Els veïns d’un conjunt de cases del carrer de Pons i Gallarza, al barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona, respiren més tranquils a partir d’aquest dimecres, ja que han aconseguit posar fi al temor de quedar-se sense habitatge en tancar un conflicte que els va enfrontar primer amb la propietat de les cases i posteriorment amb l’Ajuntament de Barcelona per acabar signant contractes de masoveria urbana d’una durada entre 18 i 21 anys, tancant així una carpeta que feia més de sis anys que estava oberta, des que la propietat va intentar vendre el conjunt a un grup d’inversors amb el perill d’expulsar els veïns, com ha passat en altres immobles de la ciutat.

Al final han estat quatre els veïns que s’han acollit a aquesta nova figura contractual, prevista a la llei catalana del dret a l’habitatge i que, a grans trets, suposa que el masover urbà obté una reducció del preu del lloguer a canvi d’assumir les tasques i despeses de manteniment, una figura diferent de la del lloguer tradicional que ha costat quatre anys per arribar a definir i posar d’acord aquest grup de veïns amb l’Institut Municipal d’Habitatge de Barcelona (IMHAB), des que l’Ajuntament de Barcelona va optar per comprar el conjunt de cases a mitjans de l’any 2020.

Reportatge masoveria Urbana, entrevista Roger Ramírez portada / Foto: Carlos Baglietto
Roger Ramírez al costat del símbol que ha definit la lluita per evitar marxar del seu domicili, en una imatge de setembre del 2022 / Foto: Carlos Baglietto

“Estem contents i el resultat és molt bo”, relata un dels veïns afectats, Roger Ramírez, en declaracions a ElNacional.cat, que, tanmateix, apunta que “aquest últim any ha sigut una mica llarg”. Cal tenir en compte que aquesta lluita veïnal va començar el 2017, quan va morir la propietària de tot el nucli edificat i l’hereu va decidir vendre la propietat a un grup d’inversors, amb el perill d’expulsió dels residents del moment. Els afectats van fer prou soroll a tot el barri per mitjà d’una efectiva campanya de mobilitzacions amb un emblema que s’ha convertit en icònic al barri, la imatge del joc Monopoly encerclada en un símbol de prohibit, per captar l’atenció de l’Ajuntament, que finalment es va convertir en propietari de les cases l’any 2020.

Preus per sota del mercat

Ja sota propietat municipal, es va posar sobre la taula la possibilitat d’acollir els residents a la figura del masover urbà, però les negociacions no han estat fàcils i s’han allargat gairebé 4 anys. Amb tot, Ramírez apunta que s’han pogut signar contractes de llarga durada, entre 18 i 21 anys, depenent de l’estat actual de cada casa, amb possibilitat de prorrogar-los. Aquests contractes fixen preus de lloguer social, per sota del preu de mercat, però amb la particularitat que “un 30% es pagarà en prestacions dineràries i un 70% en actuacions que s’han de fer a cada casa”, com per exemple, noves instal·lacions elèctriques o aïllaments tèrmics. Unes reparacions que hauran de fer els propis masovers o bé pagar a tercers perquè les facin.

Així, Ramírez detalla que conjuntament amb l’IMHAB i gràcies a informes tècnics “molt competents” del col·lectiu Barcelona posa’t sostre, s’ha pogut “comptabilitzar els costos del manteniment, que es resten de la contraprestació” que els masovers urbans paguen a la propietat, que és el mateix IMHAB. Per tant, el desenvolupament del contracte de masoveria urbana vincula els masovers a fer-se càrrec de les reformes, a diferència del lloguer convencional, però amb l’avantatge de què es descompten de la quota mensual. I sobretot, apunta un alleujat Rodríguez després de tants anys de conflicte, “ens assegura que no haurem de marxar”.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!