La posada en funcionament de la nova estació ferroviària de Sant Andreu aquest dilluns ha permès assolir dues fites importants de cara a l’objectiu de resoldre d’una vegada per totes la permeabilitat del traçat de tren de mig Barcelona, entre el pont de Bac de Roda i el nus de la Trinitat. D’una banda, la mateixa estació, moderna i funcional tot i que encara té aspectes millorables. De l’altra, l’adequació de la línia de Granollers al traçat definitiu per l’interior de la futura estació de la Sagrera, de moment sense efectuar parada. Amb tot, l’objectiu ferroviari final és la mateixa estació de la Sagrera, de manera que la de Sant Andreu només és un pas més que indica que encara hi ha molta feina per fer.
D’altra banda, des d’un punt de vista més ciutadà que ferroviària també queda molta feina pendent, començant pels nous usos als que es podria destinar l’antiga estació de Sant Andreu Comtal i seguint pel que haurà de passar en superfície un cop tota la infraestructura ferroviària estigui enllestida i es pugui donar forma a un parc lineal d’ús públic que converteixi la gran esquerda que separa els districtes de Sant Martí de Sant Andreu -i els mateixos barris andreuencs de Sant Andreu del Palomar i el Bon Pastor- i del qual la urbanització de l’entorn de la nova estació no és més que un primer tast.
La Sagrera, l’objectiu a llarg termini
L’estació de Sant Andreu només és una petita part de l’ambiciosa operació ferroviària de la Sagrera. Això sí, amb l’obertura de la nova estació s’ha aconseguit també que tots els trens de Rodalies i Regionals passin ja per la futura estació intermodal de la Sagrera, un pas necessari per poder seguir avançant. Ara, amb els trens d’ample ibèric ja amb un traçat definitiu per dins de la Sagrera arriba el moment de començar a construir els accessos de les línies d’alta velocitat, que van a un nivell superior. Adif treballa amb la perspectiva que els trens tipus AVE passin per la Sagrera el 2025, però sense parar.
De fet, que tots els trens passin per la Sagrera tampoc significarà de bon tros la finalització, ja que a banda d’enllestir i fer funcional la nova instal·lació i obrir-la al públic, caldrà fer-la intermodal, és a dir, obrir l’estació de metro prevista amb parades de les línies L4, L9 i L10, més l’estació d’autobusos, a més de les zones d’aparcaments i els vials d’accés per a vehicles privats, un dels quals, el d’entrada a Barcelona, s’haurà de construir en la zona ocupada per les vies del traçat de l’antiga estació, ara ja en desús. Feina per a anys, i això si no pateixen noves etapes de paràlisi com les que hi ha hagut al passat.
Un gran parc a la “gran ferida”
Encara per a més endavant quedarà el remat final de tota l’operació, la conversió de tota la zona d’infraestructures ferroviàries en un gran parc públic. Aquest dilluns, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar “més velocitat” a la ministra de Transports, Raquel Sánchez, perquè enllestir l’obra ferroviària permetrà “cosir aquesta gran ferida de la Sagrera”, tot insistint que el futur parc lineal servirà per “recosir els barris”, que ara estan separats per aquesta gran esquerda que suposa un àmbit entre Bac de Roda i el Nus de la Trinitat connectat només per un grapat de ponts i passeres per a vianants.
Tot i que aquest futur parc de moment només és un projecte, el que sí que se sap és que tindrà uns quatre quilòmetres de longitud i uns tres-cents metres d’amplada, i que comptarà també amb operacions urbanístiques de gran envergadura, com la que ja ha començat a prendre forma al sector Colorantes, una mica més amunt de la nova estació de Sant Andreu, entre la passera de la Maquinista i el pont del carrer Palomar. El que si ja és tangible és la urbanització dels entorns de l’estació de Sant Andreu un primer tast, de moment inhòspit del que serà el futur parc. Ara, si la finalització de l’estació de la Sagrera va per llarg, la conversió de la superfície en parc urbà, encara més.
L’antiga estació busca nou ús
Més factible i a més curt termini sembla la reconversió de l’edifici de l’antiga estació de Sant Andreu Comtal per a nous usos. De moment ja no funciona com a estació, tot i que encara ha de ser desafectada per part d’Adif perquè se li pugui trobar un nou destí. De moment, la gestora d’infraestructures, titular de l’immoble, ha expressat la seva voluntat de no enderrocar-lo, i malgrat haver quedat obsoleta com a estació, té com a gran valor aquesta imatge d’estació de poble que ha sabut conservar, almenys en la façana principal, al llarg dels seus 168 anys en actiu.
Tal com va expressar l’alcaldessa Colau dilluns, un cop en funcionament la nova estació és el moment de “parlar amb Adif per veure quins usos li podem donar” a l’antiga estació, que va definir com una “icona” de Sant Andreu de Palomar. Tot i que l’eventual cessió de l’immoble i la seva necessària rehabilitació per destinar-la a nous usos -en principi, algun tipus d’equipament veïnal- tampoc serà cosa de quatre dies, tot fa pensar que serà més senzill que finalitzar l’estació de la Sagrera o fer-hi el parc lineal previst. Temps al temps.