El primer matí en funcionament de la nova estació de Sant Andreu ha servit com a examen sumari per posar a prova la nova instal·lació, i més enllà de la presència de les autoritats polítiques, que s’han mostrat molt cofoies per l’entrada en servei, han estat els usuaris els principals testadors d’una estació que no només s’ha convertit aquest dilluns en un punt d’interès de mitjans de comunicació, sinó també de curiosos, amants del món del ferrocarril i veïns que s’han volgut apropar a la nova estació per comprovar la seva funcionalitat com a estació de tren i la seva integració en el que ha de ser el primer tast del futur parc lineal que connectarà la Sagrera amb el nus de la Trinitat.
Així, usuaris i curiosos han pogut comprovar els avantatges de la nova estació, però també alguns dels seus desavantatges, en una instal·lació que ha arribat per substituir una estació que malgrat tenir el títol honorífic de ser la més vella en funcionament de tot l’Estat espanyol, havia quedat antiquada, amb greus problemes de mobilitat i circumscrita a només dues vies que, a la sortida de Barcelona en direcció Granollers es podien arribar a convertir en un embut insalvable en cas d’incidències. Així, entre selfies d’usuaris dient adeu a l’antiga estació i hola a la nova, s’ha pogut comprovar quins són els punts positius de la nova estació i en quins aspectes pot millorar.
Accessibilitat i lluminositat, els principals aspectes positius
Un dels reptes pendents de la nova estació de Sant Andreu era resoldre l’accessibilitat, venint d’un precedent, l’antiga estació de Sant Andreu Comtal on, fins a la instal·lació d’ascensors per accedir a les andanes fa escassos anys, estava vetada als usuaris de cadires de rodes. En aquest sentit, la instal·lació d’accessos exteriors sense esglaons i ascensors per accedir a les andanes són punts molt a favor de la nova estació. A aquest fet cal afegir la seva lluminositat. Arribar-hi des de l’estació del Clot, de les més sòrdides de la ciutat és un espectacle lluminós que, venint des de Montcada i Reixac suavitza en part l’entrada a una zona de túnels que travessa tota la ciutat.
De fet, la mateixa cobertura de vies és un dels pros que ha comportat la nova estació, no tant per la necessitat d’eliminar el paisatge ferroviari de la ciutat, sinó més aviat per la facilitat que suposarà per a poder convertir tot l’actual espai ocupat per les instal·lacions relacionades amb el tren en una zona d’ús públic per a tots els ciutadans. Amb tot, potser és un punt positiu a mitges si es té en compte que no tothom està a favor de cobrir les vies i que amb el tancament de Sant Andreu Comtal, Barcelona ja només disposa d’una estació a l’aire lliure, la de Torre Baró, que és alhora la més perifèrica de totes.
En el capítol d’aspectes positius cal afegir-hi la normalització del servei ferroviari. Després d’anys de reivindicacions i als quals cal sumar els talls i afectacions de les últimes setmanes, els usuaris de les línies R2 (Castelldefels - Granollers Centre), R2-Nord (Aeroport - Maçanet-Massanes) i R11 (Barcelona Sants - Portbou) ja poden tornar a la normalitat, sense haver de fer transbords a Montcada i Reixac o amb el Metro per poder arribar a destí. També, en aquest capítol de pros, cal apuntar l'operativitat de la nova instal·lació, amb quatre vies i dues andanes, que permetrà millores en l’explotació i comptar amb vies de recurs per a resoldre millor les incidències, com ara trens avariats.
Accessos i senyalització, entre els aspectes millorables
Pel que fa als contres o, per dir-ho més suaument, els aspectes millorables, es troben els accessos exteriors, ja que tot i passar d’un a tres, encara queda feina pendent. D’una banda, l’accés principal es fa des de l’antiga passera que connectava les andanes de l’antiga estació, una infraestructura amb un evident caràcter de provisionalitat. De l’altra, s’han obert dos accessos més, un pel pont del carrer de Sant Adrià i un altre per la passarel·la de vianants que connecta el carrer Fernando Pessoa, a Sant Andreu, amb el carrer de Ferran Junoy i l’entrada del Centre Comercial la Maquinista. Amb tot, de moment no s’ha habilitat el previst accés des del Parc de la Maquinista que seria el més utilitzat per als veïns del Bon Pastor, inclosos els futurs habitants del complex de la Mercedes.
Pel que fa a la senyalització, la interior està ben resolta, però un cop fora de l’estació no hi ha cap indicador, un aspecte preocupant si es té en compte l’habitual desorientació dels primers dies de nou ús. De fet, no hi ha cap senyal d’altres serveis de transport públic, com el Metro o parades de Bus, ni tampoc d’interès general, com el centre del barri de Sant Andreu o el Centre Comercial de la Maquinista. Encara més, l’entorn és, de moment, força desangelat. Per tractar-se del primer tast del futur parc lineal encara està pendent d’urbanització i en hores nocturnes pot arribar a ser força inhòspit.
Quant a l’accessibilitat, crida l’atenció l’absència d’escales mecàniques de baixada a les andanes —només n'hi ha de pujada—. De fet, tot i que hi ha ascensors, no deixa de sobtar que en una estació dissenyada de zero no s’hagi previst aquesta possibilitat, tot i que les dimensions del vestíbul —una autèntica punta d’iceberg en relació amb la dimensió de les andanes— i la mateixa amplada de les andanes potser tampoc no ho permetien. Ara bé, a diferència de tots els altres aquest aspecte no sembla gens fàcil de millorar tot i que cal recordar que els ascensors són utilitzats també per usuaris amb maletes o cotxets de nen que en cas de saturació o avaria de l'ascensor en podrien fer ús. En tot cas, durant els propers es veurà si la nova estació progressa adequadament.