utilitza exercicis de relaxació
En aquest pas, la diana és en els processos fisiològics que contribueixen que et mantinguis en un estat d'alerta malgrat que no existeixi un perill immediat real que t'estigui sotjant. Per a això, pots utilitzar ajuts com la Relaxació Progressiva de Jacobson o diversos tipus d'exercicis de respiració.
4. Busca tasques estimulants en les quals canalitzar la teva energia
Fer esport és una bona manera d'aconseguir-ho, ja que en aquest tipus d'activitat és fàcil que trobis un equilibri entre el teu nivell d'habilitat i el nivell de dificultat dels reptes, que et proposes.
Fent això, és més senzill que l'atenció quedi fixada en la coordinació dels teus músculs d'acord a un objectiu immediat, de manera que els pensaments recurrents i les imatges mentals que acudien al teu pas vagin perdent força a favor d'una activitat que reclama els teus cinc sentits en l'aquí i ara.