El futur campus hospitalari, universitari i de recerca de l’Hospital Clínic-UB, que se situarà a l’actual zona esportiva de la Universitat de Barcelona, comença a fer els primers passos de cara a aconseguir la fita d'estar operatiu l'any 2035. Aquest dimecres, el Consell General del Consorci Porta Diagonal - Campus Clínic, òrgan que governa el desenvolupament del nou campus i que va ser constituït el passat gener ha anunciat dos avenços d'envergadura, la validació inicial del pla urbanístic que endreçarà tot l'entorn, i la ubicació de la futura Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona, un equipament educatiu que entrarà en funcionament el curs 2032-2033.
Pel que fa al Pla director Urbanístic (PDU) que ha de regular tot l'entorn, el consorci del nou Clínic ha donat el vistiplau a un projecte que transformarà l'entrada de Barcelona per la diagonal i que, a més ho fa, des d'una ambició clarament metropolitana. Tant és així que l'entorn del futur Clínic afecta tres termes municipals, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat i a parts gairebé iguals —Barcelona, 36% de sòl, l'Hospitalet, 34% i Esplugues, 30%—, i és en aquest context que es preveu la remodelació de diverses vies de comunicació com una posada en pràctica del concepte d'avingudes metropolitanes, un plantejament que busca reconvertir grans vials de trànsit, com autopistes i carreteres, en espais públics accessibles, sostenibles i integrats en marcs urbans.
La previsió és que un cop assolit el vistiplau del consorci, el PDU sigui aprovat inicialment durant el primer semestre del 2027 i definitivament a principis del 2028, que permetria catalitzar l'inici de les actuacions sobre el terreny. Aquest document actua sobre un àmbit de 69,5 hectàrees dels tres municipis mencionats, i precisament la superació dels termes municipals reclama una actuació d'àmbit i concepció metropolitana. En aquest context, la planificació urbanística preveu tres grans espais verds interconnectats: la prolongació de la rambla de Finestrelles, un nou parc a la carretera de Collblanc i l'ampliació de Can Rigal, que actuaran com a corredors ecològics entre Collserola i la ciutat, integrant equipaments locals de proximitat per als barris de l'entorn. En total, les zones verdes sumaran unes 22 ha.
Transformacions urbanístiques a Barcelona, l'Hospitalet i Esplugues
Pel que fa a Barcelona, la implantació del campus a l'avinguda Diagonal permetrà transformar el que actualment és una frontera urbana condicionada per grans infraestructures —avinguda Diagonal i ronda de Dalt— en una porta metropolitana de salut i coneixement. Així, es millora la permeabilitat del nus viari, racionalitzant aquests eixos per convertir-los en avingudes metropolitanes més amables i integrades que facilitin la connexió entre els barris de l'entorn i generar una façana urbana a l’entrada a Barcelona. Així mateix, es genera nou sòl per a habitatge que permetrà situar-hi uns 325 pisos. L'estructura verda s'integra plenament, connectant el parc de Cervantes amb la xarxa d'espais lliures del campus.
Quant a l'Hospitalet de Llobregat, el desenvolupament urbanístic impulsa la transformació urbana, econòmica i social del municipi, que, un cop finalitzat el projecte, comptarà amb dos hospitals universitaris de referència internacional —l'Hospital Universitari de Bellvitge i el nou Clínic— i dues facultats de medicina. A més, els veïns i veïnes dels barris del Samontà passaran a tenir un nou hospital de referència per a ser atesos a l'Hospitalet. Aquest és un dels principals retorns socials del projecte per al municipi. Pel que fa a la diversificació d'activitats i usos, a l’Hospitalet, el PDU incrementarà el sostre destinat a activitat econòmica i reduirà els habitatges previstos, que se situaran en 800, dels quals 400 seran de protecció oficial. Així mateix, el projecte inclou la creació d'un nou gran parc entorn de la carretera de Collblanc, la prolongació de la rambla de Finestrelles com a eix verd i cívic fins a Collserola i l'ampliació del parc de Can Rigal per reforçar la continuïtat dels corredors verds metropolitans. El projecte es completarà amb nous equipaments de barri, el trasllat i soterrament de la subestació elèctrica de Collblanc per millorar la integració urbana del sector i la modernització i reorganització dels equipaments esportius municipals.
Finalment, a Esplugues la transformació del nus viari entre l'avinguda Diagonal i la ronda de Dalt permetrà superar l'efecte barrera que generen aquestes infraestructures i reforçar la connexió urbana amb Barcelona. L'actuació convertirà la Diagonal en un gran eix urbà metropolità, integrarà la ronda de Dalt en el teixit urbà i inclourà la prolongació de la rambla de Finestrelles fins a la carretera de Collblanc, creant un nou eix cívic que millorarà la mobilitat a peu i en bicicleta i la connectivitat entre barris i municipis. A més, la integració urbana del nus afavorirà la creació de nous espais per a equipaments i activitats vinculades a la salut, la recerca i la innovació, cosa que permet una futura ampliació de l’Hospital de Sant Joan de Déu i reforçant la relació entre aquest equipament sanitari, el futur Campus de Salut Clínic-UB i els equipaments universitaris de l'entorn, i consolidant aquest àmbit com un dels principals pols biomèdics i de coneixement del país.
La Facultat de Farmàcia, a Esplugues de Llobregat
La segona gran novetat és la definició de la ubicació de la futura Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la UB, un equipament que complementa el Campus Clínic i que finalment se situarà en un solar situat al carrer de Sant Mateu, al terme municipal d'Esplugues de Llobregat d'uns 12.000 m². La intenció és la de començar les obres d'aquest equipament a finals del 2029 i posar-la en funcionament el curs 2032-2033. Aquest nou edifici substituirà l'actual de la Zona Universitària, construït fa uns setanta anys i que ha quedat obsolet. La nova facultat permetrà ampliar un 30% la capacitat actual de la facultat, fins als 3.000 estudiants, per donar resposta a l'elevada demanda de professionals farmacèutics.
La nova facultat, valorada en uns 152 milions d'euros, es finançarà gràcies a l'acord assolit el gener passat entre la Generalitat i la UB per a l'adquisició dels actuals terrenys d'esports de la Diagonal per 135,25 milions d'euros. A aquesta operació s'hi sumarà una subvenció directa del Govern de fins a 17,5 milions d'euros per finançar la construcció del nou centre. L'acord també preveu que l'Ajuntament d'Esplugues cedeixi gratuïtament els terrenys a la Universitat de Barcelona durant el primer trimestre de 2027.
Impuls de l'habitatge, amb 1.125 pisos
Dins d'aquestes concrecions cal incloure la previsió de reservar fins a 90.000 m² de sostre residencial, que permetrà construir uns 1.125 pisos. El compromís és que el 50% sigui habitatge protegit i assequible. La major part d’aquesta oferta es localitzarà a l'Hospitalet —uns 800 habitatges— i la resta a Barcelona, garantint que la nova centralitat tingui presència ciutadana i activitat durant tot el dia. Així mateix, s'intensificaran els usos productius i terciaris vinculats a la salut, la recerca, la innovació i els serveis avançats, amb l'objectiu de generar ocupació qualificada i atreure inversió, tot preveient un desenvolupament més equilibrat.
Horitzó 2035, Metro inclòs
Totes aquestes definicions mantenen l'objectiu de posar en funcionament el nou Campus de Salut clínic-UB l'any 2035, pel qual es preparen com a següents passos la convocatòria del concurs internacional d'arquitectura que seleccionarà l'equip encarregat de redactar el projecte del nou campus, com també avançar en el pla funcional i d'espais per definir les necessitats assistencials, docents i de recerca, com a punt de partida per al desenvolupament arquitectònic. Tot plegat inclou un cronograma que preveu l'inici d'obres d'urbanització el 2028 i les de construcció del campus el 2030, per tenir-les enllestides cinc anys després.
Precisament, per al 2035 també es preveu que entri en servei la prevista perllongació de l'L3 del Metro, que en una primera fase tindrà dues parades a partir de Zona Universitària, Sant Joan de Déu i Esplugues-Centre, la primera de les quals s'està redissenyant perquè faciliti l'accés també al Nou Campus. Pel que fa a aquest perllongament es preveu que durant el segon semestre del 2028 comencin les obres del metro, amb l’horitzó que la inauguració del nou Clínic el 2035 compti amb aquesta infraestructura de transport públic. El novembre passat, el departament de Territori ja va adjudicar la redacció del projecte per un import de 4,5 milions d’euros.