La xarxa de Metro de Barcelona obre, de dilluns a dijous de les cinc de la matinada fins a la mitjanit; els divendres, l’horari de tancament s’allarga fins a les dues de la matinada, i els caps de setmana es manté obert tota la nit de dissabte a diumenge. Aquest és el Metro que veuen els milions d’usuaris que l’utilitzen, amb 480 milions de validacions l’any 2025, més d’un milió al dia, però hi ha un Metro que no es veu, el que es desperta quan la ciutat dorm i aprofita el limitat espai, entre la mitjanit i l’hora d’obertura, per aprofitar aquest marge horari per dur a terme tasques essencials.
Una d’aquestes tasques és la de manteniment de tota la xarxa i el parc mòbil, però una altra part, també essencial, és la neteja per mantenir les instal·lacions en bon estat higiènic, tant les parts públiques que veuen els usuaris, com les dependències d’accés restringit als treballadors. No debades només en el servei de neteja del Metro de Barcelona hi treballen 800 persones, una xifra prou significativa si es té en compte que a la xarxa de Metro hi ha 3.500 professionals de plantilla de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i el contracte de neteja, juntament amb el de seguretat, és dels més significatius després de la compra de trens.
Encara més, d’aquestes 800 persones, un 80%, és a dir unes 640 persones, treballen en el torn de nit, que és quan s’aprofita per fer neteges integrals de les estacions i dels interiors dels trens, una tasca imprescindible per aconseguir que, segons dades de l’estudi de Percepció del client, realitzat anualment per TMB, els usuaris valoren amb un 8 sobre 10 la netedat de trens i estacions, amb un 7,9 respecte als trens i un 7,8 respecte a les estacions. En aquest context, TMB ha tret a licitació el nou contracte de neteja per als propers cinc anys, fins al 2031, amb un pressupost global de 200 milions d’euros.
El Metro tanca, però no s’atura
I és que a partir de les dotze de la nit, a mesura que els metros arriben a les estacions terminals, la xarxa de Metro va tancant portes als usuaris, però en cap cas s’atura. Al contrari, abaixar la persiana del Metro és el tret de sortida de tota una operativa que es repeteix cada nit en diferents punts de la xarxa amb l’objectiu d’assegurar al màxim possible la netedat. Abans però, hi ha les tasques diürnes, que ocupen un 20% d’aquesta plantilla de 800 persones, i que se centren en buidatge d’escombraries, escombrar i netejar els terres dels trens a les estacions terminals així com intervencions d’urgència, com ara neteja de vessaments de líquids o sòlids. També es netegen les dependències internes i la cabina del cap d’estació.
Tot el servei de neteja implica destinar-hi un milió d’hores de treball anuals, però és a la nit quan hi ha el gran gruix i s’efectuen tasques de neteja integral. Així cada línia disposa de dos equips de deu persones que van netejant progressivament les estacions amb l’objectiu de fer una neteja integral de cada estació almenys un cop al mes. En les més reduïdes, com la de Liceu (L3) aquesta feina es pot fer en una jornada però en d’altres, la feina s’allarga almenys dues jornades. Per exemple, l’estació de Vall d’Hebron de l’L5 té una superfície a netejar de 18.000 metres quadrats, entre vestíbuls, andanes, dependències, escales i ascensors i accessos des del carrer, i això sense comptar la part que correspon a l’L3. De fet, en les estacions d’intercanvi estan delimitades les fronteres entre línies, ja que la neteja de cada part correspon a equips diferents.
Màquines de tot tipus, entre rotatives, fregones mecanitzades i fins i tot maquinària autònoma s’utilitzen per netejar aquests espais segons la singularitat de cada estació. Per exemple, a l’estació de l’L5 de la Vall d’Hebron, que és de les més modernes de la xarxa, es fa servir una màquina autònoma que, com una roomba gegant i amb seient per a conductor -optatiu- inclòs, fa la neteja de l’andana sense necessitat d’un operador. Queda enrere el temps en que als serveis de la neteja se’ls anomenava la brigada de l’aigua, perquè es veien en la necessitat de carretejar galledes d’aigua contínuament per poder netejar, mentre que ara els terres es freguen amb sistemes més automatitzats i que estalvien aigua.
La neteja integral inclou, així mateix, l’ús d’aigua a pressió per les escales de les boques de Metro, que són les que més s’embruten, ja que estan situades a la intempèrie. També es netegen ascensors i escales automàtiques, així com passamans, vidres i tota la resta d’elements que formen part d’una estació de Metro. Altres feines més específiques, com la neteja de sostres, que sovint impliquen la instal·lació de bastides, es fan almenys un cop l’any a cada estació.
La neteja de trens i del pati de vies
La neteja no es limita a les estacions, sinó que també implica l’interior dels trens, que, en aquest cas, es netegen diàriament, fins i tot els caps de setmana, però en aquest cas s’aprofita la menor freqüència per fer les tasques fora d’andana, tot i que no s’evita al cent per cent que hi hagi combois que, després de tota una nit de dissabte, a primera hora de diumenge encara no s’hagin netejat, malgrat que precisament aquella nit hi ha un reforç de la neteja. Per a la neteja de l’interior s’utilitzen fregadores automàtiques i altres elements per assegurar la higiene, però a més un cop l’any es fa la neteja integral de tots els trens.
Pel que fa a l’exterior dels trens, aquesta operativa es fa a banda, en túnels de rentat específics situats a les cotxeres de cada línia. En el cas de l’L1, amb un túnel més modern situat a Bellvitge, es renten exteriorment sis trens al dia, mentre que a la resta de línies la freqüència és de tres al dia. En les neteges de les andanes, a més, també es neteja el que s’anomena el pati de vies, és a dir, aquella part de via visible des de l’andana més quinze metres dins del túnel en cada sentit, on es retiren elements que hagin pogut caure o directament s’hagin llençat a la via. Aquest neteja del pati de vies es fa quinzenalment a la majoria de les estacions, i setmanalment en aquelles estacions situades en zones d’oci.
Un nou contracte fins al 2031
Pel que fa al nou contracte, aquest es preveu per al període 2026-2031 per cobrir la neteja d’estacions, trens i dependències corporatives de les línies convencionals de Metro, Els trams de les L9 i L10 Nord i Sud, funicular i telefèric de Montjuïc i el Tramvia Blau dividit en sis lots i ja inclou la previsió de noves estacions de l’L9 que ja haurien d’estar plenament funcionals el 2028. El pressupost, de més de 200 milions d’euros en cinc anys inclou 188 per al servei general de neteja i 20 milions més en 12 contractes específics, com els de neteja de grafitis o retirada de vinils.
Aquesta nova contracta inclou criteris de sostenibilitat, eficiència i millora ambiental, com l’ús de fregadores i robots automàtics que permeten reduir el consum de l’aigua en un 80%, que suposa un estalvi de 2,7 milions de litres d’aigua a l’any. També es redueix l’ús de productes químics i, també com a novetat respecte del contracte actual és la demanda de millora de les freqüències de neteja en profunditat, inclosos elements de difícil accés com sostre i racons, de les estacions i els trens, incloent-hi decapat, encerat i neteja de sostres.
En la presentació d’aquesta licitació, la presidenta de TMB, Laia Bonet, ha destacat que la neteja “és una tasca desconeguda pels usuaris, però essencial”, ja que permet “garantir un servei de neteja i higiene adequat a la demanda creixent”. Per la seva part, el conseller delegat de TMB, Xavier Flores, ha recordat que una màxima d’aquest servei és que “com més net està, menys s’embruta”, i és precisament per això que més de 600 persones treballen de matinada per assegurar el màxim de netedat possible.