Barcelona ha estat sempre una ciutat de rivalitats: que si culers i pericos, que si liceistes i cruzados, que si Ciutat Vella i els pobles del pla... Però la rivalitat màxima té a veure amb les seves patrones i com que avui és 24 de setembre, dia de la Mercè, dediquem aquest Barcelona Exprés a parlar de l’antagonisme històric entre Santa Eulàlia i la Mare de Déu de la Mercè.
Cal recordar que Barcelona encara té una tercera patrona, Santa Madrona, però clarament ha perdut pistonada davant la Lali i la Mercè. De Santa Eulàlia ja vam explicar en un vídeo anterior que hi ha dubtes sobre la seva existència, però del que no hi ha cap dubte és que la seva devoció continua ben viva entre els barcelonins fins al punt que, si plou per la Mercè, sempre es diu allò que no plou, és Santa Eulàlia que plora.
Aquesta incidència meteorològica reflecteix una realitat: Santa Eulàlia és percebuda per molts barcelonins com l’autèntica patrona, i de fet, fins al 1687 no tenia la competència de la Mare de Déu de la Mercè, quan va ser inicialment nomenada copatrona. En tot cas, la Mercè també té els seus defensors, perquè la seva relació amb Barcelona també es compta en segles, des que el 1218, aquesta advocació de la Mare de Déu es va aparèixer al rei Jaume I per crear l’orde dels mercedaris, en aquesta mateixa ciutat. És a dir, la Mercè és tan barcelonina com l’Eulàlia, que, per cert, segons la tradició era de Sarrià.
⏰ Furgonetes als eixos verds? Aquests són els horaris en que no hauria d’haver-hi cap
⁉️ De Pitarra a Lenin: cinc curiositats del Fossar de les Moreres
Ara bé, en aquest conflicte religiós no es pot bandejar una qüestió política: durant el setge del 1714, Santa Eulàlia va esdevenir el símbol dels defensors de la ciutat fins al punt que Rafael Casanova va ser ferit mentre brandava la seva bandera. Per això mateix, la repressió borbònica va castigar Santa Eulàlia, de manera que la Mercè va guanyar pes, que va acabar de consolidar-se el 1868 quan el papa Pius IX va ratificar la Mare de Déu la Mercè com a patrona i encara una mica més el 1871 amb la celebració de la primera festa major de Barcelona, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè.
Des d'aleshores que la imatge de la Festa Major ha estat sempre associada a la Mercè, o per ser més respectuosos, la Mare de Déu de la Mercè, una advocació de la Mare de Déu sovint explotada com a icona d'una Barcelona folklòrica allunyada d'implicacions catalanistes. En tot cas, actualment Barcelona celebra dues patrones i, també dues festes majors, ara la de la Mercè i al febrer la de Santa Eulàlia. Tampoc està tan malament.