S'ha mort Pilar Malla, primera síndica de greuges de Barcelona, a 95 anys. Ho ha confirmat a les xarxes socials la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que ha destacat que "amb ella va començar una manera d'entendre la Sindicatura que encara avui ens acompanya: escoltar, estar al costat de les persones i defensar els seus drets, especialment quan més ho necessiten". "Va obrir camí. Va contribuir a fer de la queixa ciutadana una expressió de normalitat democràtica i va defensar el dret de tothom a ser escoltat i a rebre respostes clares de l'Administració. Ho va fer amb independència, sensibilitat social i una profunda vocació de servei fruit de tota una vida dedicada a les persones i, especialment, a les més vulnerabilitzades", recorden. Malla va ocupar el càrrec entre els anys 2004 i el 2010. Precisament, l'any 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi. La Sindicatura ha acomiadat aquest dijous amb "tristesa" la persona que "va posar els primers fonaments de la institució", i ha conclòs: "El seu compromís amb els drets, el diàleg i la dignitat de les persones forma part de la nostra història i continuarà inspirant la nostra feina".
A banda, cal recordar que Malla també va ser la primera directora de Serveis Socials de la Generalitat, entre el 1978 i el 1981; i diputada del PSC al Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2003. La Conselleria de Drets Socials l'ha qualificat de "referent en la lluita contra la pobresa i per una vida digna per a tothom", mentre que el titular del departament, Raúl Moreno, ha destacat que era "una dona de fe i una treballadora incansable per la dignitat de les persones més desfavorides".
Directora de Càritas a Barcelona
Cal no oblidar la seva vinculació amb Càritas Diocesana de Barcelona, de la qual va ser directora entre el 1993 i el 1998. Abans havia estat responsable del Departament d'Acció Social de l'organització entre el 1974 i el 1978, i secretària general entre el 1981 i el 1993. Des de Càritas asseguren que, sota el seu lideratge, van passar "d'un model assistencial a una manera de fer que apoderava la persona, la posava al centre i li donava més autonomia". "Va treballar intensament per fer visible la realitat de la pobresa i per impulsar respostes socials que no es limitessin a pal·liar les necessitats, sinó que contribuïssin a l'autonomia de les persones. Per Malla, cada persona s'havia de tractar de manera específica", remarquen.
L'organització recupera unes paraules de Malla: "La caritat, l'ajuda a l'altre, vol dir amor. I amor és estimar els altres com a tu mateix. Si estimes els altres com a tu mateix, fes per als altres allò que tu voldries". En aquest sentit, defensava que Càritas no és només ajudar els pobres, sinó brindar-los les eines, les oportunitats per sortir-se'n. "Al final, es tracta de fer que la gent no depengui de tu, sinó que es valgui per si mateixa", deia. Així mateix, ella explicava que l'esperança, la caritat i l'amor van ser els motors que la van impulsar a dedicar-se als més pobres: "L'amor de Déu és molt important, i certament dona sentit a la meva vida. I sí, m'ha atret també l'esperança. És la tríada que genera energia: la Fe, l'Esperança i la Caritat".
Durant la seva etapa al capdavant de Càritas a Barcelona es van promoure casals infantils als barris més desfavorits com el Centre Obert de Torre Baró, pisos d'acollida familiar per a dones, colònies, el servei d’atur, es va donar resposta a les persones grans beneficiàries del FAS (Fons d’Assistència Social), o fomentar serveis de drogodependència per a persones que tenien problemes d’alcoholisme, d’on posteriorment va sorgir el Centre Català de Solidaritat (CECAS). En aquest moment també van néixer moltes de les fundacions i cooperatives vinculades a Càritas: la Fundació Foment de l’Habitatge Social, la Fundació Formació i Treball o la Cooperativa Feines de Casa, entre d’altres. Des de l'organització insisteixen que per a ella era important cercar sortides col·lectives, cooperant amb institucions públiques i privades que en molts casos disposaven de més recursos i competències. Una prova prova d’això és la implicació de Càritas en l’aprovació l’any 1997 de la Renda Mínima d’Inserció (RMI) al Parlament de Catalunya, que es va convertir en un dret per a les persones en situació de pobresa i vulnerabilitat.
El director actual, Eduard Sala, ha destacat que "va ser una de les persones que més va contribuir a modernitzar l'acció social de Càritas i a situar la persona al centre de tota intervenció". "El seu llegat continua viu en molts dels projectes i serveis que avui desenvolupem i en la convicció que la millor ajuda és aquella que genera autonomia i esperança. Pilar Malla va entendre que la lluita contra la pobresa no consistia només a donar resposta a una necessitat immediata, sinó a generar oportunitats perquè les persones recuperin autonomia i exerceixin plenament els seus drets", agrega Sala. I conclou: "A Càritas recordarem Pilar Malla com una dona compromesa, valenta i profundament humana. El seu llegat va més enllà dels càrrecs que va exercir: perdura en la manera d'acompanyar les persones, de defensar-ne la dignitat i de construir una societat més justa i fraterna".