Desestigmatitzar el col·lectiu dels joves migrants és un dels eixos principals de les iniciatives presentades per la Sindicatura de Greuges de Barcelona en l’informe ‘La situació dels joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona’, on ja d’entrada es defuig de la nomenclatura ‘Menors estrangers no acompanyats’ i l’acrònim MENA, considerat pel síndic, David Bondia, com un terme “estigmatitzador que serveix per criminalitzar i per això l’erradiquem del nostre vocabulari”. “Un cop els joves són aquí són els nostres joves”, ha afegit en la presentació de l’informe, que se centra especialment en el col·lectiu de joves migrants entre 18 i 23 anys, que en l’actualitat està format per unes dues-centes persones.

Bondia, que ha situat com uns dels eixos d’acció del seu mandat la implementació dels drets humans de proximitat, considera que el col·lectiu de joves migrants sense referents familiars són un grup de persones “especialment vulnerables”, en especial perquè bona part viuen en situacions de sensellarisme o viuen en infrahabitatges, entre els quals es poden situar diversos assentaments, alguns dels quals localitzats en naus industrials o a la muntanya de Montjuïc. En aquest sentit, ha defensat la capacitat de la sindicatura d’actuar d’ofici, posant el focus en els majors d’edat, però insistint en la necessitat que cal respectar i protegir els seus drets, “no perquè siguin joves migrants, sinó perquè són persones com nosaltres”.

Quatre dimensions d’actuació

En aquest sentit, Eva García Chueca, adjunta del Síndic, ha presentat les propostes d’actuació, que se centren en quatre dimensions. En primer lloc, la dimensió jurídica, on es vol donar seguiment a l’aplicació de la reforma del reglament d’estrangeria per garantir que els i les joves arriben a la majoria d’edat amb tota la documentació requerida i per reforçar el treball en els seus itineraris d’emancipació i en reforçar els espais d’atenció de les persones joves migrants sense referents familiars, bé sigui en l’àmbit de la detecció o l’acompanyament, o en la defensa dels seus drets, a través d’instruments com: assessorament i atenció especialitzada, la clínica jurídica local, la figura de la persona referent o mentora, o el reforç dels equips educadors de carrer per millorar la detecció dels i les joves.

Pel que fa a la segona dimensió, la socioeconòmica, les propostes són el reforç de les alternatives residencials, atès el decalatge entre necessitats i recursos en l’àmbit de l’habitatge; el reforç de l’atenció en salut mental, establint un protocol d’atenció i acompanyament psicològic i d’atenció a l’estrès posttraumàtic a través del desenvolupament d’un espai sociosanitari per persones en situació de risc d’exclusió social, ampliant la cobertura de programes de convalescència i psiquiatria de carrer; el reforç de la formació i capacitació lingüística dels i les joves, i garantir la continuïtat de la formació d’aquest col·lectiu, facilitant també el seu accés als estudis superiors. 

La tercera dimensió seria la comunitària, amb voluntat de fomentar la participació del col·lectiu sense referents familiars a través de la creació d’espais on s’enforteixin les xarxes relacionals amb la ciutadania, i fent programes d’acompanyament i millora del seu sentiment de pertinença i implementar campanyes de sensibilització dirigides a la societat d’acollida per evitar narratives i discursos negatius cap al col·lectiu. 

Finalment, pel que fa a la dimensió de governança les propostes passen per assegurar una coordinació multinivell i multisectorial entre les diverses administracions i àrees que tenen competències vinculades al col·lectiu; enfortir la formació especialitzada i el disseny de protocols que facilitin l’actuació dels diferents actors dels processos d’atenció, cura i inclusió d’aquests joves; millorar la recollida i tractament de dades, especialment quan no han estat subjectes al sistema de tutela i acollida durant la seva minoria d’edat; incorporar la perspectiva de gènere tant en el disseny com en la implementació i avaluació de les diferents actuacions i serveis; enfortir el rol de XBcn per dur a terme una coordinació més generalitzada i estructurada del treball de tots els actors involucrats, amb l’objectiu d’evitar el risc de duplicitats en algunes àrees, i escassetat de recursos en unes altres i finalment enfortir mecanismes d’avaluació i seguiment dels diferents programes a fi de millorar les actuacions i serveis, identificant bones pràctiques i experiències que es puguin compartir amb altres ciutats de l’entorn.