El Parc d’Atraccions del Tibidabo és un espai singular per diversos motius, com el fet d’estar situat al cim de la serra de Collserola, al punt més alt del terme municipal de Barcelona i a 512 metres sobre el nivell del mar, i per això ofereix unes vistes sobre la ciutat inigualables; perquè acumula ja cent vint-i-quatre anys d’història des de la seva inauguració el 1901 i és el segon més antic d’Europa en funcionament, només pel darrere del Tivoli de Copenhaguen, o perquè des del 2002 que és de titularitat municipal, un fet poc freqüent pel que fa als parcs d’atraccions, sovint en mans privades.
També és singular per les atraccions històriques que conté, entre les quals la Talaia, el mirador que des del 1921 supera la cota de la serra de Collserola i ofereix vistes a 551 metres sobre el nivell del mar, o l’Avió, una rèplica del model que va fer el primer viatge des de Barcelona fins a Madrid i que des del 1928 ha suposat un bateig aeri per generacions de barcelonins. Ara bé, si hi ha una joia històrica realment especial al Parc d’Atraccions del Tibidabo, aquesta és el Museu dels Autòmats, una col·lecció d’una quarantena de peces, entre autòmats i maquetes, que conviden el visitant a un viatge a un món de mecànica lúdica ancorat en el temps.
El Museu dels Autòmats és, de fet, un museu municipal, però no ha estat fins al passat mes de maig que s’ha sumat a la iniciativa de la resta de museus de titularitat pública d’oferir visites de franc el primer diumenge de cada mes, com aquest mateix 1 de juny. Es tracta de visites sense reserva prèvia ni necessitat de passar per les taquilles del parc, i obertes, com la resta de museus municipals, a tota la ciutadania i visitants. L’obertura de franc en diumenges és, doncs, l’excusa perfecta per explicar el passat i present d’aquesta joia històrica del parc d’atraccions del Tibidabo.
Peces antigues en un museu modern
Tot i tractar-se d’una col·lecció històrica, amb les peces més antigues del 1880, el Museu dels Autòmats és, de fet, una atracció moderna, ja que va ser creat com a tal l’any 1982, quan es van reunir en un mateix espai tot d’autòmats i maquetes que anteriorment “estaven repartits arreu del parc”, segons explica Lluís Ribas, conservador del Museu dels Autòmats i coneixedor a fons dels secrets d’aquesta col·lecció única que, a més, està instal·lada en un espai també històric, el que havia estat el teatre del parc d’atraccions, construït l’any 1909. Per afegir més singularitat, Ribas apunta que el museu és “una atracció més”, però que, a diferència d’altres museus d’autòmats d’Europa, es troba en un parc d’atraccions: “En molts parcs pots trobar una muntanya russa, però només aquí pots trobar un museu d'autòmats”.
De fet, fins a l’any 1982, tant els autòmats com les maquetes es trobaven en diferents punts del parc d’atraccions i s’accionaven inserint monedes i s’explica que el 1954, Walt Disney va intentar comprar totes les peces amb un xec en blanc, però la direcció del moment va rebutjar l’oferta, de manera que ara fa uns quaranta anys es van poder aplegar totes les peces existents -de les quals s’exposen la majoria-, en un sol espai, inclòs en l’entrada al parc -i ara també de franc el primer diumenge de cada mes-, i amb l’avantatge que ja no cal inserir monedes, sinó que s’accionen simplement prement un botó.
Què és un autòmat?
Un autòmat és, segons explica Ribas, “un mecanisme que funciona amb els elements mecànics de sempre, com engranatges, politges, palanques i lleves”. Dit d’una altra manera, la diferència entre un mecanisme industrial, com ara una màquina de filar de la revolució industrial, i un autòmat és que aquest últim no té un propòsit productiu, sinó “lúdic”, i això és el que marca la diferència, ja que es tracta de reproduccions de situacions i activitats humanes, sovint relacionades amb el món del circ, on els diversos personatges evolucionen amb accions com ballar, fer malabarismes o equilibrismes. Tot plegat, un autòmat és “un automatisme que està pensat per divertir la gent, per entretenir-los”.
En el cas dels autòmats del Tibidabo, n’hi ha de dues procedències principals, la primera són peces provinents d’empreses especialitzades, de fabricació francesa, són els anomenats “autòmats de Vichy” pel nom d’una de les empreses principals, la Vichy-Triboulet. Aquestes empreses fabricaven tirades curtes, de com a màxim 200 exemplars per model, i en alguns casos, la que queda a Barcelona és l’única còpia, si més no, coneguda, ja que pot passar que n’hi hagi en col·leccions particulars, amb el benentès que els autòmats també eren adquirits per famílies benestants com a element d’oci i ostentació. La segona procedència és la creació pròpia als tallers del Tibidabo, i en aquest cas, precisament per aquest origen, es tracta de peces úniques, així com les maquetes, sovint inspirades en les mateixes atraccions del Tibidabo, com la Talaia i la Muntanya Russa: "Ningú pot trobar cap peça exactament igual a les maquetes que nosaltres tenim aquí" afegeix Ribas, que precisament és l'autor de l'última adquisició del museu, l'autòmat Els Germans Gaüs o l'Equilibri del Món, del 2005.
Les joies de la corona: El Pallasso i la Granota i Els Equilibristes
Pel que fa a les peces més significatives de la col·lecció, Ribas destaca El Pallasso i la Granota, “un autòmat que es posa en marxa en ocasions molt especials, perquè és un autòmat molt complex i molt sensible a les variacions de temperatura”. És de principis de segles i només se’n coneixen dos exemplars a tot el món. Una altra que cal destacar és la d’Els Equilibristes, que presenta cinc personatges fent exercicis d’equilibri de forma sincronitzada, que data del 1913 i que, com El pallasso i la granota, va ser fabricat per Vichy-Triboulet. Amb tot, la imatge més icònica del museu és La Monyos, un autòmat que recorda el popular personatge barceloní del mateix nom.
“La meva feina consisteix a conservar aquestes peces, tant les maquetes com els autòmats, en perfecte estat, és a dir, que sempre funcionin però a més a més fer-ho de manera que es conservi la seva tècnica constructiva i els seus materials”, assenyala Ribas, que apunta que “la major part de les peces que hi ha aquí tenen ben bé entre un 80 i un 90% d'originalitat”. De fet, més enllà de tenir temporitzadors electrònics, els mecanismes es mantenen en la seva originalitat més enllà de les substitucions de peces que ha calgut fer en dispositius que, la majoria, acumulen ja més de cent anys d’història.
Pel que fa al públic, el Museu dels Autòmats és una atracció més del parc d’atraccions, per bé que no té l’adrenalina d’una muntanya russa o una caiguda lliure. Amb tot, el públic “és molt transversal”, però amb reaccions diferents: “Els nens petitets ho veuen com a ninots en marxa, mentre que hi ha un públic més escèptic, que són els adolescents”. Pel que fa al públic més sènior, normalment hi ha molt públic local que recorda “amb nostàlgia” les seves visites de quan eren infants, i finalment “un públic molt entranyable, que són les persones més grans, que moltes vegades venen als estius acompanyats dels nets”. En tot cas, Ribas apunta que el museu “no té una davallada de públic com es podria imaginar en una instal·lació de peces antigues, sinó que realment el que fa és mantenir aquesta il·lusió d'una atracció que sempre ha estat funcionant i que avui dia, en l'època de la intel·ligència artificial, fixeu-vos que continua encisant la gent”. Un encís que, a més, es pot gaudir de franc cada primer diumenge de mes.