Fins fa poc el Palau del Marquès d’Alfarràs -també conegut com a Palau Desvalls-, situat a l’entrada del parc del Laberint d'Horta, ostentava el dubtós mèrit de ser un dels espais patrimonials de Barcelona en pitjor estat de degradació. Anys sense ús ni conservació -tret d’una ala utilitzada per Parcs i Jardins- havien deteriorat fins a tal punt l’immoble que ja no tenia cobertes a la teulada i, per tant, l’aigua de pluja accelerava la decadència d’un palau que havia tingut moments d’esplendor, que dona sentit a l’existència del laberint, i que fins i tot va ser objecte d’una visita reial, la del borbó Ferran VII l’any 1826.
Aquesta situació va començar a canviar el desembre del 2022, quan, tot i que amb mig any de retard sobre el previst, van començar unes esperades obres de rehabilitació pressupostades en 4,7 milions d’euros que, tot i que inicialment havien d’acabar el març del 2024, s’han donat ara per acabades. La bona notícia és que, un cop finalitzades aquestes obres, Barcelona recupera un palau que deixa bocabadats els visitants que, a partir precisament d’aquest diumenge, podran accedir a l’interior en visites guiades tots els diumenges i dimecres, els mateixos dies en que el parc del Laberint és d’accés gratuït. Una visita, en tots els sentits, molt recomanable, però per a la qual ja no queden places per a aquesta setmana.
El Palau del Marquès d’Alfarràs està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, i l’última gran actuació es va fer entre els anys 1983 i 1987, quan es va rehabilitar l’ala dreta de l’edifici, que des de l’any 1993 acull el Centre de Formació El Laberint, que imparteix cursos i tallers de jardineria, agricultura i biodiversitat, amb l’objectiu d’incrementar i consolidar el coneixement i la divulgació del verd i la natura urbana de Barcelona al conjunt de la ciutadania. Ara, l’esperada rehabilitació ha permès consolidar l’estructura de l’edifici i, el que sorprendrà d’entrada els visitants, rehabilitar la façana exterior, d’un atrevit estil historicista amb elements orientalistes que, amb tot, conformen un monumental enganyatall, un artifici on la decoració de la façana aparenta ser en tres dimensions, però en realitat és tota pintada.
Un palau laberíntic fet a còpia d’ampliacions
Tot i que la façana de l’entrada, que s’obre a un peculiar pati rodó amb un estany central, conté tots els elements per captar l’atenció dels visitants, l’interior, malgrat que de moment no té ús, també té força interès. Per començar, val a dir que la seva original forma rodona té a veure amb el fet que aquest edifici ha anat creixent a partir d’una torre inicial, la Torre Sobirana, dels segles XI-XII, també rodona, que continua sent el punt més alt del complex. A més, com es tracta d’un edifici que s’ha anat ampliant successivament i de forma excèntrica al voltant de la torre inicial afegint nous espais, al final el mateix palau és un laberint, situat al costat del parc del Laberint.
Entre els espais interiors destacables, que ara s’han consolidat i assegurat, a més de restaurar la decoració, això sí, molt malmesa, hi ha diverses sales nobles, escales senyorials, terrasses amb vistes a Barcelona i el mar, l’accés a diversos jardins més privatius encara que el propi parc, i al soterrani un celler, ja que l’edifici es va convertir en els segles XIV-XV en una masia fortificada envoltada de vinyes. Després de ser abandonada en el marc de la Guerra de Successió, la masia es va anar transformant en palau a còpia d’ampliacions i reconfiguracions, passant per l’època daurada del segle XIX i, lamentablement, el seu abandonament recent, tot i que l’Ajuntament de Barcelona el va adquirir l’any 1971.
Visites exhaurides i sense previsió d’ús a curt termini
Pel que fa a les visites, segons ha apuntat Izaskun Martí, directora tècnica de Parcs i Jardins, es preveu que siguin possibles els dimecres i diumenges “en format de visita guiada i gratuïta”, amb la intenció d’oferir dos torns, a les 10:30 i les 12 hores, de vint-i-cinc persones cada un. Per visitar-lo cal inscripció prèvia, que s’oferirà amb una setmana d’antelació i, com a mostra de l’expectació creada, les visites per a la primera setmana ja estan exhaurides. De moment, aquestes visites es mantindran fins al mes de gener del 2026.
Pel que fa a l’ús d’aquest edifici recuperat, de moment no hi ha cap decisió presa a banda de mantenir l’ala dreta per a l’escola de formació de Parcs i Jardins. La rehabilitació, en tot cas, ha permès assegurar l’estructura de l’edifici i fer instal·lacions mínimes, a l’espera que es decideixi el seu futur. Ara l’edifici està consolidat i ja no amenaça ruïna, però per dotar-lo d’algun tipus d’ús: equipament, museu, cessió a alguna entitat…, caldrà definir les necessitats i després fer les instal·lacions -d’aigua i electricitat, principalment- que calguin. A tall d’exemple, hi ha preparat un pou per a un eventual ascensor.
En tot cas, mentre aquest futur ús no arriba, Barcelona ha guanyat per a gaudi públic un palau que, injustament, feia massa anys que estava en l’oblit i cada cop més degradat i que, a més, es podrà visitar, “per primera vegada”. Passejar pel jardí i les seves estances, encara que estiguin buides, són un viatge en el temps que no es pot passar per alt que, a més, es pot completar amb el recorregut del parc del Laberint, que inicialment era el jardí privat dels residents del palau i està format per un conjunt de jardins de diverses èpoques amb una extensió de més de 54 hectàrees distribuïdes en tres nivells esglaonats. En paral·lel a la rehabilitació del palau, també s’està duent a terme la reforma integral del principal punt d’atracció, el laberint de xiprers retallats, ara mateix sense cap arbre, en una imatge del tot inusual que, a la seva manera, també és històrica.
