El cim del Tibidabo, a 512 metres d'altura sobre el nivell del mar, és el punt més alt de la serra de Collserola i del terme municipal de Barcelona. Es tracta d'un cim coronat per una església, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, però envoltat d'un parc d'atraccions, que és el que realment identifiquen els barcelonins quan se'ls esmenta la paraula Tibidabo, un mot, per altra banda, que prové de la locució llatina tibi dabo, que vol dir et donaré. Segons la tradició, van ser els frares del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron els que van batejar així el fins aleshores conegut com a Puig de l'Àguila, escenificant a Barcelona l'intent del dimoni de temptar Jesús: Haec omnia tibi dabo si cadens adoraebis me li hauria dit el maligne, que traduït el català, vol dir Et donaré tot això si et postres i m'adores.
Encara que no està del tot acreditat que el diable intentés temptar Jesús amb Barcelona com a recompensa, el fet és que pronunciar la paraula Tibidabo és sinònim d'una temptació, la de gaudir d'un parc d'atraccions que ara està d'aniversari. Efectivament, el parc d'atraccions del punt més alt de Barcelona va ser inaugurat l'any 1901, de manera que aquest 2026 celebra el 125è aniversari, una data clau que tindrà el seu acte central aquest diumenge, 4 d'octubre, amb una jornada festiva que inclourà una caminada des dels Jardinets de Gràcia fins a l'estació inferior de la Cuca de Llum, per continuar amb una festa oberta al cim del Tibidabo.
L'origen del Tibidabo s'ha de buscar a finals del segle XIX, en el marc de la iniciativa impulsada pel doctor Salvador Andreu i Grau, que es va marcar l'objectiu de transformar la muntanya que corona el pla de Barcelona. L'avinguda Tibidabo, el Tramvia Blau i la no del tot reeixida urbanització del cim formen part d'aquesta voluntat d'acostar la muntanya a la ciutat, però també de fer-la un espai per a l'oci burgès. En aquest context, el 29 d'octubre de 1901 se celebra la inauguració oficial de les instal·lacions recreatives del cim i alhora del funicular, que puja la ciutadania fins a aquest parc d'atraccions.
Des d’aleshores, el parc ha evolucionat al llarg de més d’un segle, incorporant noves atraccions, tecnologies i experiències, però mantenint l'essència històrica que es reflecteix en meravelles com el Museu dels Autòmats, una col·lecció d’una quarantena de peces, entre autòmats i maquetes, de la que es diu que el 1954 Walt Disney va intentar comprar-la amb un xec en blanc, afortunadament, sense èxit. Una altra singularitat el conformen les atraccions històriques o emblemàtiques com l'aeri o Embruixabruixes, la talaia o l'avió, que ja formen part de la memòria col·lectiva dels barcelonins i marquen el factor diferencial d'un parc d'atraccions —a més, des del 2002 de titularitat municipal— amb una personalitat molt lligada a la ciutat.
Rosa Ortiz, directora: "Les atraccions emblemàtiques ens diferencien de qualsevol altre parc"
En ocasió d'aquest cent vint-i-cinquè aniversari, Rosa Ortiz, directora del Tibidabo, destaca que el parc, en relació amb Barcelona és "l'espai on es generen més experiències positives i de diversió", i respecte a les atraccions emblemàtiques destaca que "són les que ens diferencien de qualsevol altre parc" i, a més, reivindica que "formen part de la història i patrimoni de la ciutat". "El llegat del Tibidabo és que ha format part dels records de tots nosaltres: pares, fills, avis, que hem vingut al parc i hem gaudit d'aquestes experiències que, a més, es viuen en un espai tan bonic com és el cim, el punt més alt de la ciutat de Barcelona", afegeix Ortiz, directora des del 2002, poc després de la municipalització del parc.
De fet, el Tibidabo és un parc modern, amb atraccions recents com Merlí, una caiguda lliure de 50 metres inaugurada el 2024, o instal·lacions noves com les lletres panoràmiques que formen la paraula Barcelona, però amb un encant especial, els de les atraccions històriques i emblemàtiques. Cal tenir en compte que el de Barcelona és el segon parc d'atraccions d'Europa en funcionament més antic, només pel darrere del Tívoli de Copenhaguen, però que en ple segle XXI sap combinar les "atraccions més tecnològiques, més innovadores, de vertigen, o més adrenalítiques", amb les clàssiques com el carrusel i els autos de xoc, i afegint-hi "un grau més, que són les atraccions emblemàtiques".
En aquest sentit, és destacable que una de les atraccions més entranyables sigui l'avió, especialment pel fet que quan es va inaugurar, l'any 1928, volar no estava l'abast de tothom, però gairebé un segle després, agafar un avió ja no és un fet excepcional. Així i tot, encara manté "un atractiu molt gran". "L'avió està obert cada dia —assenyala Ortíz—, i quan obrim sempre és el primer lloc cap on va la gent". I tot plegat perquè aquesta rèplica exacta del primer aparell que el 1927 va realitzar el trajecte entre Barcelona i Madrid, que sobrevola la ciutat i es mou per la seva pròpia hèlix ofereix "un canvi de ritme que ofereix noves emocions".
Rosa Ortiz, directora del Tibidabo: L'avió està obert cada dia, i quan obrim sempre és el primer lloc cap on va la gent"
La història del Tibidabo és una part de la història de Barcelona, si es vol la més lúdica i recreativa, la més positiva, i aquest és un aspecte que també cal reivindicar en el marc d'una celebració que també vol confirmar el compromís del parc de "mantenir el patrimoni" i alhora continuar treballant en l'àmbit de la innovació i la sostenibilitat en un ambient natural com és Collserola. "El Tibidabo ens fa ser molt especials", rebla Ortíz a l'hora de resumir aquest 125 aniversari: Per molts anys, Tibidabo, per molts anys, Barcelona!