Olor de pintura fresca. Paletes, amb xandall blau i camisa imperi en contínua corredissa pels passadissos exteriors, ultimen els darrers detalls. Les vidrieres estan acabades d'encaixar, relluents. Només una casual rata a l’entrada principal d’aquesta Casa Bloc del barri de Sant Andreu paralitza per instants l’eufòria amb què Enric Morist, coordinador de Creu Roja a Catalunya, presenta l’edifici que ha d’acollir una norantena de refugiats.

Entre les quatre parets s’hi respira Segona República. Construïda els anys 30, és símbol de l’arquitectura racionalista que va repensar l’habitatge per als més necessitats. Practicitat, economia i molts espais comuns. Malgrat les especials característiques d’un curiós edifici que fins al juliol passat allotjava vídues de militars, Morist afirma que “són espais normalitzats, dignes, espais de ciutat”.

La Generalitat ha invertit 300.000 euros en la reforma dels habitatges, i ara seran les entitats Creu Roja, Accem i CEA(R) les que s’encarregaran d’acompanyar persones que, “perseguides políticament” als seus països, però que ja porten un temps en altres indrets d’acollida provisionals, entraran a formar part, almenys durant nou mesos, de la vida del barri andreuenc.

Normalitzar vides

Més enllà del conflicte sirià, que ha obligat a abandonar casa seva centenars de milers de persones, Catalunya rep sol·licitants d’asil d’altres països com Eritrea, Afganistan o, en gran part, d’Ucraïna. A la capital catalana, dels 300 de l’any 2012, s’ha passat a 1.374 el 2015 i només en els tres primers mesos del 2016 n’han arribat 400.

“Aconseguir que tinguin una vida” és el principal objectiu de les administracions catalanes. En aquest sentit, tant a nivell de Generalitat com a l’Ajuntament de Barcelona, reivindiquen el total compromís amb les entitats socials per posar remei a un drama que, en paraules del republicà Oriol Amorós, secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, és “el compromís d’una democràcia avançada”.

Però el sostre necessita bigues. De “l'autonomia vital” en volen ser garantia les entitats, i no des d’ara, sinó des de fa més de tres dècades, a través de l’acompanyament tant jurídic com laboral. “Preparem les persones en funció del perfil i de les necessitats”, explica Morist, alhora que posen atenció en el fet que el factor lingüístic no sigui una trava per començar a treballar. En cas de no aconseguir-ho en 24 mesos, passen a integrar-se a la xarxa de serveis socials de l’Ajuntament o la Generalitat.

Punt i seguit

“Això no s’acaba aquí. El Govern de Catalunya ha expressat el seu ferm compromís”, ha assegurat Oriol Amorós, mentre afegia que l'ajuda “no és un acte de solidaritat, és un deure”.  

Carles Sala, secretari d’Habitatge de la Generalitat, s’ha encarregat de posar-ho en xifres. “Si finalment arriben els refugiats que el Govern ha sol·licitat –fent referència a la carta del president Carles Puigdemont a la UE- oferirem qualsevol dels 14.000 habitatges que té la Generalitat”. També, “els més de 1.800 d’entitats financeres que aquestes han de cedir-nos amb funció social”.