“Mantenim la decisió de no incorporar, en aquest cas, un plafó addicional al tram de via del carrer Girona, entenent que la intervenció ja realitzada compleix la funció de posar en valor aquest llegat, i que la seva visibilitat en el traçat urbà n’és la millor prova”. Amb aquestes paraules, la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Educació i Cicles de Vida, Maria Eugènia Gay, ha descartat, novament, la instal·lació d’algun tipus de placa, plafó o faristol informatiu que permeti contextualitzar el tram de vies de tramvia preservat al carrer Girona en el marc de la reurbanització d’aquest carrer de l’Eixample amb la configuració de l’eix verd, en el decurs de les quals van aflorar diversos trams de vies del tramvia mètric que circulava per aquest mateix carrer.
Gay n'ha rebutjat la instal·lació en una carta de resposta, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, a la carta que, en el seu moment, va enviar l’actual president de l’Associació Coordinadora Pro Museu Transport Barcelona, Ferran Armengol Ferrer, on es reclamava la instal·lació d’algun tipus d’informació contextualitzadora i es revelava, a més, que amb l’anterior govern municipal, i un cop decidida la preservació de les vies, ja s’havia començat a treballar en la instal·lació de textos que donessin informació addicional per contextualitzar-les, ja que se li havien encarregat al mateix Armengol la confecció d’aquests textos. Una operació que va quedar aturada un cop es va canviar el govern municipal, amb Jaume Collboni com a nou alcalde de Barcelona.
En la carta de resposta, datada aquest dilluns, cinc de maig, Gay defensa que en el marc de les obres de reurbanització del carrer Girona, l’Ajuntament de Barcelona “va prendre la decisió conscient i planificada de preservar físicament un tram de 45 metres de les antigues vies del tramvia, així com les llambordes de granit originals, tot integrant-los en el disseny del nou Eix Verd”, afegint que no responia a un “gest estètic o nostàlgic, sinó a la voluntat explícita d’incorporar elements de memòria urbana dins un model de ciutat més habitable, sostenible i culturalment conscient”. Tanmateix, la tinenta d’alcaldia descarta la instal·lació de plaques en nom d’un “criteri de planificació global que busca preservar la coherència visual i conceptual de l’espai públic, evitant la fragmentació del paisatge urbà amb una proliferació de senyalitzacions que, amb el pas del temps, podrien diluir l’impacte dels elements patrimonials i dificultar-ne una lectura clara i significativa”.
Això sí, en aquesta carta de resposta, la segona tinenta d’alcaldia apunta que “la decisió de no incorporar una placa o plafó explicatiu addicional no implica cap negació del valor històric d’aquest element” i apunta que des de l’Ajuntament resten “oberts a estudiar propostes de col·laboració que permetin fer valdre, des d’altres formats i canals, el paper central que el transport públic ha tingut en la història social i política de Barcelona”.